Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Primària

Aparell digestiu i respiratori: anatomia, funció i malalties

BiologiaActualitzat el 4,48 KB

Aparell Digestiu

Boca

Funció de la Boca

Química: Actuació de la saliva sobre els aliments.

  • Lisozim: desinfecta.
  • Amilasa: comença la digestió de sucres (50%).

Faringe

Lloc de pas, separat per l'orifici de la glotis. El pas d'aliments a l'aparell respiratori pot causar ennuegament.

Esòfag

Tub musculós que comunica la faringe i l'estómac. El moviment de les seves parets permet el pas dels aliments.

Estómac

Eixamplement del tub digestiu.

  • Entrada: Càrdies.
  • Sortida: Pílor.

La digestió es realitza gràcies a la secreció del suc gàstric (part interna).

Funcions de l'Estómac

  • Mecànica: Moviments peristàltics que barregen els aliments amb els sucs gàstrics.
  • Química: Acció de l'àcid clorhídric i els enzims gàstrics.

Intestí Prim

Mesura aproximadament...

Continua llegint "Aparell digestiu i respiratori: anatomia, funció i malalties" »

Infeccions del sistema nerviós central: meningitis, encefalitis i neurotoxines

Biologia3,85 KB

Neisseria meningitidis (meningococ) és un bacteri Gram negatiu amb 5 serotips implicats: A, B, C, Y i W135. Colonitza la mucosa nasofaríngia i orofaríngia i passa al torrent sanguini (bacteriemia), creua la barrera hematoencefàlica i provoca una reacció inflamatòria que augmenta la permeabilitat de la barrera. Això facilita l'entrada de citocines proinflamatòries, que generen edema i lesió neuronal. Els factors de virulència principals són la càpsula i la vacuna és la mesura preventiva clau.

Listeria monocytogenes: bacteri Gram positiu, β-hemolític, que pot causar meningitis en nounats i travessar la placenta, amb transmissió vertical i per aliments. El reservori és el tracte intestinal de mamífers i aus. Els seus factors de

...
Continua llegint "Infeccions del sistema nerviós central: meningitis, encefalitis i neurotoxines" »

Apunts de Biologia i Química: Retroalimentació, Àtoms, Osmosi, Ostona i Epiteli

Biologia2,92 KB

Components del mecanisme de retroalimentació

  1. Estímul o canvi inicial: es produeix una alteració en el sistema.
  2. Receptor: detecta el canvi o l'alteració.
  3. Centre de control: processa la informació i dona una resposta.
  4. Efector: executa la resposta per modificar el sistema.
  5. Retroalimentació: el resultat influeix en la resposta posterior del sistema.

3 tipus de partícules d'un àtom

  • Protons: tenen càrrega elèctrica positiva (+) i es troben al nucli.
  • Neutrons: no tenen càrrega elèctrica i es troben al nucli.
  • Electrons: tenen càrrega elèctrica negativa (-) i es troben fora del nucli.

Catió

Àtom amb càrrega positiva.

Biomolècules

  1. Proteïnes
  2. Lípids
  3. Glúcids
  4. Àcids nucleics


Osmosi

Moviment de l'aigua a través d'una membrana semipermeable, des d'un lloc...

Continua llegint "Apunts de Biologia i Química: Retroalimentació, Àtoms, Osmosi, Ostona i Epiteli" »

Biologia Cel·lular, Tixits i Nutrició: Guia Completa

Biologia4,95 KB

T1 - Parts: membrana, citoplasma (aparell de Golgi, lisosomes, citoesquelet, centríols, mitocòndries, vacúols, ribosomes, reticle endoplasmàtic) i nucli. Al nucli es troba el nucleoplasma, on hi ha la cromatina, uns filaments que es contrauen quan la cèl·lula es vol dividir i donen lloc als cromosomes. Les nostres cèl·lules tenen 46 cromosomes. Als nucleols es fabriquen els ribosomes.
La difusió és el mecanisme pel qual les molècules petites travessen la membrana (sense aportació d'energia) per igualar els medis (l'interior i l'exterior de la cèl·lula). L'osmosi es produeix quan l'aigua travessa la membrana per igualar els medis. El transport actiu es produeix quan la cèl·lula necessita substàncies que es troben en menor concentració
...
Continua llegint "Biologia Cel·lular, Tixits i Nutrició: Guia Completa" »

