Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Els sofistes: origen, doctrina i figures clau de la filosofia grega

Filosofia i èticaActualitzat el 2,43 KB

Qui eren els Sofistes?

Els sofistes eren persones sàvies que destacaven en una determinada activitat teòrica o pràctica. El corrent sofista es caracteritzava per dos trets bàsics: van ser els primers professionals de l'educació (cobraven pels seus ensenyaments) i incloïen disciplines humanístiques com la retòrica, el dret i la política.

Apareixen a Atenes, durant la democràcia de Pèricles, al segle V a.C. L'estructura sociopolítica s'havia modificat: ara el governant era elegit pel poble, ja fos mitjançant votacions o per sorteig. Per ser un bon polític, es precisava tenir coneixements de retòrica, saber parlar i comunicar en públic. Tots aquests coneixements els oferien els sofistes; per tant, eren els encarregats d'educar els...

Continua llegint "Els sofistes: origen, doctrina i figures clau de la filosofia grega" »

Guia de falàcies lògiques i argumentatives: exemples i tipus

Filosofia i èticaActualitzat el 4,08 KB

Guia de Falàcies Lògiques i Argumentatives

Falàcies Informals

Falàcia Tu Quoque

Desvia l'atenció sobre una acusació o crítica rebuda al·ludint al fet que l'oponent també ho ha fet.

Exemple: "Castigar-te per no aprovar l'assignatura? Però si tu vas treure pitjors notes!"

Ad Antiquitatem (Apel·lació a la Tradició)

Fere creure que allò correcte és allò que es porta fent des de fa temps.

Exemple: "Les dones han de quedar-se a casa, perquè així s'ha fet des de sempre."

Ad Hominem

S'ataca o es desacredita una persona en lloc d'argumentar sobre el seu raonament.

Exemple: "Els ecologistes diuen que consumim molta energia, però no els facis cas, perquè els ecologistes sempre exageren."

Ad Baculum (Apel·lació a la Força)

Recorre a l'amenaça,...

Continua llegint "Guia de falàcies lògiques i argumentatives: exemples i tipus" »

Arguments deductius, inductius i fal·làcies lògiques

Filosofia i èticaActualitzat el 3,05 KB

Arguments o Raonaments

Un argument es compon d'una conclusió i les raons (o premisses) que la sustenten.

Exemple: M'agrada la xocolata (Conclusió) perquè és dolça (Argument/Raó).

Les raons van introduïdes per connectors com: perquè, ja que. La conclusió va introduïda per: per tant, en conseqüència.

Argument Deductiu

La conclusió deriva necessàriament de les premisses.

Característiques de l'Argument Deductiu

  • Avantatge (Certesa): Si les premisses són veritables (V), la conclusió també ho és. S'obté el coneixement amb absoluta seguretat.
  • Inconvenient: Amplia massa poc el coneixement.

Formes Deductives

Deductius Correctes (Regles d'Inferència)
  • Modus Ponens: Si p → q; p; per tant, q.
  • Modus Tollens: Si p → q; ¬q; per tant, ¬p.
Deductius
...
Continua llegint "Arguments deductius, inductius i fal·làcies lògiques" »

Text argumentatiu: estructura, arguments i propietats textuals (adequació i coherència)

Filosofia i èticaActualitzat el 9,27 KB

El Text Argumentatiu: Guia Completa

1. Què és el text argumentatiu? (Finalitat)

És un text, oral o escrit, que pretén convèncer el receptor seguint un raonament lògic.

La publicitat, per exemple, busca persuadir apel·lant a les sensacions o als sentits.

Argumentar consisteix a exposar una opinió i les raons que en confirmen la validesa.

2. On es troba? (Gèneres textuals)

El text argumentatiu és present en diversos gèneres textuals, com ara:

  • Articles d’opinió
  • Cartes al director
  • Editorials
  • Crítiques (literàries, cinematogràfiques, etc.)
  • Anuncis publicitaris
  • Debats
  • Sermons
  • Mítings polítics
  • Exposicions en judicis
  • Assaigs

3. Elements clau del text argumentatiu

Els elements principals que configuren un text argumentatiu són:

  • Tema: És l'objecte
...
Continua llegint "Text argumentatiu: estructura, arguments i propietats textuals (adequació i coherència)" »

L'amor com a escala cap a la veritat i la teoria de la reminiscència de Plató

Filosofia i èticaActualitzat el 4,19 KB

L'amor com a escala cap a la veritat

En aquest fragment d'El Banquet, Plató explica que l'amor és el camí que ens permet passar de la bellesa que percebem amb els sentits al coneixement de la veritable bellesa. Quan una cosa ens sembla bella, la desitgem, i aquest desig ens pot impulsar a millorar com a persones i a buscar un coneixement més profund. Per això, l'amor és fonamental en el seu projecte filosòfic: ens ajuda a superar les aparences del món físic i a apropar-nos al món de les Idees.

Tal com diu el text, aquest procés és una ascensió progressiva. Comencem per la bellesa física d'una persona, però després aprenem a valorar-ne la bellesa interior. A continuació, reconeixem la bellesa humana en general i descobrim també...

