Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Filosofia i ètica de Oposicions

Arnold Schopenhauer: la voluntat de ser és la base de la voluntat de poder.

Teoria de les Idees

John Locke: Pare de l'Empirisme i Liberalisme Modern (1632-1704)

Considerat el primer representant de l'empirisme anglès —un moviment filosòfic modern que situa l'experiència en l'origen del coneixement—, Locke va desplegar la seva teoria del coneixement a partir d'aquesta base.

També és reconegut com un dels pares del liberalisme modern, gràcies a la seva participació en la Revolució Gloriosa del 1688 i per la defensa dels drets naturals dels individus, fonament de les seves idees polítiques.

Obres Clau de John Locke

• Assaig sobre l'enteniment humà: Obra fonamental on desenvolupa la seva teoria del coneixement.
• Dos tractats sobre el govern civil: Text essencial on exposa la seva concepció política.

La Teoria del Coneixement de Locke

L'...

LLENGUA:

És un sistema de comunicació verbal i escrit, de convencions i regles gramaticals, emprat per les comunitats humanes amb fins comunicatius.

Usualment, està basada en símbols sonors, però també per signes gràfics.

LLENGUATGE:

Capacitat de poder comunicar els propis pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un sistema o codi determinat de signes interpretable per a l'entitat emissora i la receptora.

Té un aspecte individual i un aspecte social.

DIALECTE:

L'ús col·lectiu que fem de la llengua, es caracteritza d'estructures gramaticals, frases fetes, o pronúncies que són úniques a aquesta persona.

IDIOLECTE:

L'ús individual que fem de la llengua, parlada en una certa àrea geogràfica, històric-genètic.

FUNCIÓ FÀTICA (LLENGUATGE)

Transició entre el Mite i el Logos

Al segle VI aC, a la Grècia clàssica, apareixen una sèrie de personatges anomenats filòsofs. Aquests afirmen que per explicar les coses no es requereix dels mites, sinó de la raó. Diuen que la realitat es pot explicar des d'un primer principi, és a dir, hi ha un origen de tot. Si el trobem, podrem interpretar el món. Aquest principi s'anomena arjé. El primer filòsof va ser Tales de Milet, que considerava que l'arjé era l'aigua, ja que observava que on hi ha aigua, la vida brota. Altres filòsofs deien que l'arjé era l'aire... Tots aquests s'anomenaven filòsofs presocràtics.

Els filòsofs pitagòrics van influir en Plató. Consideraven que el món tenia un ordre matemàtic racional i que nosaltres...

Coneixement: Plató: La raó és la que ens condueix al món vertader. N’hi ha quatre classes: Noesis: intuïció de les idees, Dianoia: raonament a partir d’idees, Pistis: creença raonable, Eikasia: representació, conjectura. Els dos primers constitueixen l’episteme i els dos darrers són del terreny de l’opinió. Locke: L’experiència és el substrat del nostre coneixement. Hi ha tres tipus de coneixement: Intuïtiu: coneixement evident, ens proporciona el més alt grau de certesa; Demostratiu: precisa d’idees secundàries, de proves; Sensible: no és un coneixement evident, més aviat probable.

Idees principals:

• (i) En aquest fragment, Locke argumenta en contra de qui afirmi el següent: pot ser que una persona tingui a la ment

Conceptes Clau de Filosofia Moderna

René Descartes

Regla de l'Enumeració

La regla de l'enumeració implica revisions generals per evitar equivocacions.

Dubte Metòdic

El dubte metòdic és la postura inicial de la filosofia cartesiana. Consisteix a no donar res per vàlid mentre es pugui posar en dubte.

El Jo (Res Cogitans)

El Jo és la substància pensant (res cogitans), la consciència en sentit modern. S'expressa amb la cèlebre frase: Dubto, penso, sóc (cogito ergo sum).

Idees Cartesianes

Les idees són representacions mentals. Descartes en distingeix 3 tipus:

• Adventícies: provenen de l'experiència.
• Factícies: les construïm nosaltres combinant altres idees.
• Innates: el pensament les posseeix per ell mateix.

Criteri d'Evidència

El criteri d'evidència...

Segons el Tractat sobre la natura humana, amb el subtítol: Intent d introduir el mètode experimental d raonam en els assumptes morals, Hume va voler dur a terme, en el món moral humà, el q Newton havia fet amb el món físic (investigació basada en l'observació i experimentació). Va pretendre, x tant, investigar la capacitat de l'entenim humà amb mètodes oposats als de l'racionalisme, i partint amb la base dq el coneix humà no es basa en veritats innates ia priori, sinó en 1 conjunt d creences bàsiq, o suposicions sobre el món exterior (relacions ↔ fets), q són a manera d'1 instint natural, q cap raonam o procés d pensam pot produir o impedir. D manera q les creences sorgeixen d costum.

Els materials bàsics (els "àtoms" d...

Considere interessant relacionar els pensaments filosòfics de dos autors que creuen que la transformació de la societat ha d'aconseguir-se a través de l'educació: Plató i Kant.

Tant un com l'altre tenen un plantejament racionalista de l'educació. Plató deia que el presoner ha de seguir un camí ascendent cap a l'intel·ligible, Kant culpa de la minoria d'edat als qui no usen la raó de forma autònoma.

Tant un com l'altre creuen que la mandra, la covardia, els hàbits, el costum o la comoditat són els obstacles que impedeixen la vertadera educació. Plató parlava de les cadenes que ens lliguen a la ignorància, Kant usava les expressions de lligams o de grillons. Plató culpava als sofistes i polítics demagogs d'afavorir la ignorància...