Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Primària

Què són els antígens?

Els antígens són molècules alienes a un organisme que tenen la capacitat de provocar-hi una resposta immunitària, un procés conegut com a immunogenicitat. Generalment, són macromolècules (molècules de gran mida) situades a la superfície del patogen.

Poden ser antígens:

• Totes les proteïnes
• Algunes lipoproteïnes
• Alguns polisacàrids

Aquestes molècules són reconegudes com a no pròpies i, en conseqüència, el cos desencadena una resposta de tipus immunitari. Les molècules de mida petita són poc immunogèniques.

La part específica de l'antigen que provoca la resposta immunitària s'anomena determinant antigènic o epítop.

No totes les molècules antigèniques són químicament iguals, i el nombre de determinants...

Glossari de Termes Mèdics

• Defecació: Eliminació de femtes per l'anus.
• Deshidratació: Disminució del contingut d'aigua de l'organisme.
• Diagnòstic: Determinació de la malaltia que afecta un pacient.
• Diarrea: Consistència líquida de les femtes que pot anar acompanyada d'un augment del volum i nombre de deposicions.
• Dispnea: Dificultat per respirar.
• Diüresi: Quantitat d'orina eliminada en un temps determinat.
• Drenatge: Tècnica utilitzada per assegurar la sortida de líquids d'una ferida, abscés o cavitat.
• Edema: Acumulació de líquids en els espais intercel·lulars.
• Embolia: Obstrucció d'un vas sanguini, generalment una artèria, produïda per un èmbol o tromb que està en el sistema circulatori.
• Epidèmia: Malaltia infectocontagiosa que apareix

Comunicació Cel·lular: Tipus i Mecanismes

Sempre hi ha una cèl·lula que emet un senyal i una cèl·lula diana que el capta. El sistema més comú és l'endocrí, que inclou la comunicació paracrina, on els mediadors locals es difonen en el teixit afectat.

Tipus de Comunicació

• Comunicació Nerviosa: Es realitza mitjançant impulsos elèctrics.
• Comunicació Dependent de Contacte: Les cèl·lules entren en contacte directe mitjançant molècules senyalitzadores de la superfície cel·lular.

Proteïnes Receptores i Transducció del Senyal

La recepció s’inicia quan el senyal troba una molècula diana en la cèl·lula. Aquesta proteïna transforma el senyal i el transmet, sovint de manera amplificada.

El Sistema Hormonal i les Glàndules Endocrines

Què

Teories sobre l'Origen de la Vida i l'Evolució

Teoria de la Generació Espontània

Es va creure que els éssers vius naixien espontàniament de la matèria orgànica en descomposició.

Falsedat de la Generació Espontània

El primer científic a qüestionar seriosament aquesta teoria va ser l'italià Francesco Redi. Ell volia demostrar que les larves de mosca que apareixien en la carn en descomposició provenien de les mosques i no de la carn.

Posteriorment, Pasteur va demostrar que la creença generalitzada en la generació espontània no tenia fonament. Va comprovar que els microorganismes presents en l'aire són els que descomponen els medis de cultiu.

La Formació de les Primeres Cèl·lules

L'any 1922, el bioquímic rus Oparin va proposar una...

Biomolècules: Definició i Composició

Les biomolècules són totes les molècules que formen part de la composició dels éssers vius.

La Funció de Nutrició

La funció de nutrició és la que permet als organismes vius obtenir la matèria i l'energia necessàries.

Nutrició Autòtrofa

La nutrició autòtrofa és la que duen a terme els organismes que elaboren la seva pròpia matèria orgànica.

Nutrició Heteròtrofa

La nutrició heteròtrofa és la que duen a terme els organismes que no poden elaborar ells mateixos la matèria orgànica (aliment) que utilitzen per obtenir l'energia i els nutrients necessaris per poder realitzar totes les funcions vitals. Per això, la incorporen del medi que els envolta.

La Respiració Cel·lular

La respiració

L'Arrel: Una Connexió Subterrània Vital

L'arrel té la missió fonamental de fixar la planta al sòl i permetre-li d'absorbir l'aigua i les sals minerals dissoltes. En alguns casos, també serveix com a magatzem de substàncies de reserva essencials per al desenvolupament de la planta.

