Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

La Filosofia del Martell (I): El Coneixement i la Veritat

Quina és la millor manera de captar i expressar la vida?

La “filosofia del martell” pretén destruir els fonaments de la cultura occidental.

Nietzsche, a El Naixement de la Tragèdia, busca un exemple de cultura que hagi estat capaç de comprendre la vida sense ideals i la troba a la tragèdia de l’antiga Grècia, fusió dels dos instints estètics enfrontats que lluiten per mantenir un equilibri tens. Són les dues cares de la vida, necessàries l’una per l’altra.

A la tragèdia s’accepta la vida i els aspectes obscurs i terribles de l’existència, l’absurditat de l’existència, sense jutjar-la moralment. Les dues forces de la vida:

- Apol·lini: Bios. Individualitat,...

La Cadira: Reflexions de Joan Fuster

Tema Principal i Reflexió

Encara que el tema principal sigui la cadira i la seva evolució al llarg de la història, el que a Fuster li interessa és reflexionar sobre la humanitat i la seva manera de sentir i concebre la vida al llarg dels segles. Analitza com, en aquest cas, els éssers humans actuals hem arribat a tenir una idea de vida lliure de patiment.

Estil i Modalització

El registre és estàndard amb elements propis de l’oralitat. El text està molt modalitzat, amb molts díctics que denoten la presència de l’autor:

• Ús de la 1a persona del singular (jo).
• Ús de la 1a persona del plural (nosaltres).

L’ús d’aquests díctics indica que Fuster no perd mai de vista el seu públic. Mentre l’informa,...

L'Ètica

És la branca de la filosofia que estudia la moral.

Teories Ètiques

Qui pot dir-me què he de fer?

1. Jo mateix → ètica autònoma (formalisme i ètica discursiva)
2. El que m’envolta → ètica heterònoma (estoïcisme, intel·lectualisme moral, jusnaturalisme ètic...)

Què he de fer?

1. He d’actuar d’acord amb una norma que es pugui convertir en llei universal → ètica formal (formalisme, ètica discursiva)
2. He de fer això perquè és bo → ètica material (eudemonisme, hedonisme, estoïcisme...)

Quines són les accions correctes?

1. Les que tenen bones conseqüències → ètica teleològica (eudemonisme, hedonisme, jusnaturalisme...)
2. Les que són correctes perquè compleixen amb el deure → ètica deontològica (formalisme, ètica discursiva)

L'ètica de John Stuart Mill i la comparativa amb altres autors

L’ètica de John Stuart Mill es basa en l’utilitarisme, segons el qual una acció és correcta si produeix la màxima felicitat per al major nombre de persones. Aquest plantejament es diferencia clarament del de Kant, que defensa una ètica deontològica basada en el deure. Per a Kant, una acció és moral si es fa per respecte a la llei moral, independentment de les seves conseqüències, mentre que Mill jutja les accions pels seus resultats. Tot i això, ambdós autors comparteixen la voluntat d’establir una ètica universal.

Diferències amb Plató i Aristòtil

En comparació amb Plató, també hi ha diferències importants:

• Plató: Defensa una ètica basada en el coneixement

L'Utilitarisme segons John Stuart Mill

John Stuart Mill desenvolupa la teoria de l’utilitarisme a partir de la distinció entre el que és i el que ha de ser. Mentre que les ciències naturals descriuen la realitat, les ciències humanes són prescriptives i orientades a què s’ha de fer. Mill destaca disciplines com la psicologia, l’etologia (entesa com la ciència de la formació del caràcter) i la sociologia, guiades per l’Art de Viure, que inclou la moralitat, la prudència i l’estètica. L’ètica, per a Mill, és la ciència que estudia la conducta humana i el seu fonament és el principi d’utilitat o de màxima felicitat. Segons aquest principi, les accions són correctes si promouen la felicitat i incorrectes si generen...

