Piràmides tròfiques i dinàmica de poblacions: tipus i creixement

Resum

El document explica les piràmides tròfiques (d'energia, de biomassa i de nombres) i el cas de les piràmides invertides. A continuació descriu les fases de creixement d'una població, la capacitat de càrrega i els factors que hi influeixen, com la natalitat, la mortalitat i la migració. Finalment, presenta les estratègies r i K i les corbes de supervivència de tipus 1, 2 i 3.

Punts clau

Les piràmides tròfiques poden ser d'energia, de biomassa o de nombres, i els descomponedors no formen un nivell tròfic.
En una piràmide invertida, els productors poden tenir menys individus o biomassa que els consumidors primaris.
El creixement d'una població passa per una fase de latència, una fase exponencial i una fase estacionària.
La capacitat de càrrega és la mida màxima de població que un ecosistema pot suportar en un període determinat.
El potencial biòtic és la diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.
Els estrategs de la r són espècies oportunistes amb poblacions nombroses; els de la K són especialistes amb poblacions estables.

Posa't a prova

Piràmides tròfiques i la seva classificació

Cada rectangle correspon a un nivell tròfic. A la base se situen els productors. Els descomponedors no apareixen ja que, en alimentar-se de tot tipus de restes orgàniques, no constitueixen un nivell tròfic.

Tipus de piràmides tròfiques

Piràmide d'energia: Representen l'energia emmagatzemada en cada nivell tròfic.
Piràmide de biomassa: Representa la quantitat de biomassa que hi ha en cada nivell tròfic.
Piràmide de nombres: Representen el nombre d'individus de cada nivell tròfic.

Exemple de piràmide invertida (peixos-zooplàncton-fitoplàncton): el fitoplàncton serveix d'aliment al zooplàncton i el zooplàncton als peixos. Són invertides, és dir, els nivells dels productors poden ser inferiors al dels consumidors primaris. Passa quan uns pocs individus de grans dimensions serveixen d'aliment a molts de mida petita, o quan la taxa de reproducció és molt alta.

Dinàmica de les poblacions

Es representa el nombre d'individus i s'observen tres fases:

Fase de latència: Creixement inicial lent.
Fase exponencial: Creixement ràpid.
Fase estacionària: El creixement esdevé més lent i fluctua al voltant d'un màxim de població.

Capacitat de càrrega d'una població: És la mida màxima d'aquesta població que un ecosistema pot suportar en un període determinat.

Principals factors que influeixen en el creixement d'una població:

Taxa de natalitat (TN): El nombre de naixements que tenen lloc en una població, en relació amb la mida d'aquesta i en un temps determinat. TN = (núm. naixements / població total) x 100
Taxa de mortalitat (TM): És el nombre d'individus que moren en un període de temps determinat respecte a la població total. TM = (núm. morts / població total) x 100
Potencial biòtic: La diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat.
Taxa d'emigració: Nombre d'individus de la població que l'abandonen per anar a una altra de diferent.
Taxa d'immigració: És el nombre d'individus que ingressen en una població provinents d'unes altres de diferents.

Estratègies de creixement de les poblacions

Estrategs de la R (tortugues, peixos)

Espècies que aprofiten de manera eficaç els recursos del medi i que constitueixen ràpidament poblacions nombroses. Les esgoten ràpidament, de manera que han d'emigrar o passar a un estat de letargia, en espera que millorin les condicions ambientals. Són espècies generalistes o oportunistes, com ara mosquits o trèvols.

Estrategs de la K

Espècies que estan molt ben adaptades al medi i que mantenen una població estable amb un creixement controlat. Tenen poca descendència, però inverteixen una gran quantitat de recursos a cuidar la prole. Sovint predominen en ecosistemes amb poques variacions. Són espècies especialistes, com ara linxs o roures.

Corbes de supervivència

Són gràfiques que representen els supervivents d'una població en funció de la longevitat mitjana d'una espècie. Les espècies s'ajusten a tres models:

Tipus 1: Espècie amb una taxa de mortalitat baixa fins que arriben a una edat avançada, moment en què aquesta augmenta ràpidament. És pròpia dels estrategs K.
Tipus 2: Espècie amb una taxa de mortalitat que varia poc amb l'edat. La corba té forma de diagonal descendent. Pròpia de les espècies animals en què els joves depenen de la cura dels seus pares, i de plantes anuals.
Tipus 3: Espècies estrategues R que pateixen una elevada mortalitat en les primeres etapes de la vida, ja sigui larvària o juvenil.

Preguntes freqüents

Què és la capacitat de càrrega d'una població?

És la mida màxima d'una població que un ecosistema pot suportar en un període determinat. El document la defineix així en el apartat de dinàmica de les poblacions.

Com es calcula la taxa de natalitat?

La taxa de natalitat és (nombre de naixements / població total) x 100, en un temps determinat. Es relaciona amb la mida de la població.

Quina diferència hi ha entre estrategs de la r i de la K?

Els estrategs de la r ocupen ràpidament el medi amb poblacions nombroses i sovint emigren o entren en letargia. Els estrategs de la K són ben adaptats, tenen poca descendència i inverteixen molts recursos a cuidar la prole.