Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Primària

Aparell Digestiu

Boca

Funció de la Boca

Química: Actuació de la saliva sobre els aliments.

• Lisozim: desinfecta.
• Amilasa: comença la digestió de sucres (50%).

Faringe

Lloc de pas, separat per l'orifici de la glotis. El pas d'aliments a l'aparell respiratori pot causar ennuegament.

Esòfag

Tub musculós que comunica la faringe i l'estómac. El moviment de les seves parets permet el pas dels aliments.

Estómac

Eixamplement del tub digestiu.

• Entrada: Càrdies.
• Sortida: Pílor.

La digestió es realitza gràcies a la secreció del suc gàstric (part interna).

Funcions de l'Estómac

• Mecànica: Moviments peristàltics que barregen els aliments amb els sucs gàstrics.
• Química: Acció de l'àcid clorhídric i els enzims gàstrics.

Intestí Prim

Mesura aproximadament...

Neisseria meningitidis (meningococ) és un bacteri Gram negatiu amb 5 serotips implicats: A, B, C, Y i W135. Colonitza la mucosa nasofaríngia i orofaríngia i passa al torrent sanguini (bacteriemia), creua la barrera hematoencefàlica i provoca una reacció inflamatòria que augmenta la permeabilitat de la barrera. Això facilita l'entrada de citocines proinflamatòries, que generen edema i lesió neuronal. Els factors de virulència principals són la càpsula i la vacuna és la mesura preventiva clau.

Components del mecanisme de retroalimentació

1. Estímul o canvi inicial: es produeix una alteració en el sistema.
2. Receptor: detecta el canvi o l'alteració.
3. Centre de control: processa la informació i dona una resposta.
4. Efector: executa la resposta per modificar el sistema.
5. Retroalimentació: el resultat influeix en la resposta posterior del sistema.

3 tipus de partícules d'un àtom

• Protons: tenen càrrega elèctrica positiva (+) i es troben al nucli.
• Neutrons: no tenen càrrega elèctrica i es troben al nucli.
• Electrons: tenen càrrega elèctrica negativa (-) i es troben fora del nucli.

Catió

Àtom amb càrrega positiva.

Biomolècules

1. Proteïnes
2. Lípids
3. Glúcids
4. Àcids nucleics

Osmosi

Moviment de l'aigua a través d'una membrana semipermeable, des d'un lloc...

Unions cel·lulars

M. basal: làmina basal (col·lagen IV i laminina) i làmina reticular (col·lagen III i fibronectina).

Unions: unió estreta (cinturó hermètic, oclusina i claudina), unió intermèdia (cinturó zònula adherens, actina i cadherines), desmosoma (mecànic, queratina) i unió gap.

Teixits

Teixits epitelials:

• Plexe coroide: epiteli cúbic simple ependimari i cilis.
• Bronquíols: epiteli cilíndric simple ciliat.
• Bronquis: epiteli pseudoestratificat cilíndric ciliat.
• Epidídim: epiteli pseudoestratificat cilíndric estereocilis.
• Bufeta: epiteli de transició (urotelial).
• Llavi: epiteli estratificat pla queratinitzat o no.
• Pàncrees: illots de Langerhans.

Embriologia

Teixit embrionari: laxe, gelatinós, mesenquimal, gelatina de Wharton,...

Glúcids: també anomenats hidrats de carboni o carbohidrats, són molècules orgàniques formades per carboni (C), oxigen (O) i hidrogen (H). Són polialcohols que contenen un grup aldehid o cetona.

• Aldosa: conté un grup aldehid.
• Cetosa: conté un grup cetona.

Hemorràgies: classificació, efectes i actuació

Signes i símptomes de la pèrdua de sang

Pal·lidesa, pell freda i suada. Augment de la freqüència cardíaca i respiratòria. Disminució de la temperatura, de l'ompliment capil·lar i de la resposta. Ansietat, inquietud i nerviosisme.

Gravetat de la pèrdua de sang

La gravetat depèn del volum perdut, de la velocitat de la pèrdua i de l'estat físic del pacient, així como de l'òrgan afectat.

• Pèrdua del 15%: xoc moderat.
• Pèrdua del 30%: gravetat greu.

Efectes de la pèrdua de sang

• Manca d'O₂ i nutrients als teixits.
• Baixada de la tensió arterial.
• Pols dèbil per baixa bombament del cor.
• Per compensar la pèrdua, el cor fa que la circulació sigui més ràpida i apareix taquicàrdia.
• Diaforesi (

El sistema nerviós en invertebrats: 4 tipus

1. Xarxa difusa (en celenterats)

L'impuls nerviós es propaga en totes les direccions. Els receptors sensorials són cèl·lules sensitives de l'endoderma, i els estímuls provoquen una primera contracció.

2. Sistema nerviós ganglionar

(Anèl·lids, artròpodes i mol·luscos). Hi ha ganglis cerebrals de posició dorsal que connecten amb els òrgans sensorials del cap. Entre aquests i la cadena de ganglis ventral hi ha una connexió mitjançant un collaret periesofàgic.

3. Sistema nerviós anular

(Equinoderms). Al voltant de l'esòfag se situa un cordó nerviós que forma un anell (collaret periesofàgic); d'aquí van 5 nervis radials cap a les zones del cos.

Actes reflexos

De manera inconscient, són...

Pulsacions: ona de dilatació q es propaga dsde larteria aorta x totes les arteries. Sorolls del cor: hi han dos, produits xl tancament d les valvules caridaques. 1-degut al tancament d la valv. Tricúspide i mitral. 2-tancament d la valv. Semilunar. Si no tanquen be les valvules-- buf al cor. Pressió arterial: força q fa la sang sobre la paret d les arteries. 1-maxima: quan la sang passa a lart aorta i pulmonar(mitjana: 110mmHg) 2-mínima: es produeix amb la diastole general(mitjana: 70mmHg)

L'Esquelet Humà: Axial i Apendicular

En el cos humà, l'esquelet es divideix en dues parts principals: l'esquelet axial i l'esquelet apendicular.

Esquelet Axial

L'esquelet axial està integrat pel crani, la columna vertebral, les costelles i l'estèrnum.

Osteologia: Tipus d'Ossos

• Ossos llargs: Subjecten el pes del cos.
• Ossos curts: Donen estabilitat.
• Ossos plans: Els trobem, per exemple, al cap.

Osteologia del Crani i la Cara

El Neurocrani

El neurocrani és la coberta cartilaginosa o òssia que cobreix l'encèfal (cervell, cerebel i tronc encefàlic) i les meninges cranials.

El Viscerocrani: Ossos Facials

Ossos del Neurocrani (Cranials)

• Os Parietal

  Constitueix una gran part de la volta cranial i els costats del crani.

• Os Temporal

  Es troba a la zona que es