Histologia: teixits epitelials, connectius, cartilag, os, sang i múscul

Biologia6,93 KB

Unions cel·lulars

M. basal: làmina basal (col·lagen IV i laminina) i làmina reticular (col·lagen III i fibronectina).

Unions: unió estreta (cinturó hermètic, oclusina i claudina), unió intermèdia (cinturó zònula adherens, actina i cadherines), desmosoma (mecànic, queratina) i unió gap.

Teixits

Teixits epitelials:

  • Plexe coroide: epiteli cúbic simple ependimari i cilis.
  • Bronquíols: epiteli cilíndric simple ciliat.
  • Bronquis: epiteli pseudoestratificat cilíndric ciliat.
  • Epidídim: epiteli pseudoestratificat cilíndric estereocilis.
  • Bufeta: epiteli de transició (urotelial).
  • Llavi: epiteli estratificat pla queratinitzat o no.
  • Pàncrees: illots de Langerhans.

Embriologia

Teixit embrionari: laxe, gelatinós, mesenquimal, gelatina de Wharton,...

Continua llegint "Histologia: teixits epitelials, connectius, cartilag, os, sang i múscul" »

Glúcids: Classificació, Funcions i Catabolisme Cel·lular

Biologia4,32 KB

Glúcids: també anomenats hidrats de carboni o carbohidrats, són molècules orgàniques formades per carboni (C), oxigen (O) i hidrogen (H). Són polialcohols que contenen un grup aldehid o cetona.

Monosacàrids: no es hidrolitzen (glucosa, fructosa, ribosa, galactosa). Tenen la fórmula general CnH2nOn (n = 3-8). Són sòlids de color blanc, solubles en H2O i sovint dolços. El sufix -osa indica la seva naturalesa i el prefix indica el nombre de carbonis (C). Hi ha dues sèries:
  • Aldosa: conté un grup aldehid.
  • Cetosa: conté un grup cetona.
Oligosacàrids: formats per la unió de pocs monosacàrids (2-10). Hi ha disacàrids (lactosa, sacarosa i maltosa) i trisacàrids (formats per 3 monosacàrids).
Polisacàrids: formats per la unió de moltes
...
Continua llegint "Glúcids: Classificació, Funcions i Catabolisme Cel·lular" »

Hemorràgies: tipus, símptomes i primers auxilis

Biologia3,83 KB

Hemorràgies: classificació, efectes i actuació

Signes i símptomes de la pèrdua de sang

Pal·lidesa, pell freda i suada. Augment de la freqüència cardíaca i respiratòria. Disminució de la temperatura, de l'ompliment capil·lar i de la resposta. Ansietat, inquietud i nerviosisme.

Gravetat de la pèrdua de sang

La gravetat depèn del volum perdut, de la velocitat de la pèrdua i de l'estat físic del pacient, així como de l'òrgan afectat.

  • Pèrdua del 15%: xoc moderat.
  • Pèrdua del 30%: gravetat greu.

Efectes de la pèrdua de sang

  • Manca d'O2 i nutrients als teixits.
  • Baixada de la tensió arterial.
  • Pols dèbil per baixa bombament del cor.
  • Per compensar la pèrdua, el cor fa que la circulació sigui més ràpida i apareix taquicàrdia.
  • Diaforesi (
...
Continua llegint "Hemorràgies: tipus, símptomes i primers auxilis" »

Sistema Nerviós en Invertebrats i Fisiologia Humana

Biologia3,3 KB

El sistema nerviós en invertebrats: 4 tipus

1. Xarxa difusa (en celenterats)

L'impuls nerviós es propaga en totes les direccions. Els receptors sensorials són cèl·lules sensitives de l'endoderma, i els estímuls provoquen una primera contracció.

