Relativisme moral, utilitarisme i origen dels valors segons Nietzsche

Resum

El document repassa el relativisme moral i les seves implicacions, distingeix entre ètiques materials i formals, i exposa l'origen dels valors morals segons Nietzsche. També introdueix l'utilitarisme com a teoria ètica conseqüencialista i alguns conceptes bàsics com l'intel·lectualisme moral i les teories deontològiques.

Punts clau

El relativisme moral afirma que les normes morals depenen de cada persona i són convencionals, mentre que l'objectivisme defensa normes universals.
Les ètiques materials diuen si alguna cosa és bona o dolenta i es basen en l'imperatiu hipotètic; les formals indiquen com fer-la i es basen en l'imperatiu categòric.
Segons Nietzsche, la veritat és una convenció i el llenguatge no pot expressar absolutament cap veritat.
Per a Nietzsche, la moral occidental sorgeix del ressentiment i és una moral d'esclaus.
Les teories conseqüencialistes justifiquen la correcció moral d'una acció només per les seves bones conseqüències.
L'utilitarisme fonamenta la correcció moral d'una acció en la major quantitat de bé que produeix.

Posa't a prova

El Relativisme Moral

El relativisme moral considera que les normes morals depenen de cada persona i afirma que són convencionals. El problema és que, si no hi ha normes universals, no es poden criticar les pràctiques o costums. L'objectivisme, en canvi, considera que hi ha normes universals que no depenen de la voluntat de les persones.

Aspectes acceptables del relativisme

Canvi històric
Autonomia
Tolerància
Flexibilitat

Aspectes rebutjables del relativisme

No intervenció
Eliminació dels drets
No hi ha drets humans

Tipus d'Ètiques

Ètiques Materials

Diuen si alguna cosa és bona o dolenta. Es basen en l'imperatiu hipotètic, són ètiques empíriques i heterònomes (no sorgeixen de la persona).

Ètiques Formals

Indiquen com fer aquella cosa. Es basen en l'imperatiu categòric, són ètiques racionals i autònomes.

Origen dels Valors Morals segons Nietzsche

Nietzsche s'adona que el llenguatge no expressa la veritat. Les paraules no reprodueixen la veritat de les coses; la veritat és una convenció. La ciència no és la veritat, i les paraules només són paraules. És impossible expressar absolutament cap veritat amb el llenguatge.

Segons Nietzsche, la moral judeocristiana i l'ésser humà han estat enganyats per falsos transcendentalistes. La mort de Déu, el final de les promeses cristianes, significa la negació de qualsevol intent de valorar aquest món a partir d'instàncies transcendentals. Això representa el final de la civilització occidental.

La genealogia de la moral: l'origen dels valors. La moral de la nostra cultura occidental sorgeix com a resultat del ressentiment; és una moral d'esclaus, els valors de la qual són propis dels impotents.

Definicions

Intel·lectualisme Moral

Doctrina que defensa l'extrem de la capacitat de direcció de la raó en la vida moral.

Teories Ètiques Deontològiques (TEED)

Neguen que es pugui justificar i fonamentar la correcció moral d'una acció.

Teories Ètiques Conseqüencialistes (TEEC)

Justifiquen i fonamenten la correcció moral d'una acció únicament en les bones conseqüències.

L'Utilitarisme

L'utilitarisme és la teoria ètica que afirma que la correcció moral d'una acció es justifica i fonamenta només en la seva major utilitat, és a dir, en la major quantitat de bé que produeix.

Hipòtesi científica (HC): L'obligació moral no té condició.
Imperatiu hipotètic (IMH): Està condicionada, obligació.

Preguntes freqüents

Què és el relativisme moral?

És la posició que considera que les normes morals depenen de cada persona i que són convencionals. El document n'assenyala el problema: si no hi ha normes universals, no es poden criticar les pràctiques o costums.

Quina és la diferència entre ètiques materials i formals?

Les ètiques materials diuen si alguna cosa és bona o dolenta i són empíriques i heterònomes. Les ètiques formals indiquen com fer-la i són racionals i autònomes.

Què significa l'utilitarisme?

És la teoria ètica que afirma que la correcció moral d'una acció es justifica només per la seva major utilitat, és a dir, per la major quantitat de bé que produeix.