Continua llegint "L'amor com a escala cap a la veritat i la teoria de la reminiscència de Plató" »

Plató: l'ànima, el mite del carro alat i les classes socials

Filosofia i èticaActualitzat el 2,74 KB

La Teoria de l'Ànima de Plató

Dualisme Antropològic i el Mite del Carro Alat

Plató distingeix el cos de l'ànima, aquesta divisió s'anomena dualisme antropològic. El cos és mortal, material i es troba dins del món sensible, mentre que l'ànima és immortal, immaterial i pertany al món intel·ligible. La relació entre l'ànima i el cos és que un cos sense vida no té ànima, ja que l'ànima és qui dona vida al cos.

Per explicar la seva teoria antropològica, Plató s'inventa el mite del carro alat, que és una representació de l'ànima. Dins de l'ànima trobem tres parts:

  • Part racional: ens permet pensar i raonar. Aquesta funció la té l'home que condueix (auriga).
  • Part irascible: són les passions nobles com ara la valentia, el coratge
...
Continua llegint "Plató: l'ànima, el mite del carro alat i les classes socials" »

Etapes de l'educació platònica: de les matemàtiques a la política

Filosofia i èticaActualitzat el 2,8 KB

Estructura de l'Educació Platònica

2a Etapa: Aprofundiment Matemàtic (20-30 anys)

Aquesta etapa se centra en l'aprofundiment de les matemàtiques, que inclou cinc disciplines:

  • Aritmètica
  • Geometria dels plans
  • Geometria dels volums
  • Astronomia
  • Harmonia

Ací s'evidencia l'empremta pitagòrica en l'educació platònica. Les cinc disciplines matemàtiques es coneixen també com les cinc disciplines propedèutiques (o preparatòries): serveixen de preparació per a la dialèctica o filosofia, ja que centren l'atenció intel·lectual en l'essència de les coses, prescindint de les particularitats individualitzadores (preparació per al coneixement abstracte).

En acabar aquesta etapa es farà una tria:

  1. Seguir an estudiant els més constants i aptes per a
...
Continua llegint "Etapes de l'educació platònica: de les matemàtiques a la política" »

La naturalesa de l'ésser humà: egoista o pacífica? Dissertació filosòfica

Filosofia i èticaActualitzat el 2,74 KB

Introducció

Quina és la veritable naturalesa de l'ésser humà? Aquesta qüestió aparentment senzilla ha captivat les ments i les reflexions filosòfiques durant segles. El debat en relació amb la tendència inherent de l'ésser humà cap a l'egoisme o cap a la pau i la cooperació ha estat un tema central en la filosofia i en la història. En aquesta dissertació, explorarem a fons aquest dilema complex i provocador per tal de comprendre millor la nostra pròpia condició humana.

Per abordar el dilema de la naturalesa pròpia de l'ésser humà, és crucial examinar les diverses perspectives que s'han plantejat al llarg de la història filosòfica i les evidències que s'han aportat per a sustentar-les. Aquest anàlisi ens ajudarà a comprendre...

Continua llegint "La naturalesa de l'ésser humà: egoista o pacífica? Dissertació filosòfica" »

Què és la ciència: tipus, mètodes i límits del coneixement científic

Filosofia i èticaActualitzat el 10,59 KB

Què és la Ciència? Definició i Evolució

La ciència és una activitat humana que dona lloc a un cos sistemàtic i organitzat de coneixements que fa ús de lleis o principis generals. Per ciència solem entendre el coneixement cert de les coses, i avui en dia solem identificar-ho amb el saber (en grec «episteme», de Plató). La ciència moderna, sobretot a partir del segle XVIII amb Newton, fa servir el mètode hipotètic deductiu per conèixer i explicar la natura a partir de l'observació i l'experimentació. Totes les ciències fan servir un mètode per investigar i procedir sistemàticament davant l'àmbit que vol conèixer. Hi ha molts mètodes i molts tipus de ciència. Des del segle XVIII existirà un coneixement anomenat coneixement

...
Continua llegint "Què és la ciència: tipus, mètodes i límits del coneixement científic" »

Dignitat humana i drets fonamentals: valors, llibertats i seguretat

Filosofia i èticaActualitzat el 2,92 KB

Dignitat Humana i Democràcia

La dignitat ens ennobleix a tots. La democràcia, que es basa en la dignitat, fa que tots siguem nobles, és a dir, lliures, autònoms, respectables i amb capacitat de governar-nos a nosaltres mateixos. I ens demana que actuem en conseqüència. Millor règim que pot haver, la democràcia i la dignitat van de la mà.

Drets Humans Fonamentals

Quins són els drets humans fonamentals?

Els valors fonamentals: hi ha una sèrie de condicions imprescindibles per viure dignament:

  1. L’accés als béns materials indispensables per a la vida.
  2. La llibertat.
  3. La igualtat de drets i oportunitats.
  4. La seguretat.
  5. La pau.

Drets que es refereixen a la llibertat:

  1. Cap persona no pot ser sotmesa a esclavitud.
  2. Tota persona té dret a circular lliurement
...
Continua llegint "Dignitat humana i drets fonamentals: valors, llibertats i seguretat" »