Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Universitat

Ecdisozous

Ecdisozous: sinapomorfies: cutícula de quitina/mudes sota control hormonal; cervell circumfaringi; no teixits ciliats.

• Nematoda
• Nematomorpha
• Panarthropoda: sinapomorfies: apèndixs seriats amb urpes terminals; parells de nefridis segmentaris; circulatori obert amb cor dorsal.
  • Ph. Tardígrads
  • Ph. Onicòfors
  • Ph. Artròpodes
    • Sub Ph. Trilobites (†)
    • Cheliceromorpha
      • Cl. Pycnogonida (aranyes de mar, proboscídids)
      • Xiphosura (†)
      • Arachnida
        • O. Scorpiones
        • Araneida
        • Opiliones (no estrenyits)
        • Acari
    • Crustacea
      • Branchiopoda (O. Anostraca, Notostraca, Diplostraca)
      • Maxillipoda (Thecostraca, Copepoda)
      • Malacostraca (Isopoda, Decapoda)
    • Myriapoda (O. Chilopoda, Diplopoda)
    • Hexapoda
      • Protura
      • Collembola (salten)
      • Diplura
      • Insecta
        • Apterygota
        • Pterygota
          • O. Odonata (libèl·lules)
          • Orthoptera

Morfologia sanguínia: eritròcits, leucòcits i plaquetes

SANG. Els eritròcits transporten oxigen als alvèols i a l'arteriola i al capil·lar. Són anucleats, de forma discoide bicòncava i viscoelàstics, i contenen hemoglobina (Hb) i ferro. Les plaquetes participen en l'equilibri de l'hemostàsia i la coagulació; són anucleades i es formen per fragmentació del citoplasma del megacariòcit madur. Els leucòcits constitueixen la defensa de l'organisme contra els microorganismes mitjançant la fagocitosi i la immunitat; tenen nucli i es classifiquen en: polimorfonuclears (neutròfils, eosinòfils i basòfils), limfòcits i monòcits.

Preparació de la mostra

PREP. Es fa una gota de sang seca, es fixa 2 minuts amb May-Grünwald i es tenyeix...

Disfàgia

Proves diagnòstiques:

• Trànsit esofàgic: exploració radiològica seriada del dúodenoestomac amb mitjà de contrast (sulfat de bari). Avalua la velocitat amb què es mouen els aliments, la regulació de la mucosa i el grau d'estenosi del dúodeno-estomac.
• Endoscòpia esofàgica: permet la biòpsia i la citologia de les lesions.
• Manometria esofàgica: mesura els canvis de pressió durant la deglució i estableix el diagnòstic dels trastorns motors.

Helicobacter pylori

Colonitza la mucosa gàstrica i produeix els següents efectes:

• Els enzims degraden el moc gàstric i augmenten la viscositat, disminuint la capacitat defensiva de la barrera gàstrica.
• Produeix citotoxines amb capacitat d'agredir les cèl·lules parietals gàstriques, afavorint

Estructura i Replicació del DNA

B-DNA: 10,5 pb per gir / 3,4 nm.

Models de replicació:

• Al cap d'un cicle: model conservatiu (una única banda de densitat intermèdia).
• Al cap de dos cicles: model dispersiu (dues bandes, una desplaçada cap a densitats més lleugeres).

Nucleosomes i Histones

Nucleosoma: 147 pb. Histones: tetràmer (H3-H4) associat a 2 dímers H2A-H2B. La H1 s'uneix al DNA linker i estabilitza la cromatina, afavorint el seu empaquetament.

Modificació química de les histones:

1. Regulació de l’expressió gènica: Les modificacions (acetilació, metilació, fosforilació) alteren l’accessibilitat del DNA, facilitant o dificultant la unió dels factors de transcripció.
2. Diferenciació cel·lular: Permeten activar o silenciar conjunts

Fotosíntesi: Introducció i Mecanismes Clau

La fotosíntesi és la captació d'energia solar pels organismes fotosintètics (fotòtrofs) i la seva conversió en energia química. Proporciona la font fonamental d'energia que utilitzen els éssers vius.

Els organismes fotòtrofs i heteròtrofs es troben en estat d'equilibri estacionari a la biosfera. L'energia solar proporciona la força motriu que permet reciclar de forma contínua el CO2 i l'O2 de la biosfera, i proporciona els substrats reduïts que permeten l'existència dels organismes heteròtrofs.

