Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Primària

1. Diferències entre raspat/allisat radicular i curetatge

• Raspat i allisat radicular: tractament no quirúrgic; elimina placa i ciment infectat sota la geniva sense tocar el teixit gingival.
• Curetatge: tractament quirúrgic; elimina ciment infectat i part del teixit tou de la bossa periodontal, només en casos concrets.

2. Ús del bicarbonat

• Sistema d’aire-pols amb bicarbonat i aigua.
• Avantatges: elimina placa i taques, efecte blanquejant i antisèptic.
• Riscos: abrasiu, pot causar sensibilitat i irritació.
• Contraindicacions: geniva inflamada, problemes respiratoris, hipertensió, certs medicaments.
• Alternativa: glicina (més suau i segura).

3. Material ultrasònic i subsònic: diferències

• Ultrasònic: alta freqüència, elimina càlcul dur de manera

Malalties respiratòries: definicions i símptomes

Pneumoconiosi: Malaltia intersticial produïda per la inhalació de pols o partícules tòxiques i la seva deposició al teixit pulmonar, que pot produir fibrosi. Pneumònia: Inflamació pulmonar aguda, caracteritzada per l'ocupació dels alvèols per líquid o pus. Bronquiectàsia: Dilatacions permanents dels bronquis i els bronquíols produïdes per la destrucció del teixit respiratori. Grip: Inflamació aguda de la mucosa de les vies respiratòries superiors causada per un virus. S'acompanya de malestar general, febre alta i dolors articulars generalitzats. Malaltia pulmonar obstructiva crònica: Obstrucció generalitzada i progressiva de les vies aèries que està causada principalment...

Capes de la tija

• Medul·la: zona central de queratina més tova.
• Còrtex: capa intermèdia i la més ampla de la tija; envolta la medul·la, conté els pigments que donen el color i aporta força i elasticitat.
• Cutícula: capa protectora externa i més dura, formada per cèl·lules transparents i aplanades; dóna brillantor i suavitat.

Cicles de creixement

El cabell segueix tres fases principals:

Fase anàgena

Naixement i creixement del cabell (3–5 anys).

Fase catàgena

Les cèl·lules de l'arrel s'inactiven i el cabell se separa de la papil·la (aprox. 1 mes).

Fase telògena

L'arrel es queratinitza i es produeix la caiguda del cabell, empès pel nou cabell que ja està creixent des de la papil·la (aprox. 3 mesos).

Tipus de cabell

Forma:

• Lisòtric: llis.

Orgànuls cel·lulars

• Lisosomes: Orgànuls globulars delimitats per una membrana amb enzims digestius. Tenen un revestiment protector. Funció: Digestió cel·lular i destrucció d'orgànuls vells.
• Vacúols: Orgànuls globulars delimitats per una membrana. Funció: Emmagatzemen aigua, nutrients, substàncies de reserva i substàncies de rebuig.
• Ribosomes: Orgànuls globulars sense membrana constituïts per dues subunitats. Funció: Sintetitzar proteïnes.
• Centrosoma: Estructura filamentosa formada per dos cilindres en angle recte (centríols). Funció: Separar cromosomes durant la divisió cel·lular, originar el citoesquelet i formar les fibres del fus acromàtic.
• Cilis i flagels: Fibres dels centríols, allargades i mòbils, situades a la superfície

Sistema Esquelètic

Durant el desenvolupament embrionari dels vertebrats, es desenvolupa la notocorda, que és la precursora de l’esquelet adult. (Les llamprees mantenen la notocorda en estat adult, mentre que en la resta de grups és substituïda per la columna vertebral).

• Columna vertebral: Formada per peces articulades i eixamplada en la seva part anterior formant el crani.
• L’esquelet pot estar format per cartílag (Ex: taurons i ratjades) o per os (Ex: la resta de vertebrats). L’os és més dur i resistent.

L’esquelet humà en etapes del desenvolupament embrionari està format per cartílag que es substituirà per os. L’ossificació comença a partir de la sisena setmana de vida de l’embrió i continua fins que arriba a l’edat...

