Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Universitat

Mutacions: Canvis Heredables al DNA Cel·lular

Les mutacions són canvis en el DNA d'una cèl·lula que poden ser heredables, constituint la font original de variació genètica.

Mutacions Puntuals i els seus Tipus

Les mutacions puntuals ocorren dins d'un gen, produint canvis en un o diversos parells de bases. Poden ser:

• Substitucions: Es produeix un canvi en un o diversos parells de bases (transversions o transicions).
• Delecions: Es perden un o més nucleòtids.
• Insercions: S'intercalen puntualment seqüències repetides d'un triplet.

Classificació de les Mutacions

Mutacions a Nivell d'ADN:

• Transició: Canvi d'una purina per una altra purina, o una pirimidina per una altra pirimidina.
• Transversió: Canvi d'una purina per una pirimidina, o viceversa.

Conceptes Fonamentals de Genètica

ADN: Àcid desoxiribonucleic. Conté la informació genètica per fabricar les proteïnes de les cèl·lules. Es troba en el nucli format per cromosomes.

Cromosomes: Formats per ADN + proteïnes → cromatina → cromosomes.

• Cèl·lula en repòs: Cromatina dispersa, cromosomes no visibles.
• Cèl·lula dividint-se: Cromatina condensada, cromosomes visibles, l'ADN es duplica.

El nombre, la mida i la forma dels cromosomes és característic de cada espècie.

El Cariotip i els Tipus de Cèl·lules

Cariotip: Conjunt de cromosomes d’un individu aparellats de dos en dos, segons la seva mida i estructura. Les parelles de cromosomes s’anomenen cromosomes homòlegs. L’ésser humà té 46 cromosomes, organitzats en 23...

Què són les ungles?

Les ungles són làmines convexes, dures, translúcides i flexibles situades a la part dorsal de la tercera falange dels dits de la mà i del peu. La seva funció principal és protegir l'extrem dels dits i ajudar en la manipulació (prensió). El component principal de les ungles és la queratina.

Parts principals de l'ungla

• Làmina o placa unguial: És la part visible de l'ungla. Es forma a partir d'un replec de l'epidermis on se situa la matriu unguial, un conjunt de cèl·lules encarregades de formar i fer créixer l'ungla.
• Cutícula o eponiqui: És la membrana que continua el replec de l'epidermis per damunt la làmina, protegint l'ungla. També es continua pels costats originant els plecs laterals.
• Llit unguial: L'epidermis

Tema 6: Fongs: Són el conjunt d'organismes estudiats per la Micologia, encara que pertanyen a divisions i fins i tot a regnes diferents (grup polifilètic). Hi ha:

• Fongs ameboides (MIXOMICOTS)
• Pseudofongs (OOMICOTS): Tots dos pertanyen al Regne Protists.
• Fongs veritables (Zigomicots, Ascomicots, Basidiomicots, Deuteromicots): Pertanyen al Regne Fongs.

Característiques dels Fongs:

• Hi ha 100.000 espècies conegudes i se'n troben unes 1000 de noves cada any.
• Són organismes eucariotes.
• Presenten paret cel·lular amb quitina.
• Tenen substàncies de reserva (glucogen i lípids).
• Organismes amb nutrició heterotròfica. Capten la matèria orgànica per absorció, i alguns per fagocitosi.

Fagocitosi: Rodegen amb la seva membrana citoplasmàtica una substància...

El pèl: morfologia i estructura

Definició i distribució del pèl

El pèl és una estructura epidèrmica amb forma de filament flexible, constituïda per cèl·lules queratinitzades, que surt cap a l'exterior de forma obliqua.

Distribució: Es troba a tota la superfície corporal, excepte al palmell de la mà, a les plantes dels peus, al melic, als mugrons, a la mucosa bucal i genital i a la tercera falange dels dits.

Color: El color del pèl ve determinat genèticament per la presència del pigment de la melanina.

Estructura i parts del pèl

El pèl es compon de l'arrel (dins del fol·licle) i la tija (la part visible).

