Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Biologia de Universitat

Estructura de la nefrona i funcionament del sistema RAAS

Biologia3,04 KB

Estructura i funció de la nefrona

La nefrona és la unitat funcional del ronyó. Està composta per un sistema vascular (glomèrul i capil·lars peritubulars) i un sistema tubular (càpsula de Bowman, túbuls contornejats proximal i distal, i l'ansa de Henle).

Sistema vascular

Glomèrul: És un cabdell de capil·lars situats entre l'arteriola aferent (procedent de l'artèria arcuata). Està envoltat per la càpsula de Bowman, a través de les parets de la qual es produeix el filtratge glomerular: el pas del plasma sanguini a la càpsula de Bowman per formar l'orina inicial.

Capil·lars peritubulars: Teixit de capil·lars que envolten el sistema tubular de la nefrona per tal de realitzar la reabsorció i secreció d'aigua, ions i nutrients.

Sistema

...
Continua llegint "Estructura de la nefrona i funcionament del sistema RAAS" »

Teoria de la Selecció Natural: Darwin, Lyell, Malthus i Neodarwinisme

Biologia2,68 KB

La Teoria de la Selecció Natural de Darwin

La teoria de la selecció natural es basa en els següents principis:

  • Els éssers vius, en condicions naturals, produeixen una descendència molt nombrosa. Si tots sobrevisquessin, omplirien la Terra en poques generacions.
  • A la natura, només es manté una minoria d’aquests descendents; les poblacions són més o menys constants si no hi ha canvis ambientals importants.
  • Qualsevol població està formada per individus que presenten petites diferències hereditàries.
  • Sobreviuen els més aptes, o els més ben adaptats a l’ambient, lluitant per l’existència (competència per l’aliment, el refugi, escapar dels depredadors).
  • La natura selecciona els individus que, per les seves variacions hereditàries,
...
Continua llegint "Teoria de la Selecció Natural: Darwin, Lyell, Malthus i Neodarwinisme" »

El sistema endocrí i el cicle menstrual: Guia completa

Biologia2,51 KB

El sistema endocrí o hormonal

El sistema endocrí o hormonal està format per les glàndules endocrines que fabriquen i segreguen hormones, unes substàncies químiques que regulen el funcionament d'altres cèl·lules del cos.

El control de la producció hormonal

Les glàndules endocrines no alliberen hormones constantment, sinó que les secreten davant d'un estímul nerviós o químic. El mecanisme que regula la secreció hormonal depèn, en últim terme, del SNC (Sistema Nerviós Central).

La hipòfisi

La hipòfisi es considera la glàndula «mestra» del sistema hormonal perquè fabrica moltes hormones diferents (com a mínim nou) i perquè algunes d'elles controlen el funcionament d'altres glàndules endocrines; les hormones que actuen sobre...

Continua llegint "El sistema endocrí i el cicle menstrual: Guia completa" »

Nivells d'organització de la matèria i la cèl·lula

Biologia2,92 KB

Nivells d'organització de la matèria

La matèria té diferents nivells d'organització i cadascun és estructuralment i funcionalment més complex que l'anterior.

Nivells abiòtics

Partícules subatòmiques, àtoms, molècules, macromolècules, complexos supramoleculars i orgànuls.

Nivells biòtics

Cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i sistemes, individu, població, comunitat, ecosistema i ecosfera.

La cèl·lula procariota

Les cèl·lules procariotes no tenen nucli visible. El material genètic està dispers pel citoplasma. Els bacteris són organismes unicel·lulars que presenten aquest tipus de cèl·lules.

  • Paret cel·lular: És un embolcall rígid i fort format per polisacàrids i proteïnes que donen forma al bacteri.
  • Membrana plasmàtica:
...
Continua llegint "Nivells d'organització de la matèria i la cèl·lula" »

Lípids: Estructura, Classificació i Funcions Bioquímiques

Biologia9,19 KB

Lípids: Concepte i Característiques

Els lípids són biomolècules formades bàsicament per C, H i O, tot i que alguns també contenen N, P o S. Constitueixen un grup molt heterogeni de substàncies que comparteixen les següents característiques:

  • Són insolubles en dissolvents polars (aigua).
  • Són solubles en dissolvents orgànics (èter, cloroform, benzè, etc.).
  • Són untuosos al tacte.
  • Són menys densos que l’aigua.

Àcids Grassos

Concepte i Classificació

Són la unitat bàsica dels lípids saponificables. Estan formats per una cadena hidrocarbonada llarga i lineal, amb un nombre parell d’àtoms de carboni (12-24 C) i amb un grup carboxil (--COOH) a l’extrem:

CH₃ – (CH₂)n – COOH

No se solen trobar en estat lliure, sinó que s’obtenen...

Continua llegint "Lípids: Estructura, Classificació i Funcions Bioquímiques" »

L'Aigua a les Plantes: Propietats, Transport i Transpiració

Biologia18 KB

Propietats i Termodinàmica de l'Aigua a les Plantes

L'aigua és el component químic més abundant a les plantes. És un dels factors ecològics que més condiciona el creixement i desenvolupament de les plantes, ja que participa en moltes funcions.

