Teoria de la Selecció Natural: Darwin, Lyell, Malthus i Neodarwinisme

La Teoria de la Selecció Natural de Darwin

La teoria de la selecció natural es basa en els següents principis:

• Els éssers vius, en condicions naturals, produeixen una descendència molt nombrosa. Si tots sobrevisquessin, omplirien la Terra en poques generacions.
• A la natura, només es manté una minoria d’aquests descendents; les poblacions són més o menys constants si no hi ha canvis ambientals importants.
• Qualsevol població està formada per individus que presenten petites diferències hereditàries.
• Sobreviuen els més aptes, o els més ben adaptats a l’ambient, lluitant per l’existència (competència per l’aliment, el refugi, escapar dels depredadors).
• La natura selecciona els individus que, per les seves variacions hereditàries, tenen més facilitat per sobreviure.
• Els supervivents transmeten a la seva descendència els caràcters adaptatius favorables.

Suport de Lyell i Malthus a la Teoria Evolutiva

Per a Darwin, les teories de Lyell i Malthus van ser decisives:

• Charles Lyell (autor de Principis de Geologia): Darwin interpreta l’estat de l’escorça terrestre i de les formacions geològiques com a resultat de canvis lents i graduals que s’han anat succeint al llarg del temps.
• Thomas Malthus (economista anglès): Va postular que les poblacions d’éssers vius tendeixen a créixer en progressió geomètrica.

Darwin va concloure que la variabilitat en els organismes, la lluita per l’existència i la selecció natural (supervivència dels més aptes) constitueixen els mecanismes pels quals es produeix l’evolució.

Principals Teories Evolutives (III): El Neodarwinisme

A la darreria del segle XIX, segons que es fes prevaldre la selecció natural enfront de la influència del medi o viceversa, es van multiplicar les teories i les hipòtesis sobre les causes de l’evolució.

August Weismann i la Negació de l'Herència Adquirida

L’alemany August Weismann va ser el biòleg més rellevant en aquesta època. L’any 1855 va publicar la seva teoria, la qual estableix una distinció fonamental entre germen i soma, és a dir, entre les cèl·lules germinals i la resta del cos.

Weismann va negar l’herència dels caràcters adquirits i va convertir la selecció natural com l’únic factor que intervé en el procés evolutiu.