Hemorràgies: tipus, símptomes i primers auxilis

Hemorràgies: classificació, efectes i actuació

Signes i símptomes de la pèrdua de sang

Pal·lidesa, pell freda i suada. Augment de la freqüència cardíaca i respiratòria. Disminució de la temperatura, de l'ompliment capil·lar i de la resposta. Ansietat, inquietud i nerviosisme.

Gravetat de la pèrdua de sang

La gravetat depèn del volum perdut, de la velocitat de la pèrdua i de l'estat físic del pacient, així como de l'òrgan afectat.

• Pèrdua del 15%: xoc moderat.
• Pèrdua del 30%: gravetat greu.

Efectes de la pèrdua de sang

• Manca d'O₂ i nutrients als teixits.
• Baixada de la tensió arterial.
• Pols dèbil per baixa bombament del cor.
• Per compensar la pèrdua, el cor fa que la circulació sigui més ràpida i apareix taquicàrdia.
• Diaforesi (sudoració excessiva).
• Marejos i pal·lidesa.

Classificació de les hemorràgies

Hemorràgies arterials

Sang vermell brillant que surt a borbolls, al ritme de la pressió. Tenen mecanisme de defensa i, quan es seccionen, es contrauen i s'aturen. Sovint necessiten ajuda externa.

Hemorràgies venoses

Flux continu i no pulsatil. Color més fosc. Són més fàcils de controlar, menys greus i la velocitat de sortida és menor.

Hemorràgies mixtes o capil·lars

Sortida en forma de llençol. Solen ser de menor gravetat.

Hemorràgies internes i externes

Hemorràgies internes

Són les que es produeixen dins de l'organisme:

• Dins d'articulació: hemartrosi.
• Crani: hemorràgia intracranial.
• Abdomen: hemotòrax.
• Pericardi/cor: hemopericardi.
• Intersticial: ecquimosi i extravasació a la pell, hematomes i petèquies per dany capil·lar.

Hemorràgies exterioritzades

• Hemoptisi: pèrdua de sang dels pulmons.
• Hematemesi: per les vies digestives altes.
• Hematúria: sang en l'orina.
• Rectorràgia: clar vermell intens per l'anus.
• Metrorràgia: per la vagina.
• Rinorràgia: per el nas.
• Otorràgia i otorrea: pèrdua de LCR o olla transparent.

Les hemorràgies internes poden sortir a l'exterior per orificis naturals.

Volum perdut segons la gravetat

• G1: fins al 15%
• G2: 15-30%
• G3: 30-40%
• G4: més del 40%

Actuació davant d'una hemorràgia externa

1. Pressió directa sobre la ferida.
2. Elevació de l'extremitat afectada.
3. Compressió sobre l'artèria principal del membre afectat.
4. Torniquet, només com a últim recurs.

Pas previ: utilitzar guants, tranquil·litzar el pacient i aplicar gases estèrils sobre la ferida, mantenint la compressió. Si les mesures anteriors no funcionen, passar al següent pas.

Si la pressió amb els dits no és suficient, cal comprimir l'artèria principal per aturar la circulació: a l'extremitat superior, l'artèria humeral; a la inferior, la femoral. Aquesta maniobra no ha de durar més de 15 minuts.

Complicacions del torniquet

Pot causar danys musculars, nerviosos i vasculars, paràlisi, impossibilitat de moure el membre, gangrena i, en retirar-lo, xoc tòxic per l'alliberament d'endotoxines de les cèl·lules necrosades. La vida pot estar en perill.

Control d'hemorràgies internes

• Mantenir el pacient en decúbit supí o posició lateral de seguretat (PLS).
• Posició de Trendelenburg per evitar el xoc hipovolèmic.
• No menjar ni beure.
• Taponar i mantenir la temperatura per evitar la pèrdua de temps.
• No deixar que el pacient es mogui.
• Traslladar d'urgència.
• En cas d'hemoptisi, posar el pacient en PLS sobre el pulmó afectat i aspirar si cal.