La fotosíntesi inclou dos processos principals:

• Reaccions dependents de la llum
• Reaccions d'assimilació del carboni

Fotosíntesi en Plantes: Els Cloroplasts

La fotosíntesi en plantes té lloc als...

Microfilaments d'Actina: Estructura i Funció

Els microfilaments d'actina (μF) s'organitzen formant xarxes tridimensionals. La seva polimerització i despolimerització, així com la seva associació amb altres estructures, depèn de diverses proteïnes. Els μF aporten suport mecànic, forma i moviment a la superfície cel·lular (migració, endocitosi, divisió cel·lular). Per desplaçar-se, els pseudòpodes són prolongacions de membrana degudes a canvis en la polimerització d'actina. En canvi, en les cèl·lules que no es mouen, l'actina s'estabilitza amb la matriu extracel·lular.

Polimerització dels Microfilaments d'Actina

Les molècules d'actina són proteïnes globulars d'uns 375 aminoàcids (aa). Cada monòmer té llocs d'unió que...

Sistema Respiratori

El sistema respiratori es compon d'un conjunt d'estructures la finalitat primordial de les quals és permetre a l'organisme obtenir un element vital: l'oxigen que necessiten totes les cèl·lules per mantenir la seva activitat, així com eliminar el diòxid de carboni, un producte residual d'aquesta activitat.

Anatomia de l'aparell respiratori

Vies respiratòries

• Superiors: Fosses nasals, faringe, laringe i tràquea.
• Inferiors: Bronquis, bronquíols, conductes alveolars, sacs alveolars i alvèols.

Fosses nasals

Són cavitats que s'obren a l'exterior a través del nas i comuniquen posteriorment amb la faringe. Les seves funcions són:

• Allotjar el sentit de l'olfacte.
• Filtrar l'aire inspirat de partícules estranyes.
• Escalfar i humidificar

Regulació de la calcèmia

La regulació de la calcèmia, és a dir, dels nivells de calci en sang, es duu a terme mitjançant la interacció de diverses hormones i òrgans:

• Hormona paratiroïdal (PTH): Incrementa els nivells de calci en sang alliberant-lo dels ossos, disminuint-ne l’excreció pels ronyons i augmentant-ne l’absorció a l’intestí.
• Calcitonina: Produïda per la glàndula tiroide, té l’efecte contrari: disminueix els nivells de calci en sang.
• Vitamina D: Activada per l’exposició solar i la dieta, afavoreix l’absorció intestinal del calci i la seva reabsorció als ronyons.

Aquestes hormones treballen conjuntament per mantenir els nivells de calci dins dels valors normals i garantir el bon funcionament de l’organisme....

Fases de la síntesi de proteïnes

• Iniciació: Formació complexa d'iniciació.
• Prolongació: Direcció 5'->3', unió dels aminoàcids (aa) al tRNA al ribosoma. Formació de l'enllaç peptídic i transposició.

Ribosomes

Són orgànuls cel·lulars en forma de petits granets que es troben lliures al citoplasma o enganxats al reticle endoplasmàtic rugós (RER). Tenen una gran importància degut a la seva intervenció en la síntesi de proteïnes de la cèl·lula. Estan formats per dues subunitats corpusculars unides fortament (RNA 2/3 i un compost proteic 1/3). Llegeixen la informació del mRNA i sintetitzen una cadena d'aminoàcids (proteïna).

Funcions de l'RNA en la biosíntesi de proteïnes

• mRNA: Transporta la informació genètica des del

Control del cicle cel·lular

Per controlar el cicle cel·lular, a la fase G0 tenim present el MPF (factor promotor de la fase M); aquesta conté una ciclina i una cinasa, essent la cinasa dependent de la ciclina.

Punts de control de la fase G1

Dintre dels punts de control de la fase G1 tenim presents:

• Mida
• Nutrients
• Senyals socials
• Danys a l'ADN
• Punts de control de la fase G0

Senyals socials i regulació

1. Arriben factors de creixement procedents d'altres cèl·lules.
2. Els factors de creixement fan que augmentin les concentracions de ciclina i de E2F.
3. La ciclina s'uneix a la Cdk i aquesta es fosforila. Llavors, la proteïna Rb inactiva l'E2F unint-s'hi.
4. S'elimina el fosfat inactivador i la Cdk activa fosforila la Rb.
5. La Rb fosforilada allibera l'E2F.
6. L'E2F provoca