Apunts de Patologia Digestiva i Renal: Disfàgia, Helicobacter pylori, ERGE, Vòmits, Diarrea, IRA i Pancreatitis

Disfàgia

Proves diagnòstiques:

• Trànsit esofàgic: exploració radiològica seriada del dúodenoestomac amb mitjà de contrast (sulfat de bari). Avalua la velocitat amb què es mouen els aliments, la regulació de la mucosa i el grau d'estenosi del dúodeno-estomac.
• Endoscòpia esofàgica: permet la biòpsia i la citologia de les lesions.
• Manometria esofàgica: mesura els canvis de pressió durant la deglució i estableix el diagnòstic dels trastorns motors.

Helicobacter pylori

Colonitza la mucosa gàstrica i produeix els següents efectes:

• Els enzims degraden el moc gàstric i augmenten la viscositat, disminuint la capacitat defensiva de la barrera gàstrica.
• Produeix citotoxines amb capacitat d'agredir les cèl·lules parietals gàstriques, afavorint l'aparició d'erosions i ulceracions.
• El conjunt d'agressions que produeix suposa un risc relacionat amb el càncer gàstric.

ERGE (malaltia per reflux gastroesofàgic)

Signes i símptomes principals: pirosi, odinofàgia, regurgitació i disfàgia.

Manifestacions extraesofàgiques: dolor toràcic, tos crònica, pneumonies recurrents, laringofaringitis i laringoespasmes.

Complicacions:

• Esòfag de Barrett: metaplàsia de la mucosa de l'esòfag distal (control endoscòpic).
• Úlcera esofàgica: tractament farmacològic.
• Estenosi esofàgica: estrenyiment de l'esòfag per cicatrius en un procés inflamatori crònic. Tractament quirúrgic.

Vòmits

Arcades: contraccions rítmiques forçades dels músculs respiratoris i abdominals que precedeixen el vòmit, sense descàrrega del contingut gàstric.

Rumiació: el menjar regurgitat és parcialment deglutit i regurgitat diverses vegades.

Regurgitació: reflux anormal del bol alimentari a la cavitat bucal, sense esforç ni nàusees (durant àpats o després, en posició decúbit o tronc endavant).

Segons l'estímul, l'origen pot ser:

• Central
• Reflex: obstrucció intestinal, peritonitis, còlic nefrític/biliar, origen gàstric (gastritis, estenosi pilòrica, úlcera pèptica).

Diarrea

Tipus: osmòtica, secretora, exsudativa i motora.

Maneig amb sonda (Kher):

• Col·locar la sonda sota l'abdomen perquè flueixi en posició incorporada.
• Tub nasogàstric: verificar permeabilitat.
• Fixar la sonda perquè no es produeixin estiraments.
• Registrar la quantitat.

Valoració: als 3-4 dies cal valorar la permeabilitat de les vies biliars. Absència de distensió abdominal, febre i nàusees indica un bon funcionament de les vies biliars.

IRA (insuficiència renal aguda)

IRA prerenal: per hipoperfusió i disminució del volum intravascular, shock sèptic o anafilàctic, alteracions en la resistència vascular (vasodilatació massiva), IAM o embòlia pulmonar.

Pancreatitis

Augment de l'activitat de síntesi d'enzims pancreàtics. Dins la glàndula produeixen digestió de les membranes cel·lulars.

1. Forma edematosa: edema intersticial, exsudat inflamatori lleu, poc lesió cel·lular.

2. Forma necrohemorràgica: evolució greu, digestió de teixit, comporta:

• Toxicitat sobre la paret dels vasos, que provoca hemorràgia intraglandular i extravasació de líquid que disminueix el líquid intravascular, podent produir shock hipovolèmic.
• Necrosi i infecció del teixit necrosat.