Estructura i Polaritat de l'Aigua

En la molècula d'H₂O, l'oxigen s'uneix covalentment als àtoms d'hidrogen. La polaritat de la molècula, que forma dipols, es deu a la càrrega negativa de l'oxigen i a la positiva dels hidrogens, possibilitant les unions de molècules d'aigua entre elles o amb altres substàncies polars, per ponts d'hidrogen.

Propietats Físico-Químiques de l'Aigua

  • Elevat calor específic: La converteix en un estabilitzador tèrmic davant canvis bruscos de temperatura ambient.
  • Elevada
...
Continua llegint "L'Aigua a les Plantes: Propietats, Transport i Transpiració" »

Filaments Intermedis: Estructura, Tipus i Funcions Cel·lulars

Biologia5,75 KB

Filaments Intermedis: Funció i Estructura

Els filaments intermedis (FI) desenvolupen un paper principalment estructural, proporcionant resistència mecànica a les cèl·lules i als teixits. Són un component clau del citoesquelet.

Tipus de Proteïnes dels Filaments Intermedis

Totes les proteïnes dels filaments intermedis comparteixen una estructura comuna: un domini central en forma d'α-hèlix d'aproximadament 310 aminoàcids, flanquejat per dominis N-terminal i C-terminal que varien segons la proteïna. Aquest domini central és crucial per a l'acoblament, mentre que els extrems determinen les funcions específiques.

Es classifiquen en diversos tipus:

  • Filaments tipus I i II (Queratines): Compostos per queratina àcida (tipus I) i bàsica (tipus
...
Continua llegint "Filaments Intermedis: Estructura, Tipus i Funcions Cel·lulars" »

Microtúbuls: Estructura, Funció i Dinàmica Cel·lular

Biologia12,64 KB

Microtúbuls: Components Clau del Citoesquelet

Els microtúbuls són fibres rígides i buides d'uns 25 nm de diàmetre. Estan contínuament acoblant-se i desacoblant-se. Intervenen en funcions essencials com el manteniment de la forma cel·lular, el moviment cel·lular, el transport d'orgànuls i la separació de cromosomes durant la meiosi i la mitosi.

Estructura dels Microtúbuls

Estan compostos per la proteïna tubulina. La tubulina és un dímer constituït per dos polipèptids: α-tubulina i β-tubulina. Els microtúbuls estan formats per 13 protofilaments acoblats al voltant d'un espai buit central. Cada protofilament està compost per molècules de tubulina alternades, amb l'α-tubulina orientada cap a l'extrem de decreixement (-) i la...

Continua llegint "Microtúbuls: Estructura, Funció i Dinàmica Cel·lular" »

Sistema Respiratori: Funcions, Anatomia i Malalties

Biologia3,38 KB

Sistema Respiratori

Funcions del Sistema Respiratori

El sistema respiratori té diverses funcions vitals:

  • Captació d'aire de l'exterior: L'aire entra al cos a través de les vies respiratòries.
  • Transport d'aire als pulmons: L'aire es transporta fins als alvèols pulmonars.
  • Intercanvi de gasos: S'aporta oxigen a les cèl·lules i s'elimina el diòxid de carboni.

Aquesta última funció requereix la coordinació del sistema respiratori i cardiovascular.

Altres funcions importants són:

  • Filtrar, escalfar i humidificar l'aire.
  • Produir sons.
  • Col·laborar en la regulació del pH de l'organisme.

Foses Nasals

Són la primera via d'entrada de l'aire al sistema respiratori. A les foses nasals hi ha pèls i una mucosa que permeten:

  • Filtratge de l'aire: S'evita l'
...
Continua llegint "Sistema Respiratori: Funcions, Anatomia i Malalties" »

Reproducció de les Plantes: Pol·linització, Fecundació i Dispersió

Biologia4,71 KB

Tipus de Pol·linització

Anemòfila: pel vent. Zoòfila: per animals (entomòfila: insectes, nèctar i pol·len). Hidròfila: aigua.

Insectes Pol·linitzadors

Coleòpters, dípters, lepidòpters (papallones), himenòpters (abelles).

Recepció del Pol·len

Captura i germinació del pol·len. Les cèl·lules reproductores femenines i masculines es troben dins de l'ovari.

Formació del Sac Embrionari i Fecundació

Cèl·lula (2n) - MEIOSI - 4 nuclis (n). Tres nuclis degeneren i un nucli fa 3 mitosis consecutives, formant el sac embrionari amb 8 nuclis (n). El sac embrionari té 8 nuclis, però 7 cèl·lules. Hi ha una cèl·lula amb dos nuclis.

Doble fecundació:

  • 1 nucli espermàtic + 1 ovocèl·lula → zigot (2n) que forma cèl·lules totipotents →
...
Continua llegint "Reproducció de les Plantes: Pol·linització, Fecundació i Dispersió" »