Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Referència situacional o exofòrica: dixi

Propietat que tenen algunes paraules (díctics) de situar-nos en el temps, l’espai o amb relació a la 1a persona del singular (jo).

• Espacial: "Crec que és millor que sopem allà perquè fa més fresca".
• Personal: "La més simpàtica és ella: sempre està contenta".
• Temporal: "Avui ha estat un dia terrible, he treballat deu hores seguides".

Connectors textuals

1. Connectors additius: indiquen, diversament, suma d’informació en el discurs.

• Addició i ampliació: i, a més, en efecte, efectivament, certament, per descomptat...
• Continuïtat: i, a continuació, a més, doncs bé, així, llavors / aleshores...
• Distribució: d’una banda/d’un costat, d‘(una) altra banda, per una banda / per l’altra,

La Teoria de les Idees de Plató

En el seu pensament, Plató tracta tots els temes. La teoria de les idees és metafísica, que ens parla de la realitat; però també gnoseològica, que ens explica com coneixem; antropològica i psicològica, que ens diu com és l'home i la seva ànima; i també constitueix el fonament de l'ètica i la seva política.

Món Sensible i Món Intel·ligible

Obres de filosofia de Kant

A continuació, s'expliquen i citen les obres de filosofia d'Immanuel Kant:

Crítica de la Raó Pura

En aquesta obra, Kant aborda la qüestió del coneixement humà (què puc conèixer?) i quines condicions ha de tenir el coneixement humà per ser científic. Afirma que el coneixement comença amb l'experiència, però no tot prové d'aquesta. Kant explora el racionalisme i l'empirisme. La metafísica no és un coneixement científic, però és un saber que motiva la ciència.

Crítica de la Raó Pràctica

En aquesta obra, Kant aborda la pregunta <>. Argumenta que mai s'ha de prendre a un mateix ni a una altra persona com una cosa, objecte o mitjà. Tracta els temes de l'ètica i la moral.

Crítica del Judici

Aborda...

La Visió Mecanicista de la Realitat Física

6a Meditació: El Món com a Màquina

En la 6a Meditació, Descartes ens ofereix una visió mecanicista de la realitat física. El món seria com una gran màquina que es compon únicament per peces extenses en moviment.

Què és el Mecanisme Cartesià?

El mecanisme, segons Descartes, implica que totes les coses extenses (tot el que no és un cogito o pensament) funcionen com una màquina. Això significa que podem analitzar de què estan fetes i, per tant, comprendre com funcionen.

Aquesta perspectiva va obrir portes a camps com la biologia, la física i la medicina, ja que permetia un estudi objectiu d'aquests aspectes de la realitat.

Aspectes Negatius del Mecanicisme

• Pensar que la realitat física és

El Relativisme Moral

El relativisme moral considera que les normes morals depenen de cada persona i afirma que són convencionals. El problema és que, si no hi ha normes universals, no es poden criticar les pràctiques o costums. L'objectivisme, en canvi, considera que hi ha normes universals que no depenen de la voluntat de les persones.

Aspectes acceptables del relativisme

• Canvi històric
• Autonomia
• Tolerància
• Flexibilitat

Aspectes rebutjables del relativisme

• No intervenció
• Eliminació dels drets
• No hi ha drets humans

Tipus d'Ètiques

Ètiques Materials

Diuen si alguna cosa és bona o dolenta. Es basen en l'imperatiu hipotètic, són ètiques empíriques i heterònomes (no sorgeixen de la persona).

Ètiques Formals

Indiquen com fer aquella cosa. Es basen...

Influència dels Presocràtics en Plató

Heràclit

Heràclit defensava que l'arjé és mòbil, canviant, sempre viu, sempre en moviment. És el foc, que s'encén i s'apaga. "L'ésser és i no és". Això constitueix el Panta Rei: la cosa és d'una manera i, al cap d'un temps, d'una altra. Tot flueix, tot té moviment i canvia. També hi ha una lluita de contraris, una tensió, però, en el fons, les coses no podrien viure l'una sense l'altra. La unió les fa eternes. Per a aquest presocràtic, l'epistemologia, o teoria del coneixement, consisteix en el fet que no ens hem de guiar per les aparences ni pels sentits, ja que ens poden ocasionar errors. Hem d'arribar a l'essència de tot usant la raó.

Del moviment, la lluita de contraris i l'epistemologia

Explicatiu: L'explicatiu és l'exposició de manera clara, amb el desenvolupament i els exemples necessaris, d'una teoria, concepte, problema, etc., principalment aquells que tenen una base científica o tècnica. L'explicatiu, a diferència d'altres, vol fer comprendre al receptor el perquè i el com de l'existència d'un fenomen determinat. El seu caràcter didàctic fa que una explicació hagi de ser rigorosa i objectiva. Són textos emmarcats en les conferències, articles de divulgació científica o tècnica, treballs acadèmics, articles assagístics o tractats, etc.

Estructura: 1. Introducció; 2. Desenvolupament; 3. Conclusió.

Tipus d'explicatiu:

1. Especialitzat: adreçat a especialistes en la matèria.
2. Divulgatiu: pot ser entès per la

Origen i Etimologia de la Filosofia

La paraula filosofia prové del grec i significa literalment amic o amant (filos) de la saviesa (sofia). Etimològicament, la filosofia consisteix en el desig de conèixer.

El naixement de la filosofia se situa a Jònia (una colònia grega a l'Àsia Menor) al segle VI a.C.

Què és la Filosofia? La Recerca del Saber

Quan parlem de filosofia, parlem d'una manera particular de saber: allò que és racional, sistemàtic i crític.

• Racional: Basada en argumentacions lògiques.
• Sistemàtic: Els coneixements estan ordenats i estructurats.
• Crític: Qualsevol coneixement ha de ser revisat i rebutjat si es troben raons per fer-ho.

Del Mite al Logos

El Coneixement Filosòfic i el Mite

Els mites constitueixen un dels primers...

Els sofistes i Sòcrates

Després de la guerra, els filòsofs passen a interessar-se per l'home i no tant per la naturalesa. Amb la democràcia es busca l'educació dels ciutadans. L'objectiu dels sofistes és ensenyar a canvi d'uns honoraris. Van desenvolupar un pensament relativista i escèptic, prenent el canvi i el problema del llenguatge com a punts de partida. També prenen en consideració la física de l'esdevenir d'Heràclit i la convicció que només els sentits serien font de coneixement, mentre que la racionalitat en el llenguatge es considera sovint ficció.

Gòrgies de Leontí (nihilista)

Fa tres afirmacions:

1. Res no existeix.
2. Encara que alguna cosa existís, mai no la podríem conèixer. (coneixement i realitat són de naturalesa diferent)

Examen de Filosofia: Plató

1. Idees Principals del Text de Plató (40-80 paraules)

Plató defensa que aquell qui no coneix la idea del bé i que es guia només per l’opinió i per l’aparença més que per la ciència no pot governar. A través de l’educació, especialment a través de la dialèctica, la més noble de totes les disciplines, s’aprèn a raonar correctament, a conèixer la idea del bé i dirigir, així, la comunitat.

2. Significat de Termes Clau (5-15 paraules)

• «El bé en si»: Idea suprema que il·lumina i dóna sentit a la resta d’idees.
• «Opinió»: Fals saber fonamentat en l’aparença sensible. Contrari al saber veritable o ciència.

3. La Dialèctica com a Mètode Suprem en Plató

Plató parteix de la base que només...