La Teoria de les Idees de Plató: Dualisme i Realitat

La Teoria de les Idees de Plató

Plató parteix de la idea d’Heràclit que, pel que ens mostren els sentits, tot canvia, però això és una simple aparença. De Parmènides pren la premissa que ha d’existir una realitat immutable i eterna. Plató s’oposa al que diuen els sofistes i afirma que ha d’existir el coneixement universal, la ciència o Episteme.

Segons Plató, hi ha dues realitats (dualisme metafísic) que se situen en dos mons (dualisme ontològic):

Els Dos Mons de la Realitat Platònica

• Món Intel·ligible

  És el món de les Idees, que són l’autèntica realitat i es poden conèixer amb la raó. Tenen existència fora de la nostra ment (són extramentals). Són úniques, universals, eternes, immutables i immaterials (com el ser de Parmènides).

• Món Sensible

  Està format per les coses, que són còpies de les Idees (simples aparences, no són el món real) i les captem pels sentits. Són múltiples, diferents entre si, no eternes, canviants i materials (com el devenir del món d’Heràclit).

Les Idees són superiors a les coses, però hi estableixen una relació de dependència:

Relacions de Dependència entre Idees i Coses

• Dependència Ontològica

  Les Idees són la causa de les coses, ja que aquestes les intenten imitar.

• Dependència Gnoseològica

  Coneixem les coses perquè coneixem les seves Idees, de manera que les coses ens poden recordar les Idees.

La Relació entre les Idees

Les Idees també es relacionen entre elles. No poden existir separades totalment les unes de les altres, però tampoc es poden relacionar totes. Per exemple, si diem “la bellesa és eterna” relacionem les idees de “bellesa”, “ser” i “eternitat”. Però hi ha idees que no es poden relacionar, com les contràries (ex: moviment i repòs).

Revisió i Jerarquia de les Idees

En els seus diàlegs de vellesa, Plató va revisar la Teoria de les Idees. Va començar plantejant-se de quin tipus de coses hi pot haver Idees. Va admetre les Idees dels objectes matemàtics i, més endavant, la de coses sensibles (ésser humà, aigua, foc), però va trobar absurd que poguessin existir Idees de coses vulgars.

També va intentar establir una jerarquia d’Idees. La Idea suprema és el Bé, seguit de Justícia i Bellesa. Després venen les d’Ésser, Identitat, Diferència, Moviment i Repòs.