Orgànuls cel·lulars: ribosomes, citoesquelet, RE, Golgi i lisosomes

Resum

El document descriu els principals orgànuls cel·lulars, separant els no membranosos (ribosomes i citoesquelet) dels membranosos (reticle endoplasmàtic, aparell de Golgi i lisosomes). Per a cada orgànul s'indiquen l'estructura, la funció i la localització en cèl·lules eucariotes animals o vegetals.

Punts clau

Els ribosomes no estan envoltats de membrana, són els orgànuls més petits i estan formats per ARN ribosòmic i proteïnes; són els responsables de la síntesi proteica.
El citoesquelet està format per microtúbuls, microfilaments i centríols, i sosté la cèl·lula; és exclusiu de les cèl·lules eucariotes animals.
El reticle endoplasmàtic rugós (RER) té ribosomes i sintetitza i transporta proteïnes, mentre que el reticle endoplasmàtic llis (REL) sintetitza lípids de membrana i metabolitza substàncies tòxiques.
L'aparell de Golgi està format per dictiosomes amb cara cis i cara trans, i madura les proteïnes procedents del RER abans de enviar-les a la membrana plasmàtica o a altres destins.
Els lisosomes són vesícules procedents del Golgi que contenen enzims digestius, com la fosfatasa àcida, i poden ser primaris o secundaris segons si estan digerint substàncies.

Posa't a prova

Orgànuls no membranosos

Ribosoma

No està envoltat per membrana (mb), és el més petit de tots els orgànuls. Està format per ARN ribosòmic i proteïnes ribosòmiques (aproximadament 60% ARN i 40% proteïnes). Format per dues subunitats que en repòs estan separades i només s'ajunten quan ha de començar la síntesi de proteïnes.

Funció: Síntesi proteica.
Localització: Únic orgànul que es troba tant en cèl·lules eucariotes com en procariotes, amb l'única diferència de la mida. Es troben repartits per tot el citoplasma i són molt nombrosos.

Citoesquelet

És el conjunt d'estructures esquelètiques de la cèl·lula, format per microtúbuls, microfilaments i centríols. El centríol està format per microtúbuls disposats perpendicularment. Forma el fus acromàtic durant la divisió cel·lular.

Funció dels microtúbuls i microfilaments: Sostenir la cèl·lula, ja que solen situar-se per sota de la membrana plasmàtica (mb).
Localització: Exclusius de cèl·lules eucariotes animals, repartits pel citoplasma. Les cèl·lules vegetals no en tenen perquè tenen paret vegetal.

Orgànuls membranosos

Reticle Endoplasmàtic (RE)

Sistema membranós format per sàculs aplanats i per vesícules. S'estén per tot el citoplasma, ja que és una continuació de l'embolcall nuclear. L'espai interior s'anomena lumen.

Tipus de Reticle Endoplasmàtic:

Reticle Endoplasmàtic Rugós (RER): Al microscopi s'hi observen ribosomes adherits a la seva membrana.
- Funcions: Síntesi de proteïnes i transport d'aquestes proteïnes (prot) a través de vesícules fins als orgànuls o zones de la cèl·lula on són necessàries.
Reticle Endoplasmàtic Llis (REL): No té ribosomes a la seva membrana (mb). Conté una gran quantitat d'enzims (E).
- Funcions: Síntesi de lípids (sintetitza tots els lípids de membrana: fosfolípids, glucolípids i colesterol), transport d'aquests lípids, metabolitzar substàncies tòxiques transformant-les en altres substàncies que ja podran ser eliminades.

Localització: Cèl·lules eucariotes, tant animals com vegetals.

Aparell de Golgi

És un sistema d'orgànuls format per un o més dictiosomes (cada dictiosoma és l'agrupació de 4 a 8 sàculs aplanats anomenats cisternes) i per vesícules. Sempre es troba a continuació del RER.

Presenta una certa polaritat perquè té dues cares:

Cara cis: És convexa i rep les proteïnes fabricades pel RER a través de les vesícules de transició.
Cara trans: És còncava i és la més propera a la membrana plasmàtica (mb).

Funcions:

Maduració de proteïnes: Les proteïnes (prot) fabricades al RER arriben a través de les vesícules de transició, es fusionen amb la primera cisterna (cara cis) i van passant per les diferents cisternes mitjançant vesícules intermèdies. Finalment, quan ja estan madures, s'acumulen a les vesícules de secreció (cara trans), que poden transportar les proteïnes fins a la membrana plasmàtica (mb) o a altres llocs de la cèl·lula on siguin necessàries.
Altres funcions: Sintetitza glúcids de la paret de les cèl·lules vegetals, com per exemple, la cel·lulosa.

Localització: Cèl·lules eucariotes, tant animals com vegetals (al citoplasma).

Lisosoma

Orgànul membranós (mb); són vesícules provinents de l'aparell de Golgi que contenen enzims (E) digestius al seu interior. A la cara interna de la membrana contenen glicoproteïnes que els protegeixen de la seva pròpia digestió.

El principal enzim que contenen és la fosfatasa àcida, que digereix matèria orgànica.

La digestió pot ser:

Extracel·lular: Fora de la cèl·lula, si els lisosomes expulsen els enzims (E) a l'exterior.
Intracel·lular: A l'interior de la cèl·lula.

Tipus de lisosomes:

Primaris: Al seu interior contenen enzims (E) que encara no han realitzat cap digestió.
Secundaris: Al seu interior contenen substàncies que s'estan digerint (fagolisosomes).

Exemple de lisosoma: L'acrosoma de l'espermatozoide, que conté enzims que digereixen les cobertes de l'òvul.

Localització: Cèl·lules eucariotes vegetals (veg) i animals. Segons la funció de la cèl·lula, tindrà més o menys lisosomes.

Preguntes freqüents

Quina és la funció dels ribosomes?

Els ribosomes són responsables de la síntesi de proteïnes. Es troben tant en cèl·lules eucariotes com procariotes, i només es diferencien en la mida.

Quina diferència hi ha entre el RER i el REL?

El RER té ribosomes adherits a la membrana i sintetitza i transporta proteïnes. El REL no té ribosomes, conté enzims i sintetitza lípids de membrana com fosfolípids, glucolípids i colesterol.

Quines són les cares de l'aparell de Golgi?

L'aparell de Golgi té una cara cis, convexa, que rep les proteïnes del RER, i una cara trans, còncava, més propera a la membrana plasmàtica, des d'on s'envien les proteïnes madures.

Què és un lisosoma i quins enzims conté?

Un lisosoma és una vesícula membranosa procedent del Golgi que conté enzims digestius a l'interior. El principal enzim que conté és la fosfatasa àcida, que digereix matèria orgànica.