Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Primària

Midó: Estructura, Propietats i Funció

El midó és un polisacàrid format per unitats d'α-D-glucosa. L'enzim amilasa l'hidrolitza a maltosa. Es troba habitualment formant grànuls de reserva en els amiloplasts de cèl·lules vegetals (tubercles, llavors, etc.).

• En aigua calenta, forma dispersions col·loïdals.
• Es tenyeix de color morat amb el iode (reacció característica).

Composició del Midó: Amilosa i Amilopectina

El midó està format per dos tipus de polímers:

• Amilosa (20%): Cadena lineal helicoïdal de fins a 1.000 glucoses unides per enllaços α(1→4). Amb el iode, es tenyeix de blau.
• Amilopectina (80%): Cadena ramificada de 5.000-50.000 glucoses unides per enllaços α(1→4). Cada 12-24 residus presenta una ramificació amb un enllaç

Unions cel·lulars

Unions estretes:

Estan formades per una xarxa de cadenes de proteïnes de transmembrana que fusionen les superfícies externes de les membranes plasmàtiques adjacents i sellen les vies de pas entre aquestes cèl·lules.

Unions adherents:

Contenen una placa, que és una densa capa de proteïnes en la part interna de la membrana plasmàtica. Les cèl·lules s'uneixen mitjançant glucoproteïnes de transmembrana anomenades cadherines. Les unions adherents formen zones extenses anomenades cinturons d'adhesió.

Desmosomes:

Contenen una placa que s'extén cap a l'espai intercel·lular entre membranes cel·lulars adjacents i uneixen les cèl·lules entre si.

Hemidesmosomes:

No uneixen cèl·lules adjacents. Tenen l'aspecte de la meitat...

Introducció al Regne dels Fongs

Els fongs poden ser organismes eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars.

• Els organismes del regne dels fongs tenen cèl·lules amb paret cel·lular.
• Els fongs són heteròtrofs. En altres paraules, obtenen nutrients i energia de la matèria orgànica produïda per altres éssers vius.
• Molts són sapròfits, que viuen en material mort o en descomposició, com fulles mortes, animals o aliments en descomposició al sòl del bosc.
• El llevat, les floridures, els bolets o els líquens són exemples de fongs.

Hàbitat i Nutrició dels Fongs

Els fongs poden viure lliurement en llocs foscos i humits, com els boscos, o interactuar amb altres organismes.

• Els fongs són heteròtrofs. En altres paraules, obtenen nutrients i

Teixit Muscular:

Constituït per cèl·lules molt especialitzades. Capacitat de contraure's gràcies a proteïnes contractils: actina i miosina. Origen mesodèrmic. Cèl·lules allargades amb un citoplasma que conté gran nombre de mitocondris.

Teixit muscular llis:

Cèl·lules allargades/fusiformes/unic nucli central/sistema nerviós autònom/contracció lenta/forta i involuntària (sistema digestiu).

Teixit muscular estriat:

Cèl·lules llargues/cilíndriques/polinucleades. Termes: Epimisi, Perimisi, Feix, Sarcolema, Endomisi, Fibra muscular, Miofibrilla.

Teixit muscular cardíac:

Massa muscular del cor. Cèl·lules estriades amb un sol nucli central/ramificades/unides formant una malla. Miòcits cardíacs amb molts mitocondris. Sistema nerviós...

Piràmides tròfiques i la seva classificació

Cada rectangle correspon a un nivell tròfic. A la base se situen els productors. Els descomponedors no apareixen ja que, en alimentar-se de tot tipus de restes orgàniques, no constitueixen un nivell tròfic.

Tipus de piràmides tròfiques

• Piràmide d'energia: Representen l'energia emmagatzemada en cada nivell tròfic.
• Piràmide de biomassa: Representa la quantitat de biomassa que hi ha en cada nivell tròfic.
• Piràmide de nombres: Representen el nombre d'individus de cada nivell tròfic.

Exemple de piràmide invertida (peixos-zooplàncton-fitoplàncton): el fitoplàncton serveix d'aliment al zooplàncton i el zooplàncton als peixos. Són invertides, és dir, els nivells dels productors poden ser...

