Nietzsche i la crítica de la cultura occidental: metafísica, nihilisme i superació

- Nietzsche i la Crítica de la cultura occidental: metafísica i Nihilisme

Nietzsche és considerat un mestre de la sospita, sospita de La cultura, allò que constitueix els humans com a tal, i d'allò que la cultura Occidental dona com a bo. Sospitar és pensar que alguna cosa no és realment el Que sembla i per tant intentar desemmascarar el que realment és, i per tant el Què pretén Nietzsche és posar la cultura occidental en evidència.

El què caracteritza la cultura occidental és la metafísica Que té l'origen en Plató, però a més de la filosofia i intervé la ciència, la Religió i la moral. La metafísica és un artifici enfront el món sensible. La Cultura és tot allò que els homes institueixen ells mateixos, que es contraposa A la naturalesa.

 És a través de la Cultura que els homes intervenen en el món, i per tant és a través de la Cultura que els homes distingeixen el que és bo del que  no ho és, fixació de la veritat que és Mutable, però com que ha estat fixada es converteix en immutable, i serveix per Agafa-nos-hi enfront la realitat sensible que és mutable.

Per tant la metafísica és una fixació de valors que estan Més enllà de la immediatesa, per tant establir una realitat virtual superposada A la realitat sensible per caminar segurs. Aquesta fixació de valor és per a Nietzsche Una negació de la vida, entenent per a vida allò que sempre hi ha de manera Immediata. Negar la vida és renunciar-hi i és un acte covard i d'impotència, i Com que l'home és covard estableix uns valors que pretenen ser universals.

La veritat és conseqüència de la fixació de valors, i per Tant és un falsejament de la vida, i és per això que a veritat és mentida, una Mentida que els homes han construït i s'han acabat creient.

És per això que Nietzsche relaciona la metafísica amb el Nihilisme, negació de tots el valors, és a dir no donar valor a res. La cultura Occidental té origen en el Nihilisme, ja que es basa en la negació de la vida, Però ho és també en el seu destí final, ja que la realitat de ll'home Contemporani té sentit en la fixació de valors, però quan aquets valors entren En crisi, l'home contemporani no té on agafar-se, o s'agafa a qualsevol cosa Per caminar segur, per exemple les noves ideologies, o la confiança amb la Ciència i la Raó.

És per això que Nietzsche diu que Déu ha mort i són els Mateixos homes que l'havien creat els que el maten, encara que n se'n hagin Adonat, per tant segueixen agafats a valors fixats sobre una realitat virtual.

Nietzsche creu que el Nihilisme ha de ser superat, i per Tant s'ha d'afirmar la vida i apareixen aquestes tres idees clau  “etern retorn”, superhome i “voluntat de poder”.

 La superació del Nihilisme en Nietzsche: etern retorn, superhome i Voluntat de poder

Ell creu que el Nihilisme, la negació de valors i de la Vida, ha de ser superat, en què hauria de consistir afirmar la vida en comptes De negar-la. I queden tres idees clau implicades “etern retorn”, superhome i “voluntat de poder”.

El repte de l'etern retorn, és en què consistiria afirmar L'instant en comptes de negar-lo, és a dir com podem fixar allò que és mutable I per tant no es pot fixar. A partir d'aquest repte Nietzsche proposa si Estaríem disposats a acceptar que cada instant de la nostra vida hagués de Tornar eternament, i això és si cada instant ha valgut la pena, i cada instant De la nostra vida ha sigut com ha sigut perquè hem volgut.

Un altre element per la superació del Nihilisme és el Superhome. El superhome es caracteritza com aquell que assumeix el repte de L'etern retorn, per tant és valent i coratjós, i es caracteritza per l'acció. Es contraposa a l'home que es caracteritza per la renuncia de la vida Agafant-se a qualsevol valor fixat, es caracteritza per la reacció, la misèria I la cobardia.

Per acabar la voluntat de poder, és l'actitud pròpia del Superhome, i és tenir sota domini cada instant i per tant tenir sota domini la Vida. El superhome s'imposa valors, ja que fa a cada instant el que realment Vol, tot i que no fixa aquets valors com a universals. Voluntat implica poder, Ja que sense el poder no es pot dur a terme la voluntat, i el poder és L'expressió de la voluntat.