La nutrició i l'aparell digestiu: funcions, anatomia i digestió

Nutrició: Funció Vital per a les Cèl·lules

La nutrició és una funció vital responsable que les cèl·lules del cos puguin mantenir la seva activitat. És el conjunt de diferents processos:

1. Obtenció i transformació de la matèria del medi exterior per fer-la arribar a les cèl·lules.
2. Utilització de nutrients i oxigen per part de les cèl·lules per formar noves estructures, reparar i obtenir energia.
3. Eliminació i expulsió dels residus cel·lulars.

Els aparells que hi intervenen són: digestiu, excretor, respiratori i circulatori.

Aparell Digestiu: Transformació dels Aliments

L'aparell digestiu és el responsable que els aliments ingerits puguin transformar-se en nutrients i passin a la sang per repartir-se pel cos.

Anatomia de l'Aparell Digestiu

L'aparell digestiu està format per:

• Tub digestiu (boca, faringe, esòfag, estómac, intestí prim, intestí gros).
• Glàndules annexes (glàndules salivals, fetge, pàncrees).

A) Tub Digestiu

Boca

És per on entren els aliments. Hi trobem:

• Llengua: òrgan musculós que permet detectar el gust dels aliments gràcies a les papil·les gustatives.
• Dents: redueixen la mida dels aliments. N'hi ha de 4 tipus: incisius (tallar), canins (esquinçar), premolars (mastegar) i molars (triturar).
• Glàndules salivals: produeixen saliva per facilitar el pas dels aliments per la faringe. Evita infeccions i comença la digestió.

Faringe

A continuació de la cavitat bucal. Parts:

• Nasofaringe: comunica la cavitat bucal i l'oïda.
• Orofaringe: comunica amb la boca.
• Laringofaringe: on es creuen l'aparell respiratori i el digestiu.

Esòfag

Uneix la faringe amb l'estómac. Els moviments peristàltics condueixen l'aliment a l'estómac, gràcies a les fibres musculars circulars. Els esfínters superior i inferior tanquen per evitar que l'aliment torni de l'estómac.

Estómac

És una dilatació del tub digestiu, en forma de bossa amb parets musculoses gruixudes que es contrauen per barrejar l'aliment amb els sucs gàstrics.

Funcions:

• Emmagatzema aliments fins a la digestió.
• Secreció de sucs gàstrics.
• Absorció d'aigua, alcohol, etc.
• Barreja els aliments i els trenca en parts petites.

Intestí Prim

És on es produeix la major part de la digestió i pràcticament tota l'absorció. Parts:

• Duodè: primera part, amb poca mobilitat. Hi va a parar la bilis i el suc pancreàtic.
• Jejú: 2,5 cm de longitud.
• Ili: zona baixa de l'abdomen. La capa mucosa interna presenta elevacions anomenades vellositats intestinals, que augmenten la superfície interior per facilitar l'absorció dels aliments.

Intestí Gros

Parts: cec, còlon (ascendent, transvers, descendent i sigmoide) i recte. Absorció d'aigua circulant.

B) Glàndules Annexes

Fetge

Fabrica la bilis, que intervé en la digestió dels greixos. Té funció de magatzem, distribució i filtratge de la sang.

Pàncrees

Fabrica suc pancreàtic format per aigua i enzims digestius. També fabrica hormones.

Fisiologia de la Digestió

La funció digestiva comprèn una sèrie de processos:

1. Ingestió: entrada dels aliments i progressió dels mateixos pel tub digestiu.
2. Digestió: l'aliment es transforma de forma mecànica i química per poder ser utilitzat per les cèl·lules.
3. Absorció: les substàncies més senzilles han de passar del tub digestiu a l'aparell circulatori.
4. Defecació: expulsió de les substàncies no aprofitables.

Tipus de Digestió

• Mecànica: trencament dels aliments en trossos petits. Es barregen amb aigua i enzims digestius.
• Química: les grans molècules de nutrients es trenquen en molècules petites que poden travessar la paret de l'intestí prim i arribar a la sang.

On es fa la Digestió?

Al llarg de tot el tub digestiu:

• Boca (bol alimentari). Digestió mecànica: masticació (dents). Digestió química: glàndules salivals.
• Esòfag. Digestió mecànica: empeny l'aliment fins a l'estómac.
• Estómac (bol alimentari - quim). Digestió mecànica: moviment. Digestió química: sucs gàstrics.
• Intestí prim (quim - quil). Digestió mecànica: bilis del fetge. Digestió química: suc intestinal, suc pancreàtic. Absorció del quil.
• Intestí gros: formació de les substàncies fecals.

Sondes i Enemes: Usos i Tipus

Enemes

Introducció d'una solució a l'interior de l'intestí gros. Millora la mobilitat intestinal, estova la femta per facilitar-ne l'expulsió, prepara per a proves diagnòstiques o quirúrgiques, facilita l'expulsió de gasos i permet administrar medicaments.

Enemes de Neteja o Evacuació

Eviten el restrenyiment o netegen i preparen l'intestí per a exploracions. Poden ser:

• Aigua sabonosa: a 37ºC.
• Enema salí: aigua tèbia amb 2 cullerades de sal.
• Enemes comercials: cànula lubricada.

Enemes de Retenció

Per administrar substàncies via rectal, retenint el líquid el major temps possible. Poden ser:

• Enemes d'oli (oliva): per facilitar l'evacuació de femta retinguda, o quan hi ha morenes.
• Enemes medicamentoses: fàrmacs dissolts contra paràsits, per expulsar gasos i augmentar l'activitat intestinal.
• Enemes opacs: en forma de papilla, omplen tot l'intestí i permeten la visualització en estudis radiològics.

Sondes

Tubs que s'insereixen a l'interior de cavitats per extreure o introduir substàncies, amb finalitat terapèutica o diagnòstica.

Sondes Nasogàstriques

Funcions: alimentació enteral, aspiració de continguts gàstrics, rentats d'estómac. Les més utilitzades són les de Levin, Salem i Freka.