Parts Principals de l'Arrel

L'arrel es divideix en tres zones morfològicament i funcionalment diferents:

1. Zona de Creixement

   Formada per teixit meristemàtic, les cèl·lules del qual empenyen cap avall l'àpex de l'arrel. Aquest àpex es troba protegit per una espècie de didal, anomenat caliptra, compost per cèl·lules mortes que redueixen la fricció amb el sòl.

2. Zona d'Elongació

   En aquesta zona, les cèl·lules meristemàtiques es transformen fins a convertir-

Biomolècules: Composició, Estructura i Funció

_{Aminoàcids: Biomolècules orgàniques que contenen els grups funcionals amino (NH₂) i carboxil (-COOH), a més d'una cadena lateral específica per a cada aminoàcid. Es diferencien pel radical que contenen i cadascun té les seves característiques. Poden ser polars, apolars i aromàtics. La unió entre ells es fa per enllaç peptídic. Quasi tots tenen activitat òptica, menys la glicina (els aminoàcids tenen un carboni quiral, és a dir, un carboni unit a quatre radicals diferents), desviant la llum polaritzada cap a la dreta (estereoisòmers D o R) o cap a l'esquerra (estereoisòmers L o S). Els aminoàcids que formen part de les proteïnes són L. Són substàncies amfòteres (poden actuar}

Les Proteïnes: Estructura i Funció

Les proteïnes són macromolècules d'alt pes molecular formades per C, H, O i N, però també poden contenir P i S.

Estructures de les Proteïnes

Les proteïnes estan formades per la unió d'unitats anomenades aminoàcids mitjançant enllaços peptídics. Un aminoàcid és una molècula que presenta un carboni unit a quatre components diferents: un àtom d'hidrogen, un grup amina (-NH₂), un grup carboxil (-COOH) i un grup R o cadena lateral, que és diferent en cada tipus d'aminoàcid. Hi ha 20 aminoàcids diferents que formen proteïnes. Uns quants aminoàcids units formen un pèptid, i molts aminoàcids units formen una cadena polipeptídica. Una proteïna pot estar formada per una cadena polipeptídica,...

Components de la Sang

• Plasma

  • Líquid que conté:
    • Aigua
    • Nutrients
    • Substàncies de rebuig
    • Hormones

• Cèl·lules

  • Es fabriquen a la medul·la òssia vermella

  • Glòbuls Vermells (Eritròcits o Hematies)

    • Forma bicòncava
    • Contenen hemoglobina (pigment que transporta oxigen)

  • Plaquetes (Trombòcits)

    • Funció: Coagular la sang

  • Glòbuls Blancs (Leucòcits)

    • Funció: Defensa immunitària

• Hematòcrit

  • Percentatge de cèl·lules en la sang (aproximadament 45%)

Funcions de la Sang

• Transport

  • Nutrients als teixits
  • Substàncies de rebuig (urea, bilirubina, CO2)
  • Oxigen a les cèl·lules

• Defensa

  • Leucòcits (en sang i limfa)

• Control d'Hemorràgies

  • Plaquetes formen un tap de fibrina
  • Hemofília: Malaltia que impedeix la coagulació de la sang

Sistema Limfàtic

• Components

  • Plasma (transport d'aigua)

Components i Funcions de la Sang

La sang es forma a la medul·la òssia vermella dels ossos.

Cèl·lules Sanguínies

• Glòbuls Blancs (Leucòcits)

  Són grans i menys abundants. La seva funció principal és defensiva (immunitat).

• Glòbuls Vermells (Eritròcits)

  Són molt nombrosos, més petits i no tenen nucli. La seva funció és el transport de CO₂ i O₂.

• Plaquetes (Trombòcits)

  Són fragments cel·lulars. La seva funció és la coagulació de la sang.

Funcions Generals de la Sang

1. Transport: Transporta substàncies (O₂, CO₂, nutrients i gasos).
2. Defensa: Conté anticossos per a la defensa de l'organisme.
3. Control d'Hemorràgies: Mitjançant la coagulació.
4. Regulació: Regula la temperatura corporal.

Els Vasos Sanguinis

Són els conductes per on circula...