L'arrel i el fol·licle pilós

L'arrel és la porció del pèl que es troba a l'interior de la pell, allotjada al fol·licle pilós,...

La Respiració Pulmonar: Procés i Components

La respiració pulmonar és el procés pel qual l'organisme capta oxigen de l'exterior i expulsa el diòxid de carboni. Té lloc a l'aparell respiratori, que està format per:

1. Vies Respiratòries: Conductes de Gasos

Les vies respiratòries són els conductes per on circulen els gasos. Hi ha dos tipus de vies:

• Vies Respiratòries Superiors

  • Fosses nasals: Es comuniquen amb la faringe. Escalfen i filtren l'aire.
  • Faringe: Rep l'aire de la boca o del nas i el cedeix a la laringe.
  • Laringe: Tub curt amb forma d'embut. A la part superior hi ha l'epiglotis, que evita el pas del menjar a l'aparell respiratori. S'hi troben les cordes vocals, que en passar l'aire vibren i produeixen sons.

• Vies Respiratòries Inferiors

  • Tràquea:

Sistemes de Tractament i Depuració de l'Aigua

1. Tractament de l'Aigua per a Consum (Potabilització)

La potabilització es realitza a les Estacions de Tractament d'Aigua Potable (ETAP). Els processos principals són:

• Tractament Global

  Consisteix en l'aplicació de diferents processos físics que permeten separar les partícules presents a l'aigua per la seva mida mitjançant sedimentació.

• Tractament Especial (Desinfecció)

  Pot realitzar-se mitjançant la cloració, el mètode més utilitzat per ser oxidant, desinfectant, barat i fàcil. Altres mètodes més eficaços inclouen l'ozó i les radiacions ultraviolades.

2. Autodepuració de l'Aigua

Consisteix en una sèrie de mecanismes de sedimentació de les partícules presents i de processos químics...

Fongs: reproducció asexual i sexual

Fongs

• Reproducció asexual (anamorfa): llevats (fissió i gemmació); floridures (fragmentació del soma: artrospores, clamidospores, conidis, esporangiòspores).
• Reproducció sexual (telomorfa): 1) plasmogàmia; 2) cariogàmia; 3) meiosi (zigomicets, ascomicets, basidiomicets).
• Sense reproducció sexual = deuteromicets.

Zigomicets

Miceli cenocític. Poden tenir estolons i rizoides. Reproducció asexual (Mucor, Absidia, Rhizopus).

Ascomicets

Miceli vegetatiu septat haploide. Reproducció asexual per conidis. Espores a l'interior d'àsques. Àsques obertes o tancades (cleistotecis, apotecis, peritecis).

Deuteromicets

No tenen reproducció sexual coneguda. S'originen sobre cèl·lules conidiòfores.

Conidiòfors

El sistema...

ANTIPARASITARIS

ANTIHELMINTS

Via oral, mala absorció, i incapaciten el paràsit per paràlisi o per modificació del seu metabolisme. Alguns paràsits tenen resistència gràcies a bombes.

MEBENDAZOL (benzoimidazol)

ALTRES: PRAZIQUANTEL, PIPERACINA, NICLOSAMIDA, DIETILCARBAMAZINA, LEVAMISOL I IVERMECTINA.

ANTIAMEBIANS

Malaltia digestiva (disentèria) i hepàtica.

METRONIDAZOL: també front bacteris anaerobis, tricomones i giardes.

DILOXANIDA.

TRIPANOSOMIASI AFRICANA (MALALTIA DEL SON)

SURAMINA.

PENTAMIDINA

MELARSOPROL I EFLORNITINA: SNC.

TRIPANOSOMIASI AMERICANA (CHAGAS)

NIFURTIMOX I BENZNIDAZOL

ANTI-LEISHMANIES

DERIVATS DE L'ANTIMONI, ANFOTERICINA B LIPOSOMAL I PENTAMIDINA

ANTINEOPLÀSICS

CITOTOXICS

La majoria actuen sobre el DNA o els microtúbuls.

ALQUILANTS...