Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Primària

Nucli cel·lular: estructura i funcions

Nucli cel·lular. Estructura més voluminosa de les cèl·lules eucariotes. En el nucli hi ha l'ADN cel·lular que conté la informació genètica.

Components del nucli

• Embolcall nuclear: format per dues membranes separades per un espai intermembranós. Les membranes estan travessades per porus nuclears, on es produeix l'intercanvi de substàncies entre el nucli i el citoplasma.
• Nucleoplasma: on es produeix la replicació de l'ADN nuclear.
• Nuclèol: forma ribosomes; pot haver-hi més d'un nuclèol.
• Cromatina: l'integren fibres d'ADN en graus de condensació diferents, associades a proteïnes i disperses pel nucleoplasma; quan la cèl·lula es divideix formen cromosomes.

Cromosomes

Cromosomes: Són estructures...

El nucli cel·lular

En el nucli cel·lular es troba la fisiologia, l'anatomia i la morfologia, on resideix el material genètic (el DNI cel·lular). El programa genètic produeix proteïnes. A l'interior del nucli hi ha el nucleoplasma, un medi aquós que conté en dissolució una gran diversitat de biomolècules.

• Durant la interfase, al nucleoplasma es poden observar algunes zones corresponents a la cromatina.
• Durant la divisió cel·lular, el hialoplasma i el nucleoplasma es barregen, els nuclèols es dispersen i la cromatina es fa visible.

La cromatina

Les masses més denses a l'interior del nucli són acumulacions de cromatina, que segons el grau de densitat serà més fosca o més clara:

• Heterocromatina: zones fosques, inactives, que no poden

Qüestions sobre el procés fotosintètic

• Quina de les següents afirmacions és falsa respecte del procés fotosintètic? A les reaccions independents de la llum es fixa CO₂ generant-se energia en forma de NADPH.
• Referent a la funció i estructura dels cloroplasts (V): Presenta unes estructures laminars anomenades lamel·les que alberguen al seu interior un espai anomenat lumen.
• La llum és una radiació electromagnètica (V): La seva longitud d’ona és la distància entre pics del camp magnètic; com més gran sigui la longitud d’ona, menys energètica serà la radiació dins del visible.
• L’ATP sintasa del cloroplast (V): Aprofita el gradient d’electrons per sintetitzar ATP.
• Quants fotons es requereixen per fixar 1 mol de CO₂? 8.
• El

De Què Estem Fets els Éssers Vius?

Elements Biogènics: La Base Química de la Vida

Els éssers vius estan formats per uns elements químics molt abundants anomenats biogènics. Aquests són els elements majoritaris en la composició dels organismes.

Elements Biogènics Principals

Els tres principals són: Carboni (C), Hidrogen (H) i Oxigen (O). Després hi ha el Nitrogen (N), el Fòsfor (P), el Sofre (S) i el Calci (Ca), entre d'altres.

Aquests elements es combinen entre si i formen unes molècules que s'anomenen principis immediats, les quals són les molècules principals dels éssers vius:

Els Principis Immediats

• Hidrats de carboni (sucres o glúcids)
• Lípids (greixos)
• Proteïnes
• Aigua
• Sals minerals

Nota: Els tres primers (hidrats de carboni, lípids...

Pulmons

Són dues masses esponjoses de color rosat que pertanyen a l'aparell respiratori.

• Pulmó dret — 3 lòbuls
• Pulmó esquerre — 2 lòbuls + cor

Estan protegides per les pleures (doble capa de teixit epitelial de revestiment). Cada pulmó té un gran nombre d'alvèols pulmonars, que són uns sacs petitíssims formats per epitel·li alveolar; a través de la paret dels quals es produeix l'intercanvi gasós.

Les artèries

Juntament amb la resta de vasos sanguinis, les artèries pertanyen a l'aparell circulatori. A les artèries la sang circula des del cor fins als diferents òrgans. Les capes que es distingeixen en la secció d'una artèria s'anomenen túniques, i n'hi ha tres:

• Túnica interna (teixit epitelial — per la qual passa la sang)
• Túnica

El nivell de teixit

El teixit epitelial

El teixit epitelial està format per cèl·lules que estan molt juntes les unes amb les altres; solen tenir formes geomètriques i estan unides entre si formant capes de cèl·lules. La superfície externa sol ser lliure.

Hi ha dos grups de teixits epitelials:

• L'epiteli de revestiment: Recobreix i protegeix superfícies externes o cavitats internes del nostre organisme. Destaquen els següents:
  • Les mucoses: Recobreixen la cavitat bucal, la faringe, l'esòfag, el recte, les vies respiratòries, etc. Tenen funció de protecció i lubrificació. Es troben des de la part externa fins a l'interior del nostre cos.
  • Els endotelis: Recobreixen l'interior dels vasos sanguinis, el cor, etc. (part interna).
  • L'epidermis:

Lamarckisme

• Necessitat d'adaptar-se: Les característiques corporals dels animals i les plantes canvien per adaptar-se als canvis ambientals.
• Llei de l'ús i el desús: En tot animal, l'ús freqüent i sostingut d'un òrgan qualsevol fortifica a poc a poc aquest òrgan.
• Llei de l'herència dels caràcters adquirits: Tot allò que s'ha adquirit a causa de l'ús predominant de l'òrgan es transmet a la descendència.

Darwinisme

• Els individus d'una població no són tots iguals, mostren variacions.
• Algunes d'aquestes variacions es transmeten als descendents.
• Lluita per l'existència: Només sobreviu una part de la població.
• Presenten adaptacions per a ser més favorables.
• Selecció natural.

Proves de l'evolució

• Fòssil: Restes d'organismes vius o de la

Fongs: Són un regne d’organismes de cèl·lules eucariotes, pluricel·lulars, de digestió externa i heteròtrofs. Posseeixen una paret cel·lular quitinosa i la majoria d’espècies creixen en forma de filaments multicel·lulars anomenats hifes, que formen un miceli. La reproducció sexual i asexual dels fongs es fa a través d’espores. Poden colonitzar medis terrestres o aquàtics i viuen a llocs humits i amb molta matèria orgànica. Els llevats, floridures i els bolets en són exemples.

Bacteris: Són microorganismes unicel·lulars que presenten una mida minúscula (de micròmetres) i diverses formes. Són procariotes, heteròtrofs, tenen paret cel·lular i no tenen un nucli definit ni presenten orgànuls membranosos interns. Es reprodueixen...

L'aparell respiratori

L'aparell respiratori està format pels pulmons i les vies respiratòries. Les vies respiratòries són conductes i cavitats pels quals passa l'aire des de l'exterior fins a l'interior dels pulmons, i a l'inrevés. Estan formades per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea, els bronquis i els bronquíols.

Components de les vies respiratòries

• Fosses nasals: Són dues cavitats situades per damunt de la boca, que s'obren a l'exterior pels orificis del nas. Per les fosses nasals entra l'aire, s'escalfa i s'humiteja.
• Faringe: Conducte musculós i elàstic, comú a l'aparell digestiu, que condueix l'aire a la laringe. A la part inferior es localitza l'epiglotis, que impedeix que els aliments penetrin a les vies respiratòries