Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

La Teoria de les Idees de Plató

Plató parteix de la idea d’Heràclit que, pel que ens mostren els sentits, tot canvia, però això és una simple aparença. De Parmènides pren la premissa que ha d’existir una realitat immutable i eterna. Plató s’oposa al que diuen els sofistes i afirma que ha d’existir el coneixement universal, la ciència o Episteme.

Segons Plató, hi ha dues realitats (dualisme metafísic) que se situen en dos mons (dualisme ontològic):

Els Dos Mons de la Realitat Platònica

• Món Intel·ligible

  És el món de les Idees, que són l’autèntica realitat i es poden conèixer amb la raó. Tenen existència fora de la nostra ment (són extramentals). Són úniques, universals, eternes, immutables i immaterials (com el

L'Ésser Humà: Subjecte, No Objecte

L’estudi de l’home parteix de la premissa que l’home no és un objecte, sinó un subjecte. Això vol dir que no podem estudiar l’home com un objecte inert. El reconeixem com un objecte peculiar que no es limita a ser un objecte, ja que és un ésser viu, amb sensibilitat.

Per exemple: podem estudiar la resistència d’una pedra llençant-la per la finestra d’un primer pis, però no podem estudiar la resistència física d’una persona tirant-la per la finestra. És un subjecte personal (no és un subjecte qualsevol), que a diferència d’altres éssers vius vol ser amo i protagonista de la seva vida. Hem de parlar d’un subjecte individual, encara que pertanyi a un col·lectiu. És el que condueix...

Aristòtil: La Naturalesa de l'Ànima (Psicologia)

Els éssers animats es diferencien dels inanimats perquè posseeixen un principi que els confereix la vida: l'ànima.

Totes les coses són un compost de matèria (potència) i forma (acte). Els cossos vivents tenen vida, però no són vida; són com un substrat material i potencial del qual l'ànima és en forma i acte.

L'ànima és l'acte perfecte d'un cos natural orgànic. L'ànima no és separable del cos, o com a mínim una part no ho és. L'acte perfecte d'algunes de les seves parts és l'acte perfecte de les corresponents parts del cos. Però res impedeix que algunes de les altres parts seves siguin separables, ja que no són acte perfecte de cos algun.

Les Tres Facultats de l'Ànima (Distinció,

El Debat Filosòfic sobre l'Ésser Humà

Els filòsofs sempre s’han fet preguntes sobre si mateix: qui som, què sóc, d’on venim...

Immanuel Kant va aportar la raó d’aquesta insistència: si aconseguíssim respondre la pregunta «Què és l’home?», sabríem com hem de viure.

L'Ésser Humà en la Mentalitat Grega (Època Antiga)

Sòfocles: L'Ésser Més Meravellós

Segons Sòfocles, «No hi ha res tan meravellós com l’ésser humà». Ell i d’altres filòsofs creien que l’ésser humà és admirable perquè és un ésser especial: forma part de la natura, però és diferent dels altres éssers naturals.

• Pensa i parla.
• Cerca la felicitat i tracta de comprendre el món que l’envolta.
• Analitza la naturalesa de les coses i busca la veritat.

Plató vs. Aristòtil: Filosofia Política Comparada

La Teoria Educativa de Plató: Formació Integral per a la Justícia

La teoria de l'educació de Plató, desenvolupada principalment a La República i altres diàlegs, emergeix com una peça fonamental en la seva visió filosòfica per a la creació d'una societat justa. Per a Plató, l'educació no només és una transmissió de coneixements, sinó una formació integral destinada a modelar les ànimes i fomentar les virtuts essencials per al benestar comú.

L'Estructura Social Jerarquitzada i l'Educació per Classes

En la seva ciutat ideal, Plató proposa una estructura social jerarquitzada amb tres classes. L'educació s'adapta a les necessitats de cada classe, amb l'objectiu de garantir que cadascuna compleixi eficientment el seu rol en la...

Branques de la filosofia

1. Lògica

   Lògica → branca de la filosofia que estudia els raonaments. Donat que la filosofia és una activitat racional, l’estudi de com funciona la raó i l’anàlisi dels raonaments és força important. La lògica s’ocupa d’establir si un raonament està ben construït o no (s’ocupa de la forma, no del contingut). El fundador d’aquesta branca va ser Aristòtil al s.IV a.C de la mà d’autors com Frege o Bertrand Russell es desenvolupa la lògica simbòlica o matemàtica. Preguntes bàsiques de la lògica: Quan un argument està ben construït?, És possible construir un llenguatge simbòlic?

2. Metafísica

   Metafísica: branca de la filosofia que estudia la realitat. La metafísica va ser concebuda com la ciència

Teoria de les Idees de Plató

Idees

Idea: Objecte ideal i estable que perdura. No està sotmesa al canvi, moviment, temps ni espai. Per això, les idees són invariables, eternes i immutables. Existeixen al marge de la nostra existència. Si nosaltres no existíssim, les idees seguirien existint. Per això, Plató afirma que són veritats necessàries i absolutes, no poden no ser. Són més reals que les coses sensibles.

Idea de Bé: Suprema, mare de la resta. No especifica el significat complet de la idea de Bé. No es pot explicar posant exemples pràctics. No es descobreix què fa el filòsof i que pugui compartir. Es coneix per privilegi, fruit de molts anys d'estudi.

Mons

La teoria postula l'existència de dos mons: d'una banda, el món excels...

1. L'extermini de les classes bel·ligerants

Teoria de la història (Materialisme històric de Marx)

Funció històrica de la lluita de classes

Tesi: El motor de la història humana és la lluita de classes.

2. Burgesia i proletariat

Teoria de la història (Materialisme històric de Marx)

Funció històrica de la lluita de classes

Tesi: El motor de la història humana és la lluita de classes, i més concretament, les classes antagòniques que lluiten entre si en la societat capitalista són la burgesia i el proletariat.

3. Lluita de classes encoberta

Teoria de la història (Materialisme històric de Marx)

Funció històrica de la lluita de classes

Tesi: El motor de la història humana és la lluita de classes, i més concretament, la lluita històrica...

Segle XVII: Potències Ordenada i Absoluta de Déu

El coneixement mai és definitiu. Es produeix un gir epistemològic, on les qüestions de coneixement prenen rellevància. La raó és universal, tots som iguals, però en fem diferents usos, per això necessitem un mètode. El coneixement es concep com un tot; la raó és universal i, per tant, susceptible d'aplicació universal.

Les Quatre Regles del Mètode Cartesià

1. Evidència: Acceptar només allò que es presenta amb claredat i distinció a la ment.
2. Anàlisi: Dividir les dificultats en tantes parts com sigui possible per a una millor resolució.
3. Síntesi: Ordenar els pensaments, començant pels més simples i ascendint gradualment cap als més complexos.
4. Enumeració: Fer revisions completes