- ADN i els àcids nucleics: L'ADN és la molècula que emmagatzema la informació genètica de la cèl·lula.

- Composició química de l'ADN: L'ADN és un tipus d'àcid nucleic. Els àcids nucleics són grans molècules constituïdes per llargues cadenes de nucleòtids, enllaçats entre ells anomenades polinucleòtids.

- Composició: Àcid fosfòric, nucleòtids, base nitrogenada, pentosa. S'uneixen entre elles utilitzant un enllaç covalent denominat enllaç fosfodièster. - Estructura de l'ADN: Cada molècula d'ADN està formada per dues cadenes de polinucleòtids formant una doble hélice. Les bases són complementàries i es mantenen unides gràcies als ponts d'hidrogen. Les bases nitrogenades es situen a l'interior. Pentoses i àcid fosfòric...

VISTA

El sentit de la vista es basa en l'acció dels fotoreceptors que detecten les ones lluminoses (els fotons). L'òrgan receptor de la llum és l'ull o globus ocular i és format per: 

·L'escleròtica, una capa externa i rígida que dóna suport i protecció.

·La coroide, una capa intermèdia que conté els vasos sanguinis que nodreixen les parts externes de la retina.

·La retina, una membrana del globus ocular que conté els receptors de la llum.

·La còrnia, la part anterior i transparent de l'escleròtica.

·L'iris, que té cèl·lules musculars i es contrau i es dilata per regular la quantitat de llum que entra a l'ull.

·La nineta o pupil·la, orifici del centre de l'iris per on entren els rajos de llum.

·El cristal·lí, una lent transparent...

L'Encèfal

És la porció més voluminosa del sistema nerviós i està contingut dins del crani. Es divideix en tres parts principals: cervell, cerebel i tronc encefàlic.

• Àrea prefrontal: Identifica la condició humana i s'encarrega de la deliberació.
• Àrea intermèdia: Controla les sensacions de manera involuntària.
• Àrea postfrontal: Responsable de la motricitat voluntària o piramidal; és la que, després de deliberar i sentir, finalment actua.

El Cervell

És la part més voluminosa de l'encèfal.

• Conté els centres nerviosos que regeixen totes les activitats sensitives i motores.
• Inclou les àrees o zones de presa de decisions.

L'escorça cerebral

És la capa externa del cervell i permet el control voluntari sobre les reaccions.

• Hemisferi dret:

Les Gònades: Testicles i Ovaris

Les gònades són els òrgans reproductors primaris, encarregats de produir gàmetes i hormones sexuals. Es divideixen en gònades masculines (testicles) i gònades femenines (ovaris).

Gònades Masculines: Testicles

• Glàndules ovalades.
• Es troben a l'escrot.
• Produeixen testosterona (andrògen), que:
  • Regula la producció d'espermatozoides.
  • Estimula el desenvolupament i manteniment de les característiques sexuals masculines (per exemple: barba, veu greu).

Gònades Femenines: Ovaris

• Dues masses ovalades.
• Situades a la cavitat pèlvica.
• Produeixen estrògens i progesterona. Juntament amb la LH i FSH (hormones de l'adenohipòfisi), aquestes hormones:
  • Regulen el cicle menstrual.
  • Regulen l'embaràs.
  • Preparen les glàndules mamàries

La Nutrició en els Éssers Vius: Digestió i Respiració

Funció de la Nutrició

La nutrició és el conjunt de processos mitjançant els quals els éssers vius prenen substàncies de l'exterior i les transformen en matèria pròpia i energia.

Tipus de Nutrició

Segons el tipus de nutrició, els éssers vius poden ser:

• Nutrició Autòtrofa: Produeixen la seva pròpia matèria orgànica a partir de substàncies inorgàniques. Dins d'aquesta categoria trobem:
  • Fotosintètics: Obtenen energia de la llum solar.
  • Quimiosintètics: Utilitzen l'energia alliberada de reaccions químiques.
• Nutrició Heteròtrofa: Utilitzen com a font les biomolècules orgàniques d'altres éssers vius.

Processos de la Nutrició

La nutrició implica diversos processos essencials,...