Quint Horaci Flac: poeta llatí, Tit Livi i la historiografia romana
Quint Horaci Flac, poeta líric i representatiu
Horaci s'inspira en Alceu i Safo de Lesbos. Va néixer a Venusia l'any 65 aC, fill de Dàsius, i va anar a l'escola a Roma i després a Atenes, on va estudiar filosofia. Admirava l'esperit republicà entre els joves romans i es va enrolar i va prendre part en alguns combats quan Brutus va assassinar Cèsar. Tenia càrrec en una finança de l'Estat. Pel mateix temps que tenia era escriure, posava i es va fer amic de Virgili, qui li va presentar el conseller d'August. Acte de presentació desastrós (molt nerviós). Tot i així, van fer-se amics amb els mecenes.
Les seves obres
Odes: 17 poemes breus sobre temes diversos, amb sarcasme contra personatges anònims, prostitutes, bruixes i rics. Alguns són de contingut amorós i de tipus bucòlic (Batusiye, delícies del camp i problemes de la ciutat).
Sàtires: 30 poemes molt variats. És una reinvenció moralitzadora impulsada per August, fa un retrat de la societat del moment, dels vicis i de les lacres socials, i una exacta visió del desequilibri moral de l'avarícia.
Als 35 anys va escriure els Odes, composicions líriques que segueixen l'estil de Catul i revalitzava la poesia grega, amb cants d'amor, amistat... Als 3 poemes són de caire filosòfic i moral, reflectint la seva filosofia de vida. També va compondre poemes de contingut religiós i polític exaltant August com a pacificador de Roma.
Epístoles: Després va escriure 2 llibres d'epístoles, cartes adreçades a diversos amics, especialment a Mecenes. La vida al camp és més tranquil·la i proporciona felicitat. Gràcies a August va fer la cançó secular per a la celebració dels Ludi Saeculares.
Tòpics batusiye, carpe diem i aurea mediocritas.
Tit Livi
Tit Livi va néixer a Pàdua entre el 64 i el 59 aC, va estudiar retòrica i filosofia i va escriure la gran obra Ab urbe condita. Va tenir contacte amb Horaci i Virgili i va fer amistat amb la família d'August. Va morir el 12 o 17 dC.
Ab urbe condita
Els orígens de Roma narren la història de Roma des dels seus orígens fins al 9 dC, un període de 745 anys. Els llibres es publicaven separadament i es van agrupar de 10 en 10 i es van dir Dècades, i se'n van fer índexs i resums. De 142 llibres només se'n conserven 35: 1a (orígens), 3a (guerra samnita), 3a i 2a (guerra púnica), 4a (expansió mediterrània i oriental) i mitja 5a (conquesta de Macedònia).
Les fonts eren els antics annalistes i l'escriptor Polibi. Donava suport a les seves afirmacions i no es preocupava per les impressions que apuntava, sinó que intentava trobar contradiccions sense decantar-se per cap; hi ha anacronismes, imprecisions i contradiccions. Volia glorificar el poble romà.
La historiografia llatina
La historiografia és el gènere en prosa més important de la literatura llatina. Els annales eren uns documents que redactaven els magistrats i els pontífexs. Els primers historiadors es remunten al segle III aC, explicaven la història de Roma en llengua grega (més adient).
- Marc Porci Cató (primer historiador): Orígens (obra perduda actualment) narrava la història de Roma i Itàlia des dels primers temps.
- Juli Cèsar, polític i militar: Guerra de les Gàl·lies i Guerra civil.
- Gai Sal·lusti: dues monografies, La conjuració de Catilina i La guerra de Juguerta.
- Corneli Nepot: popularitza la biografia (Vides d'homes il·lustres).
- Tit Livi: Història de Roma, des dels orígens fins al 9 dC.
La historiografia guanya credibilitat sota el regnat dels primers emperadors. L'historiador Publi Corneli Tàcit es va preocupar per trobar les causes dels fets històrics i la veracitat del que explicava (Germània, Annals, Històries). Gai Suetoni Tranquil va escriure biografies sobre els homes il·lustres i les Vides dels dotze Cèsars.
Juli Cèsar
Cèsar va néixer l'any 100 aC i va morir el 44 aC. Va passar per diverses magistratures i finalment va formar part del primer triumvirat amb Crassus i Pompeu. Després va fer la conquesta de la Gàl·lia, va haver-hi una guerra civil i Cèsar va guanyar; va ser l'amo de Roma i va morir a mans de senadors.
Només han arribat dos crters historiogràfics: La Guerra de les Gàl·lies, 7 llibres sobre diverses campanyes militars contra habitants de diverses zones de la Gàl·lia, i La Guerra civil, 3 llibres que expliquen la guerra civil entre Cèsar i Pompeu i campanyes bèl·liques d'Hispània i d'Itàlia, per justificar el seu prestigi militar. Va ser un polític de gran carrera que va utilitzar tots els mitjans per incrementar el seu poder. Cèsar utilitzava notes, arxius del seu exèrcit, informes militars i del Senat; l'estil es considera un model de classicisme.