L'Arrel de la Planta: Estructura, Funcions i Tipus
L'Arrel: Una Connexió Subterrània Vital
L'arrel té la missió fonamental de fixar la planta al sòl i permetre-li d'absorbir l'aigua i les sals minerals dissoltes. En alguns casos, també serveix com a magatzem de substàncies de reserva essencials per al desenvolupament de la planta.
Parts Principals de l'Arrel
L'arrel es divideix en tres zones morfològicament i funcionalment diferents:
Zona de Creixement
Formada per teixit meristemàtic, les cèl·lules del qual empenyen cap avall l'àpex de l'arrel. Aquest àpex es troba protegit per una espècie de didal, anomenat caliptra, compost per cèl·lules mortes que redueixen la fricció amb el sòl.
Zona d'Elongació
En aquesta zona, les cèl·lules meristemàtiques es transformen fins a convertir-se en els diferents tipus de teixits adults. L'allargament d'aquestes cèl·lules és el responsable de la major part del creixement en longitud de l'arrel.
Zona Pilífera
És la zona més propera a la tija. S'hi troben els pèls absorbents, estructures fines i allargades a través de les quals les plantes poden incorporar eficientment l'aigua i les sals minerals del sòl.
Capes de Cèl·lules de l'Arrel
L'estructura interna de l'arrel es compon principalment de dues capes concèntriques:
Cilindre Cortical
Aquesta capa externa inclou:
- Epidermis: La capa més externa, algunes de les seves cèl·lules es diferencien per formar els pèls absorbents.
- Parènquima Cortical: Format per cèl·lules grans i empaquetades, en les quals s'emmagatzema l'aliment utilitzat per altres parts de la planta.
- Endodermis: És una monocapa de cèl·lules que envolta el cilindre vascular. Posseeix la Banda de Caspary, una substància impermeabilitzant que selecciona les substàncies nutritives abans que entrin al xilema, regulant així el transport d'aigua i nutrients.
Cilindre Vascular
També conegut com a estela, està constituït pels teixits vasculars, el xilema i el floema, que són els encarregats del transport de saba. Aquests teixits estan envoltats per una o més capes de cèl·lules meristemàtiques, el pericicle, que pot donar origen a arrels secundàries.
En les arrels amb estructura secundària, s'observen addicionalment el càmbium vascular i el càmbium suberós, responsables del creixement en gruix.
Tipus d'Arrels
Les arrels es classifiquen principalment segons la seva morfologia:
Arrels Axonomorfes
Caracteritzades per tenir un eix central principal (arrel primària) del qual parteixen diverses arrels secundàries més petites. Exemple: la pastanaga (quan acumula reserves, esdevé napiforme).
Arrels Fasciculades
En aquest tipus, totes les branques de l'arrel tenen un desenvolupament semblant, sense un eix principal dominant. Exemple: la ceba. Si acumulen substàncies de reserva, com en la dàlia, s'anomenen tuberoses.
Alguns vegetals presenten arrels adventícies, que s'originen d'òrgans no habituals com tiges o fulles, en lloc de la radícula embrionària.