Morfologia Sanguínia: Eritròcits, Leucòcits i Plaquetes en Hematologia

Morfologia sanguínia: eritròcits, leucòcits i plaquetes

SANG. Els eritròcits transporten oxigen als alvèols i a l'arteriola i al capil·lar. Són anucleats, de forma discoide bicòncava i viscoelàstics, i contenen hemoglobina (Hb) i ferro. Les plaquetes participen en l'equilibri de l'hemostàsia i la coagulació; són anucleades i es formen per fragmentació del citoplasma del megacariòcit madur. Els leucòcits constitueixen la defensa de l'organisme contra els microorganismes mitjançant la fagocitosi i la immunitat; tenen nucli i es classifiquen en: polimorfonuclears (neutròfils, eosinòfils i basòfils), limfòcits i monòcits.

Preparació de la mostra

PREP. Es fa una gota de sang seca, es fixa 2 minuts amb May-Grünwald i es tenyeix 20 minuts amb Giemsa.

Leucòcits

NEUTRÒFILS: nucli amb 3-4 lòbuls de cromatina madura i condensada; granulacions puntiformes amb enzims; apèndixs nuclears en forma de baqueta (cromosoma femení, recompte del sexe cromatínic); cròssa en un 1-5% (presegmentats).

LIMFÒCITS: nucli petit i rodó amb cromatina madura i condensada; citoplasma poc abundant i sense granulacions.

MONÒCITS: nucli gran, reniforme, amb cromatina no massa condensada i pentinat; granulació petita.

EOSINÒFILS: nucli bilobulat amb cromatina condensada; granulacions petites i ocres. Augmenten en al·lèrgies i parasitosis.

BASÒFILS: escassos; nucli segmentat i granulacions molt fosques (negres). Augmenten en la leucèmia mieloide crònica.

Observació i recompte

OBSERVACIÓ. La sang es pot obtenir directament de vena o capil·lar, sense anticoagulant. Cal comptar un mínim de 100 leucòcits a 1000 augments (immersió), abans d'observar amb poc augment.

Alteracions dels eritròcits

POIQUILOCITOSI: variació de la forma dels eritròcits.

ESFEROCITOSI: pèrdua de la zona clara central. Pot ser hereditària o adquirida.

• EH (Minkowski): membranopatia originada per una alteració estructural de les proteïnes de la membrana eritrocítica.
• EA: anèmia hemolítica autoimmune, per autoanticossos contra la membrana eritrocítica. El nombre d'esferocits és menor en EH que en EA.

DACRIÒCITS: forma de llàgrima, amb zona clara central. Es presenten en la mielofibrosi primària.

ELIPTÒCITS: allargats i amb extrems arrodonits. Apareixen en l'eliptosi hereditària o en l'anèmia ferropènica.

DREPANÒCITS: forma falciforme, sense zona clara central. Es presenten en la raça negra i en l'hemoglobinopatia S (àcid glutàmic substituït per valina en la posició 6 de la cadena beta).

ESQUIZÒCITS: fragments petits i irregulars, amb espícules. Són producte de fragmentació mecànica, de la microangiopatia trombòtica (púrpura trombòtica trombocitopènica o Moschcowitz) o de pacients tractats amb ciclosporina A.

DIANÒCITS: zona clara densa. Apareixen en les talassèmies (desequilibri en la proporció de cadenes d'Hb), en hepatopaties cròniques i en l'hemoglobinopatia C.

Mida i color dels eritròcits

MIDA: anisocitosi. Microcitosi: present en la talassèmia i l'anèmia ferropènica (microhemorràgies cròniques), associada a hipocromia.

Macrocitosi: dèficit de factors maduratius (àcid fòlic i vitamina B12). Es presenta en l'anèmia megaloblàstica per falta de vitamina B12 i absència del factor intrínsec de Castle (cèl·lules parietals de l'estómac).

COLOR: policromàsia (policromatofília), amb ribosomes dispersos. Relació: reticulòcits en sang en l'anèmia hemolítica. L'eritroblast madur passa a eritroblast ortocromàtic, expulsa el nucli i esdevé un eritròcit.

Inclusions

• Reticulòcits: hematies joves amb gran quantitat de ribosomes agregats en xarxa (substància reticulofilamentosa). Es tenyeixen amb colorant vital blau de cresil brillant.
• Puntejat basòfil: ribosomes agregats en anèmies hemolítiques i saturnisme (plom).
• Cossos de Howell-Jolly: puntiformes, de color fosc, únics i excèntrics en els eritròcits. Són restes de ruptures cromosòmiques en la mitosi (ADN, positiu amb Feulgen). Es presenten en absència d'melsa (esplenectomia) o en hipofunció esplènica.
• Anells de Cabot: filaments en forma de figura circular o d'vuit, per ruptura dels filaments del fus acromàtic en la mitosi. Apareixen en l'anèmia refractària.
• Hemoparàsit asexuat: Plasmodium falciparum, causant de la malària o paludisme.
• ?? Gammaglobulines: formació en piles de monedes; apareixen en el mieloma múltiple.

