Biologia Cel·lular, Tixits i Nutrició: Guia Completa

T1 - Parts: membrana, citoplasma (aparell de Golgi, lisosomes, citoesquelet, centríols, mitocòndries, vacúols, ribosomes, reticle endoplasmàtic) i nucli. Al nucli es troba el nucleoplasma, on hi ha la cromatina, uns filaments que es contrauen quan la cèl·lula es vol dividir i donen lloc als cromosomes. Les nostres cèl·lules tenen 46 cromosomes. Als nucleols es fabriquen els ribosomes.

La difusió és el mecanisme pel qual les molècules petites travessen la membrana (sense aportació d'energia) per igualar els medis (l'interior i l'exterior de la cèl·lula). L'osmosi es produeix quan l'aigua travessa la membrana per igualar els medis. El transport actiu es produeix quan la cèl·lula necessita substàncies que es troben en menor concentració al medi extracel·lular (va des d'on la concentració és menor cap a on és major), i això comporta una despesa d'energia. L'endocitosi es produeix quan la membrana s'enfonsa i forma una petita bossa per incorporar partícules grans.

Teixit epitelial: epiteli de revestiment (protegeix) i glandular (segrega).

Teixit conjuntiu: teixit conjuntiu adipós (ocupa espais al cos), teixit cartilaginós (articulacions) i teixit ossi (ossos, el més fort).

Teixit nerviós: neurones i cèl·lules gliars (transmeten informació).

Teixit muscular: estriat esquelètic (músculs dels ossos, contracció voluntària), estriat cardíac (parets del cor, contracció involuntària) i llis (estómac).

T2 - Els nutrients són les substàncies senzilles dels aliments, poden ser orgànics o inorgànics. Amb ells les cèl·lules fabriquen els seus propis components (síntesi) i aporten combustible per obtenir energia (respiració cel·lular), com la glucosa.

Sistema respiratori: vies respiratòries superiors (nas, boca, faringe i laringe) i vies respiratòries inferiors (tràquea, pulmons, bronquis, bronquíols i alvèols). La ventilació pulmonar es deu als canvis de volum dels músculs intercostals: quan es contrauen es produeix la inspiració, i quan es relaxen, l'expiració. El diafragma també canvia.

L'intercanvi de gasos es realitza als alvèols (petites bosses rodejades de capil·lars); la paret que separa l'aire de la sang és molt fina i permet la difusió.

Els aliments poden ser: substàncies inorgàniques (aigua, el compost més abundant) i sals minerals (donen consistència en quantitats petites).

Substàncies orgàniques: glúcids (simples: sucres; complexos: macromolècules), lípids (greixos saturats o insaturats), proteïnes (formades per aminoàcids) i vitamines (en quantitats petites però imprescindibles).

Aparell digestiu: tub digestiu (boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim: duodè, jejú i ili; intestí gros: còlon i apèndix). Els enzims digestius són proteïnes que accelereixen la transformació dels aliments en substàncies més senzilles. Les glàndules poden estar repartides per les parets del tub o situades fora (glàndules annexes): les salivals (tres parells, produeixen saliva), el pàncrees (produeix suc pancreàtic) i el fetge (fabrica bilis), juntament amb la vesícula biliar.

Digestió mecànica: trituració, deglució i moviments (barreja i peristàltics). Digestió química: boca (amilasa, glúcids), estómac (HCl, pepsina, proteïnes, quim) i intestí prim (descompon els greixos).

T3 - Funció energètica: glúcids (hidrats de carboni) i lípids. La fibra alimentària (cel·lulosa) no es digereix. Funció plàstica: proteïnes. Funció reguladora: sals minerals i vitamines.
La respiració cel·lular allibera energia, que es transforma en: energia mecànica (moviment del cos), energia química (fabricació de noves molècules) i energia tèrmica (manté la temperatura corporal).
El metabolisme basal és l'aportació energètica que necessita una persona quan es troba totalment en repòs. Hi influeixen l'activitat física, la cel·lularitat i la temperatura.

Dietes especials: sense colesterol, sense alcohol, sense gluten, per a diabètics, hipocalòrica (per perdre pes) i hipercalòrica (per guanyar pes).

La malnutrició és l'estat d'una dieta desequilibrada. L'obesitat és un excés de greix corporal causat per ingerir aliments energètics sense fer activitat física. La desnutrició es dóna quan la quantitat d'aliments no és suficient per nodrir el cos. L'anorèxia és el rebuig a menjar per no guanyar pes, i la bulímia consisteix a ingerir grans quantitats d'aliments i després provocar-se el vòmit.