Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Martha Nussbaum: Una visió sobre la felicitat i la vida

Martha Nussbaum és una pensadora fonamental que reflexiona sobre com vivim les nostres vides i com podem assolir la felicitat. Ella sosté que, per ser una persona feliç i portar una vida plena, no n'hi ha prou amb acumular diners o béns materials; cal viure en harmonia amb els altres i disposar d'oportunitats per créixer i esdevenir la millor versió de nosaltres mateixos.

L'enfocament de les capacitats

Una de les idees principals de Nussbaum és que la felicitat no depèn només de la possessió d'objectes, sinó de la capacitat de realitzar les activitats que ens són significatives. Per exemple, si algú té passió per la pintura, és essencial que disposi de temps i recursos per...

Els Quatre Nivells de Coneixement en Plató

En la filosofia de Plató, la comprensió de la realitat i el coneixement humà es fonamenta en una estructura complexa que distingeix diversos graus de saber. Aquesta distinció es presenta de manera didàctica a través de dues de les seves al·legories més cèlebres: el Símil de la Línia i l'Al·legoria de la Caverna. Ambdues il·lustren el camí que l'ànima ha de recórrer per ascendir des de la mera opinió fins al coneixement veritable de les Idees.

El Símil de la Línia: Els Quatre Graus del Saber

Plató distingeix quatre nivells de coneixement, que es poden representar gràficament com una línia dividida en dos grans segments: l'Opinió (Doxa) i el Saber (Episteme). Cadascun d'aquests segments...

Pitàgores de Samos: Tradició Mística i Matemàtiques

Pitàgores de Samos (582 aC - 496 aC) va ser, curiosament, contemporani de Buda, Confuci i Lao Tse. Per tant, el seu segle va ser molt important per al desenvolupament de la religió, a banda de, evidentment, la matemàtica.

Els pitagòrics van observar que en la matemàtica és on únicament es pot obtenir l'exactitud completa i l'evidència absoluta; que el moviment dels cossos celestes es pot estudiar matemàticament i així es poden predir els eclipsis i altres fenòmens; que fins i tot en les belles arts, la música és sotmesa a nombre i mesura. Els va ser fàcil concloure que el secret de l'Univers es troba escrit en signes matemàtics, els quals són el principi fonamental d'on tot...

Els sentits de la veritat

Estrictament parlant, no hi ha coses vertaderes o falses; les coses són o no són. No hi ha coses falses, sinó enunciats falsos sobre les coses. La veritat o la falsedat són una propietat de les proposicions. Aquest és el sentit prioritari de la veritat: la veritat en sentit epistemològic, és a dir, en relació al nostre saber o coneixement proposicional.

Però abans d'aprofundir sobre aquest sentit epistemològic, convé considerar que, de vegades, també s'empra el terme veritat en altres sentits: l'ontològic i el moral.

• Sentit ontològic: Quan la veritat es predica com a propietat d'una cosa, utilitzem el terme per diferenciar la realitat autèntica de la mera aparença. L'ontologia és la disciplina filosòfica

La filosofia de Kant comença a reflexionar al voltant de la moral en la Fonamentació de la metafísica dels costums i rememora que l'home pertany misteriosament tant al món dels fenòmens com al de la vida moral i la llibertat.

La Fonamentació de la Metafísica dels Costums

Aquesta obra, una de les més importants al voltant de la moral, es divideix en quatre parts principals. El seu objectiu principal és elaborar una ètica universal i entendre com la raó pràctica pot guiar els nostres actes com a éssers morals, preparant així les bases per a una teoria moral sòlida. En ella, destaca la idea de la voluntat.

El Prefaci

En el prefaci, el llibre intenta establir una ètica pura "a priori" que expliqui la possibilitat d'una llei moral i...

L'home: Fal·libilitat i Llibertat (Enteniment i Voluntat) - Meditació IV

Fal·libilitat

L'home és constitutivament fal·lible. Per la manera com estem fets, caiem fàcilment en l'error. L'error ve d'un desencaixament de l'enteniment i la voluntat en l'establiment de judicis.

• Enteniment: limitat
• Voluntat: il·limitada

La facultat de voler coses és il·limitada. Ens plantegem coses que volem aconseguir contínuament. En canvi, l'enteniment té un límit; conèixer és costós.

Hi ha una relació entre la voluntat i l'enteniment. L'enteniment va progressant i arriba un punt que la voluntat ens fa decidir si una cosa és certa o falsa. Posa la fi en el procés d'aprenentatge. La voluntat emet el judici i l'enteniment l'accepta.

La voluntat es pot...

Filosofia Grega :  Plató: considerava que el essér humà es un ser dual i format pel cos (material y mortal) i l’anima (espiritual E inmortal).Aristóteles: pensaba Que el ésser huma e una unitat substancial en la qual es distingeixen, pero no Es separen el cos i l’ànima.Epicur: Defensava que el ésser humà es un conjunt de àtoms materials que es separen com La mort.

Filosofia Cristiana: El debat filosòfic sobre l'ésser humà L'home és una criatura de Déu, amb una Ànima racional i lliure. Està fet a imatge i semblança de Déu. Així doncs, tots Els humans som fills de Déu i tots tenim la mateixa dignitat. Estem fets per transcendir aquest món material, però Necessitem ser salvats del pecat i la corrupció.

A LA FILOSOFIA

Teories Deontològiques: Ètica Kantiana

Les teories deontològiques es preocupen pels mitjans i neguen que les bones conseqüències facin que una acció sigui correcta o incorrecta. Donen importància a les regles i principis que hem de respectar, independentment de les conseqüències.

Ètica Kantiana (1724-1804)

Segons Kant, l'únic absolutament bo és la bona voluntat, que actua per respecte al deure. Distingeix entre:

• Actuar d'acord amb el deure: per motius interessats.
• Actuar per deure: obeir la veu de la raó (humans = imperfectes), amb l'únic objectiu del deure pur.

La raó prescriu la llei moral. Actuar segons una màxima que al mateix temps sigui universal és l'imperatiu categòric. La llei moral, basada en l'imperatiu, es concreta en...

Què és una Teoria Ètica?

Una teoria ètica és una teoria filosòfica que intenta fonamentar la moral, és a dir, justificar la validesa de les normes i els valors morals.

Classificació de les Teories Ètiques

Les teories ètiques es poden classificar seguint criteris diferents:

• Ètiques autònomes: són les que reben les seves normes i els seus valors del propi subjecte racional i no de cap instància externa (Déu, la tradició, la natura, etc.).
• Ètiques heterònomes: consideren que les seves normes i els seus valors deriven d'elements externs al subjecte (Déu, la llei natural, l'autoritat, etc.).
• Ètiques materials: són aquelles que donen continguts morals concrets, que ens diuen què hem de fer per actuar adequadament (ex: buscar el plaer,

L'ètica d'Aristòtil: La recerca de la felicitat

Aristòtil considera que l'home no és una excepció entre els éssers naturals. Ara bé, l'activitat que definim com a clau del bé últim de l'home ha de ser una activitat que permeti ser feta contínuament. En la seva reflexió sobre quina podria ser la funció més pròpia de l'ésser humà, Aristòtil ens recorda que tots tenim una missió que complir en la pròpia comunitat, i el nostre deure moral no és altre que fer el bé en el nostre paper dins d'ella; per la qual cosa, cal que cadascú adquireixi les virtuts corresponents a les funcions socials.

La funció pròpia de l'ésser humà

El filòsof es pregunta si, a més de les funcions pròpies del treballador, de l'amic, de la mare o de...