Dixi i connectors textuals: guia d'ús i exemples

Resum

El document explica el dixi, les paraules (díctics) que situen en l'espai, el temps i la primera persona, i classifica els connectors textuals en additius, disjuntius, contrastius i consecutius. Per a cada grup es donen exemples d'ús i llistes de connectors habituals. Serveix per entendre com s'articula un text i com enllaçar idees amb coherència.

Punts clau

El dixi és la propietat de certes paraules de situar-nos en l'espai, el temps o la primera persona del singular.
Els connectors additius indiquen suma d'informació: addició, continuïtat, distribució, digressió, especificació, generalització i intensificació.
Els connectors disjuntius presenten alternatives o reformulacions, com és a dir, per exemple o en resum.
Els connectors contrastius indiquen contrarietat: opositius, concessius, restrictius, refutatius i contrapositius.
Els connectors consecutius presenten una informació com a conseqüència o conclusió de l'anterior, com per tant o en definitiva.

Posa't a prova

Referència situacional o exofòrica: dixi

Propietat que tenen algunes paraules (díctics) de situar-nos en el temps, l’espai o amb relació a la 1a persona del singular (jo).

Espacial: "Crec que és millor que sopem allà perquè fa més fresca".
Personal: "La més simpàtica és ella: sempre està contenta".
Temporal: "Avui ha estat un dia terrible, he treballat deu hores seguides".

Connectors textuals

1. Connectors additius: indiquen, diversament, suma d’informació en el discurs.

Addició i ampliació: i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat...
Continuïtat: i, a continuació, a més, doncs bé, així, llavors / aleshores...
Distribució: d’una banda/d’un costat, d‘(una) altra banda, per una banda / per l’altra, d’entrada, d’antuvi, en primer lloc, en segon lloc, per últim, per fi, per acabar, finalment, al seu torn...
Digressió —o canvi de tema—: per cert, a propòsit
Especificació: en concret, especialment, en especial, en particular, específicament, fet i fet, de fet...
Generalització: en general, generalment...
Intensificació: i encara més, més encara, a més – a més -...

2. Connectors disjuntius: indiquen alternativa entre dos conceptes o dues formulacions diferents d’un concepte totalment o parcialment.

Reformulació: és a dir, o sigui, això és, en altres paraules, dit d’una altra manera/forma, vull dir, vaja, millor dit, més ben dit, encara millor, si voleu/si preferiu...
Exemplificació: per exemple, posem per cas, com ara, a tall d’exemple, així...
Resum: en resum, en síntesi, en suma, comptat i debatut, ras i curt, total...

3. Connectors contrastius: indiquen algun tipus de contrarietat (una relació de “sí/no”) entre els elements que uneixen.

Opositius: però, en canvi, ara bé, tanmateix, això sí, altrament, si no, en cas contrari...
Concessius: no obstant (això), (amb) tot i això, malgrat tot, així i tot, de tota manera/de totes maneres, en tot cas, en qualsevol cas, sigui com sigui, però, per això, al capdavall, comptat i debatut, total...
Restrictius: si més no, almenys, més aviat.
Refutatius: per contra, ans al contrari, ben al contrari...
Contrapositius: en realitat, ben mirat, de fet, fet i fet, si bé es mira...

4. Connectors consecutius: indiquen que la informació següent es presenta com a efecte de l’anterior.

Conseqüència: En/(com a) conseqüència, (així) doncs, per tant, així, per consegüent, consegüentment...)
Conclusió: en definitiva, en fi, al capdavall, al cap i a la fi, total, tot plegat, concloent, en conclusió...)

Preguntes freqüents

Què és el dixi?

És la propietat d'algunes paraules (díctics) de situar-nos en el temps, l'espai o en relació amb la primera persona del singular (jo). Per exemple, "avui", "aquí" o "ella" depenen del context de l'enunciat.

Quins són els connectors consecutius?

Són els que indiquen que la informació següent és un efecte de l'anterior. Inclouen connectors de conseqüència, com per tant o així doncs, i de conclusió, com en definitiva o al capdavall.

Quina diferència hi ha entre connectors additius i contrastius?

Els additius sumen informació en el discurs, com a més o i, mentre que els contrastius indiquen una contrarietat entre els elements que uneixen, com però, en canvi o tanmateix.