Infeccions del sistema nerviós central: meningitis, encefalitis i neurotoxines
Neisseria meningitidis (meningococ) és un bacteri Gram negatiu amb 5 serotips implicats: A, B, C, Y i W135. Colonitza la mucosa nasofaríngia i orofaríngia i passa al torrent sanguini (bacteriemia), creua la barrera hematoencefàlica i provoca una reacció inflamatòria que augmenta la permeabilitat de la barrera. Això facilita l'entrada de citocines proinflamatòries, que generen edema i lesió neuronal. Els factors de virulència principals són la càpsula i la vacuna és la mesura preventiva clau.
Listeria monocytogenes: bacteri Gram positiu, β-hemolític, que pot causar meningitis en nounats i travessar la placenta, amb transmissió vertical i per aliments. El reservori és el tracte intestinal de mamífers i aus. Els seus factors de virulència són la fosfolipasa C, la listeriolisina O i ActA. La infecció s'inicia en ingerir aliments contaminats, travessa l'epiteli intestinal i els enteròcits, infecta els macròfags i els ganglis limfàtics propers, i es dissemina després a fetus, melsa, fetge i SNC.
Enterovirus: s'ingereixen els virus, colonitzen l'orofaringe i passen a la sang (viremia). En arribar al cervell poden causar encefalitis i afectació de les meninges.
Encefalitis per arbovirus: pertanyen als gèneres Alphavirus i Flavivirus, transmesos per vectors artròpodes. El reservori són els cavalls i les aus. Mitjançant la picada, el virus passa a la sang i afecta l'endoteli vascular, els macròfags de fetge i melsa i els ganglis limfàtics, produint viremia. No és inhibit per anticossos. Els òrgans diana són el cervell (encefalitis), i pot causar febre groga i febre hemorràgica.
Rhabdovirus (ràbia): es transmet per la saliva i la còrnia dels animals, mitjançant mossegada, inhalació en coves amb ratpenats o trasplantament de còrnia. Després de la mossegada es replica al teixit muscular, ascendeix per les fibres nervioses fins als ganglis dorsals, es multiplica de nou i entra a la medul·la espinal. Des d'allà ascendeix a les estructures encefàliques, lesiona les neurones i la infecció descendeix cap als ulls i les glàndules salivals.
Abscessos cerebrals: poden originar-se per traumatismes o per material quirúrgic contaminat. Els microorganismes arriben al parènquima cerebral des d'un focus pulmonar, es multipliquen i desencadenen una resposta inflamatòria. El cos encapsula la lesió per evitar la disseminació, però es forma edema.
Malalties priòniques (neurodegeneratives i mortals): inclouen el kuru (per canibalisme), la malaltia de Creutzfeldt-Jakob (per consum de carn de vaca contaminada) i la síndrome de Gerstmann-Sträussler-Scheinker (herència per mutació del gen de la proteïna priònica).
Clostridium tetani (tètanus): produeix la toxina tetanospasmina. La infecció es produeix per espores en ferides profundes o quirúrgiques. El reservori són el sòl i la microbiota intestinal dels animals. La vacuna és la mesura preventiva. Inicialment causa rigidesa muscular localitzada, que es generalitza, amb reflexos espasmòdics i convulsions.
Botulisme: produït per les toxines botulíniques (A, B, E i F), bacteris Gram positius. S'adquireix per aliments contaminats i el reservori és el sòl i l'aigua. La toxina s'ingereix, s'absorbeix a l'intestí, arriba als nervis perifèrics i afecta la neurona, bloquejant l'alliberament d'acetilcolina i produint una paràlisi flàccida.