La Visió Política de Plató: Crítica i Proposta

El Filòsof Rei: Govern Just i Ideal

Plató es queixava que el sistema polític d'aleshores era molt dolent i que els governants només pensaven en si mateixos. Afirmava que, per tal d'obtenir una visió perfecta i total del que és just, calia que veritables filòsofs ocupessin els càrrecs públics o bé que els qui exercien el poder als estats arribessin a ser filòsofs autèntics.

Rebuig a la Tirania i la Democràcia

Encara que Plató fos aristocràtic, no compartia la forma de governar dels Trenta Tirans. Tot i així, tampoc era partidari de la democràcia, com ho demostrava el seu rebuig a les idees igualitaristes. Contraposava la virtut política que tenien els sofistes, afirmant que l'excel·lència...

Les fal·làcies

Un raonament no vàlid. Existeixen dos tipus:

• Fal·làcies formals: raonament invàlid per la seva estructura.
• Fal·làcies informals: raonaments invàlids pel contingut.

Tipus de fal·làcies

• Fal·làcia ad verecundiam: es defensa una conclusió a través d'una persona o membre d'autoritat, sense donar raons que la justifiquin. Per exemple: «Si ho diuen a la televisió, és veritat».
• Fal·làcia ad hominem: vol demostrar la falsedat d'una conclusió rebaten el raonament de la persona. Per exemple: «És fals que...».
• Fal·làcia ad populum: defensa una conclusió apel·lant als sentiments o emocions dels altres. Per exemple: «Primer amb la immigració, ens trauran la feina».
• Fal·làcia ad ignorantiam: defensa que una cosa és

Influència de Descartes en el Pensament Filosòfic Posterior

Descartes va tenir una gran influència en els filòsofs posteriors, sobretot en els filòsofs racionalistes, que consideren la raó com a principal font de coneixement.

Descartes i Leibniz: Substància i Mònades

Leibniz, un dels grans racionalistes, va estar molt influenciat per les idees cartesianes. A més, la teoria de les mònades de Leibniz comparteix certa relació amb la teoria de la substància de Descartes.

Descartes i Kant: Raó Única vs. Facultats del Coneixement

Kant va ser un altre dels filòsofs influenciats per Descartes, però hi ha certes diferències. Mentre que Descartes suposa una raó única que arriba a la veritat perquè intueix i dedueix amb els elements que...

La filosofia de Friedrich Nietzsche

Nietzsche critica els valors tradicionals de la cultura occidental creats per la societat. El seu objectiu és alliberar l'home enganyat i proposar una filosofia alternativa. Es defineix com un pensador vitalista, que exalta allò que és vital davant el racionalisme.

Crítica a la metafísica

Nietzsche rebutja el dualisme platònic (realitat canviant vs. estàtica) per tres motius:

• Infravaloració de la realitat sensible.
• La raó humana opera amb categories immutables.
• El món suprasensible és una negació de la vida.

Crítica a la cultura i la moral

El filòsof analitza l'oposició entre el dionisíac (caos, foscor) i l'apol·lini (llum, serenitat). Pel que fa a la moral occidental, la considera antinatural per...

1. Característiques de l'Empirisme

Hi ha dos aspectes en què coincideixen el racionalisme i l'empirisme:

1. Els humans no tenim un coneixement directe sobre les coses, ens fem una representació de la cosa.
2. Buscar les parts més petites del coneixement, allò que la cosa ha de tenir sí o sí.

Característiques de l'Empirisme

1. Supremacia de l'experiència. Els sentits són la font del coneixement. Els coneixements són limitats perquè els sentits ho són.
2. Negació de les idees innates. La ment humana quan neix no té res.
3. Interès per l'estudi del coneixement humà. Com la ment humana representa una cosa.
4. Dificultat o impossibilitat de la metafísica. Amb quin sentit conec la metafísica? Queda fora de l'àmbit humà.
5. Ciències experimentals com a referent.