Control d'esfínters i factors clau

Factors que hi intervenen

• Maduració fisiològica.
• Desenvolupament motriu adequat.
• Capacitat de diferenciar quan s'està sec o brut.
• Saber comunicar-ho a l'adult.
• Maduració cognitiva, afectiva i emocional.
• És molt important la relació afectiva amb l'adult.

Pautes per a l'aprenentatge (cap als 2 anys)

Cap als 2 anys, la musculatura comença a estar preparada. Es recomanen les següents pautes:

• Introducció a poc a poc de la gibrelleta (orinal).
• Anar oferint l'orinal diverses vegades al dia.
• Quan es comenci a utilitzar l'orinal amb resultat positiu, s'ha de retirar el bolquer durant el dia.
• Tirar la deposició al WC davant de l'infant.
• Realitzar una valoració positiva dels èxits.
• Durant la migdiada i la nit, continuarà

Propietats fisicoquímiques de les proteïnes

1. Solubilitat

La solubilitat de les proteïnes és deguda a una proporció més alta d'aminoàcids amb radicals polars que d'aminoàcids amb radicals apolars. Els radicals polars estableixen enllaços d'hidrogen amb les molècules d'aigua i, així, cada molècula queda recoberta d'una capa de molècules d'aigua que impedeix que es pugui unir a altres molècules proteiques, fet que provocaria la precipitació.

2. La desnaturalització

La desnaturalització és la pèrdua de l'estructura terciària i, generalment, també de la secundària, a causa del trencament d'enllaços que la constitueixen. Això pot ser produït per:

• Canvis de pH.
• Variacions de temperatura.
• Alteracions de la concentració salina del

a. Quina molècula d'informació genètica du el virus de la grip i on es troba aquesta? La molècula anomenada RNA es troba dins la càpside.

b. De què està feta la càpsida del virus i quina funció té? La càpsida del virus està feta d’un embolcall proteic i té forma helicoïdal. La seva funció és protegir el RNA.

c. Explica breument, pas a pas, el mecanisme d'entrada del virus de la grip a la cèl·lula i el procés de reproducció dins d'aquesta. Primer, el virus de la grip s’adhereix a la cèl·lula receptora mitjançant glicoproteïnes del seu embolcall membranós. Després, aquestes entren en contacte amb les molècules de l’embolcall de la cèl·lula receptora per poder introduir el material genètic. Tot seguit, un cop...

Enterobacteris

Els bacils Gram negatius de la família dels Enterobacteriaceae es troben a la natura i molts formen part de la flora normal del tracte intestinal de l'home i dels animals.

Característiques

• BGN (Bacils Gram negatius).
• Anaerobis facultatius.
• Oxidasa negativa i catalasa positiva.
• Fermenten la glucosa.
• Redueixen nitrats a nitrits.
• Mòbils o immòbils.

Aspecte macroscòpic

En agar sang produeixen colònies mucoses o seques, de color gris opac i amb hemòlisi variable.

Aïllament i medis de cultiu

Les mostres de ferides, orina i hemocultius s'han de sembrar en un medi general (com agar sang o agar xocolata) i un medi selectiu que permeti el creixement i selecció dels enterobacteris.

• Agar sang: Les colònies solen ser grans, grises, opaques i

Què és l'aliment?

Què és l'aliment? Són substàncies que poden ser ingerides per qualsevol animal per produir-se.

Què són els nutrients?

Són substàncies que incorporem a l'organisme per mantenir vives les nostres cèl·lules. A les cèl·lules, els nutrients aporten matèria per construir estructures.

Orgànics i inorgànics

• Orgànics — són molècules complexes produïdes per éssers vius.
• Inorgànics — són molècules simples que poden formar part dels éssers vius, però no han estat produïdes per éssers vius; no es poden utilitzar com a font d'energia.

Aliments i nutrients

Aliments — nutrients.

Aparell digestiu

Química — saliva, els sucs gàstrics i altres sucs que contenen enzims digestius.

Mecànica — dents, així com la musculatura...