Alteracions morfològiques dels leucòcits

Neutròfils

• Nucli hiposegmentat i hipercondensat: cromatina hereditària (anomalia de Pelger-Huët, asimptomàtica) o adquirida (pseudo-Pelger-Huët, en síndromes mielodisplàstiques i pancitopènies).
• Hipersegmentació i augment de mida: pleocariocit en anèmies carencials, especialment anèmia megaloblàstica.
• Citoplasma desgranulat: síndromes mielodisplàstiques.
• Citoplasma amb granulació reforçada (toxicitat): infeccions bacterianes agudes.
• Bastons d'Auer: granulació lisosòmica, en la leucèmia aguda mieloblàstica.
• Estelles: múltiples granulacions lisosòmiques (aspecte de lletra xinesa), en la leucèmia aguda promielocítica.

Limfòcits

• Cromatina condensada en grumolls: leucèmia limfàtica crònica.
• Nucli poc aparent: leucèmia prolimfocítica.
• Nucli tallat (centrocits): limfoma folicular.
• Contorn del nucli plegat i arrugat (cerebriforme): limfoma de Sézary.
• Citoplasma extens i basòfil: limfòcits reactius (mononucleosi infecciosa).
• Prolongacions vil·loses: tricoleucèmia.
• Citoplasma amb vacuols de greix: leucèmia aguda amb cèl·lules de Burkitt.

Monòcits

• Monocitosi hemoperifèrica en la leucèmia mielomonocítica crònica (cròssa, nucli segmentat).

Altres

• Cèl·lules plasmàtiques en sang perifèrica: mieloma múltiple.
• Paràsit dins dels leucòcits: Leishmania.

Alteracions de les plaquetes

Les síndromes mielodisplàstiques cursen amb hematopoesi ineficaç, tant quantitativa (pancitopènia) com qualitativa (defectes morfològics). Dismorfia plaquetària: anomalies, hipogranulació, desgranulació, pseudonucli i vacuols.

Anàlisi hematològica automàtica

L'hemograma és la forma d'anàlisi quantitativa, amb recompte absolut per unitat de volum, i l'anàlisi morfològica amb microscopi del frotis de sang tenyit.

Contadors automàtics

Són exactes, precisos, ràpids, totalment implantats i de gran reproductibilitat. L'aspiració automàtica del volum prefixat es dilueix amb un volum fix de solució salina, i es distribueix per cambres o canals.

• 1. Impedància: les partícules alineades passen per un orifici o zona sensible i generen impulsos elèctrics. Es mesura el nombre de partícules i el volum exacte de cada cèl·lula (usos: hematies, plaquetes, leucòcits i volum cel·lular).
• 2. Dispersió de la llum: un sensor, amb diluent i feix directe, compta cada cèl·lula per temps (nombre de partícules per dispersió i volum per difracció).
• 3. Combinació: impedància + citoquímica + absorció (ús: diferenciar leucòcits i poblacions addicionals, leucòcits atípics i cèl·lules immadures).
• 4. Mètodes físics.
• 5. Citoquímics: absorbància, tinció citoquímica i intensitat de raigs X.
• 6. Determinació complementària.

Recompte manual

Es fa amb cambra de Neubauer (contaglòbuls), hematocrit, centrifugació, morfologia amb microscopi i tinció del frotis.

Paràmetres i gràfiques

Les partícules s'ordenen (negatiu-positiu) segons el volum en abscisses. El pic de la corba projectat sobre l'eix d'abscisses correspon al volum mig (VCM, VPM). L'amplitud de la base indica la distribució del volum de les partícules (IDE, IDP = anisocitosi).

Sèrie vermella

Eritròcits: homes 4,5-6,0 x 10¹²/L; dones 3,6-5,2 x 10¹²/L.

Hb: homes 130-170 g/L; dones 120-155 g/L.

Hematocrit (volum de masa eritrocitària per centrifugació): 0,38 L/L.

VCM (hematocrit/recompte): 80-95 fL.

HCM (Hb/recompte): 27-32 pg.

CCMH (Hb/hematocrit): 300-350 g/L.

Amplitud de distribució eritrocitària (IDE): dispersió del volum dels eritròcits, 10-15,5%.

Reticulòcits (RET): 0,2-2,5% (18-75 x 10⁹/L).

Determinacions

• Det. Hb: reactiu cianmetahemoglobina. Lisi dels eritròcits. Tècnica fotocolorimètrica.
• Det. RET: reactiu Retix. Tinció amb taronja de tiazol. Tècnica d'impedància o fluorocitometria de flux (contingut d'ARN).