2. Sistema nerviós ganglionar

(Anèl·lids, artròpodes i mol·luscos). Hi ha ganglis cerebrals de posició dorsal que connecten amb els òrgans sensorials del cap. Entre aquests i la cadena de ganglis ventral hi ha una connexió mitjançant un collaret periesofàgic.

3. Sistema nerviós anular

(Equinoderms). Al voltant de l'esòfag se situa un cordó nerviós que forma un anell (collaret periesofàgic); d'aquí van 5 nervis radials cap a les zones del cos.

Actes reflexos

De manera inconscient, són...

Continua llegint "Sistema Nerviós en Invertebrats i Fisiologia Humana" »

Perque el ventricle esquerre es mes gruixut que el dret

Biologia1,86 KB

Pulsacions: ona de dilatació q es propaga dsde larteria aorta x totes les arteries. Sorolls del cor: hi han dos, produits xl tancament d les valvules caridaques. 1-degut al tancament d la valv. Tricúspide i mitral. 2-tancament d la valv. Semilunar. Si no tanquen be les valvules-- buf al cor. Pressió arterial: força q fa la sang sobre la paret d les arteries. 1-maxima: quan la sang passa a lart aorta i pulmonar(mitjana: 110mmHg) 2-mínima: es produeix amb la diastole general(mitjana: 70mmHg)


Les parets de les aurícules son mes primes q les dels ventricles xk han de fer menys força, x enviar la sang. La paret del ventricle esq es mes gruixuda q la del dret xk limpuls dl de lesq a de ser mes fort x enviar la sang a tot el cos i el ventricle
...
Continua llegint "Perque el ventricle esquerre es mes gruixut que el dret" »

Anatomia i Fisiologia del Cap i Coll: Guia Completa

Biologia11,08 KB

L'Esquelet Humà: Axial i Apendicular

En el cos humà, l'esquelet es divideix en dues parts principals: l'esquelet axial i l'esquelet apendicular.

Esquelet Axial

L'esquelet axial està integrat pel crani, la columna vertebral, les costelles i l'estèrnum.

Osteologia: Tipus d'Ossos

  • Ossos llargs: Subjecten el pes del cos.
  • Ossos curts: Donen estabilitat.
  • Ossos plans: Els trobem, per exemple, al cap.

Osteologia del Crani i la Cara

El Neurocrani

El neurocrani és la coberta cartilaginosa o òssia que cobreix l'encèfal (cervell, cerebel i tronc encefàlic) i les meninges cranials.

El Viscerocrani: Ossos Facials

AD_4nXeCq0Hn5yOVnMj5tYLcUXZf0hsf63gjTk1xniV8qfcmtM0JUvggkKnx3LVa0hp4Ypo2pUOYS3qbFZXCo_prydnS-nYn7Ts83LZHMjbf_O-kGbuc3BKQh3Us5IzAv2Tq9REErdbzsA?key=TRW5C6T_4I5kMyjeEHQwczXP

AD_4nXdtpoHoj_p_Tgize4eZUKk6OIHem4aN-t2f1xQKevI7fRLaFYU4ySzvvavnIjCyxQ6e7kcDwVaUUOvl8ycIN5cEudD7Imo4sI7WqXRh_1sKWaf4EZEsGYzWTzcwPzoDW11VtNAf?key=TRW5C6T_4I5kMyjeEHQwczXP

Ossos del Neurocrani (Cranials)

  • Os Parietal

    Constitueix una gran part de la volta cranial i els costats del crani.

  • Os Temporal

    Es troba a la zona que es

...
Continua llegint "Anatomia i Fisiologia del Cap i Coll: Guia Completa" »