Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Diferències fonamentals entre Plató i Aristòtil

1. La concepció del món i la realitat

Per a Plató, no només hi ha dos mons (sensible i suprasensible), sinó que el món intel·ligible i transcendent és el més real. Per contra, per a Aristòtil, l'únic món que existeix és el sensible, constituït per objectes singulars, únics, concrets i externs.

La noció d'Idea de Plató, com a essència de les coses, coincideix amb el concepte de causa formal d'Aristòtil, amb una diferència clau: per al primer, la Idea és transcendent i està separada del món; per a Aristòtil, la forma és immanent i es troba dins la matèria.

2. El Demiürg i el Motor Immòbil

El concepte platònic de Demiürg, entès com un agent que introdueix l'ordre en el...

Anàlisi de l'Obra de Pere Calders

El Món Narratiu: Imprevist i Desconcertant

Els contes de Calders sovint ens situen en un apart de l'obra on l'escenari és imprevist i inexplicable, generant un ambient desconcertant. Malgrat això, s'estableix una estabilitat inicial que presenta un escenari quotidià, amb un temps, espai i personatges que, tot i ser contrafigures caricaturesques del comportament humà, es veuen perseguits per un determinisme sobrenatural.

La realitat material (la real, la física) es contraposa constantment amb la realitat màgica. Davant del fet sobrenatural, les reaccions dels personatges són sovint estereotipades. Calders crea una realitat alternativa que sorgeix de la transgressió de les lleis de versemblança literària...

L'Educació i la Participació Cívica a l'Antiga Grècia

A Grècia, tots els ciutadans tenien l’obligació de participar en l’àgora, en la vida pública de la polis. Això feia que els grecs estiguessin acostumats a discutir, dialogar i consensuar. De fet, la paraula idiota té el seu significat com “aquell que no participa en política i no es preocupa per la ciutat”.

La Influència Egípcia: Geometria i Física en el Pensament Grec

Els primers filòsofs grecs van aprendre física i matemàtiques dels egipcis, encara que per a ells eren ciències sagrades i, per tant, vinculades a la religió. Els grecs van prescindir d’aquest factor religiós i van fer ús de la geometria i de la física per a organitzar sistemàticament l’espai....

Característiques dels Sofistes

Els sofistes són intel·lectuals, cosmopolites i viatgers amb cultura enciclopèdica i una visió oberta. Ensenyen el seu saber, els coneixements de la política, moral, dret i oratòria. Pericles deia: "El que sap i no s'explica clarament és com si no pensés". El model de la seva educació era igualitari, amb capacitat per a la virtut política, defensant la democràcia i els seus valors. No és un moviment unitari ni sistemàtic, però proporcionaven una base racional a la vida de l'ésser humà en la societat, reflexionant sobre el llenguatge, la moral i la religió.

Protàgores

Veritat: No hi ha veritats objectives, absolutes i universals, sinó que les coses són tal com són percebudes per cadascú de nosaltres....

Teoria de les Idees de Plató

El món que percebem pels sentits és una còpia d'un altre món, el Món de les Idees, on hi ha els models perfectes, universals i únics. Per a Plató, no només existeixen els conceptes, sinó que, a més, existeixen Idees que són, al contrari de les coses sensibles:

• Absolutes
• Úniques (només hi ha una Idea de Bellesa)
• Universals
• Immaterials
• Independents del món sensible

El Món de les Idees ens proporciona l'estabilitat que possibilita el coneixement; a través dels sentits, només obtindrem opinió.

La Idea del Bé en la Filosofia Platònica

El Bé és la Idea de la raó, la perfecció absoluta. S'identifica, doncs, amb la Bellesa i amb la Justícia perfectes. La Idea del Bé, aplicada al món social i a la política,...

Les Branques de la Filosofia

La filosofia s'ocupa de qüestions fonamentals sobre l'existència, el coneixement, els valors, la raó, la ment i el llenguatge. Es divideix en diverses branques principals:

• Metafísica

  S'ocupa de l'ésser, és a dir, de les propietats de tot allò que és o existeix, independentment del que sigui. Explora la realitat última i els principis fonamentals.

• Lògica

  S'ocupa dels raonaments expressats lingüísticament. Analitza la validesa dels arguments i les formes correctes d'inferència.

• Epistemologia

  S'ocupa de qüestions com ara què és el coneixement, els seus tipus i formes, la ciència i els límits del que podem conèixer. És la teoria del coneixement.

• Ètica

  Té com a objecte els codis morals. Així, analitza les

L'assaig

L'assaig és un text que aborda, de manera lliure i subjectiva, una qüestió d'ordre filosòfic, històric, social, etc., amb voluntat de creació literària i amb intenció didàctica i persuasiva. Hem d'entendre'l com una reflexió personal, com un intent d'interpretar la condició humana i el món, a partir dels propis coneixements i de la pròpia experiència.

Funcions de l'assaig

• Funció expressiva: expressa el pensament de l'autor.
• Funció referencial: transmet informació.
• Funció persuasiva: intenta influir en el lector.
• Funció de contacte: busca la proximitat amb els lectors.
• Funció estètica: utilitza recursos literaris i un estil personal.
• Funció metalingüística: divulga elements del codi lingüístic.

Estructura de l'assaig

• Introducció
• Desenvolupament
• Conclusió

Pot...

L'Epistemologia Kantiana: Superant Empirisme i Racionalisme

Amb la intenció de superar l'antagonisme entre l'empirisme i el racionalisme, Kant va fer una explicació del procés del coneixement que recollís els aspectes més vàlids d'ambdues corrents filosòfiques.

Les Tres Facultats del Coneixement Segons Kant

Les teories epistemològiques que es van formular posteriorment van entrar en discussió. Segons Kant, en el procés de coneixement intervenen tres tipus de facultats humanes:

• Sensibilitat
• L'Enteniment
• La Raó

1. Sensibilitat: La Recepció de Dades Externes

Per poder adquirir coneixement, necessitem rebre dades externes; sense aquestes, no descobrim res nou i, per tant, no adquirim coneixement. El coneixement, en aquest sentit, és aconseguir...

Parmènides: Lògica i Coneixement

Parmènides nasqué a Elea, l’any 540 aC i morí l’any 470 aC, uns 43 anys abans de nàixer Plató. Podem considerar-lo el creador de la lògica. Influeix notablement en Plató per l’interès d’aquest a abastar la veritat, que ha de romandre eterna i sense canvis, així com pel seu menyspreu del saber sensible i la seva defensa de la raó com a única font fiable del coneixement.

Parmènides distingeix dues vies del saber:

La Via de la Veritat

Aquesta és el veritable camí del coneixement. Parteix de l’afirmació bàsica i inqüestionable que “el ser és i el no-ser no és”, a partir dels quals s’arriba al coneixement de la realitat i de les seves característiques. Per tant, prescindeix dels...