Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

1. L'origen dels valors morals i el ressentiment

Conté resumida la seva teoria sobre l’origen dels valors morals. Segons l’autor, els valors morals, tal com els coneixem, sorgirien del ressentiment, d’un moviment de reacció per part dels febles, dels qui són incapaços de crear veritables i propis valors morals (un “sí triomfant dit a si mateix”) i, en comptes d’això, es limiten a negar els valors dels altres (dels qui tenen una moral noble).

El ressentiment, el “no”, la incapacitat de crear valors autèntics, doncs, estarien a l’origen del procés reactiu que dóna lloc a la moral dels esclaus. S’és esclau perquè, en definitiva, no hi ha capacitat (valor) per a ser creador.

2. L'alienació de l'essència i el superhome

Aliena

Utilitarisme de John Stuart Mill: Una Ètica de la Felicitat

John Stuart Mill, amb l’objectiu de diferenciar entre el bé i el mal, planteja una ètica teleològica i hedonista: el principi d’utilitat.

La finalitat de qualsevol acció és la felicitat (felicitat = bé últim). Una acció és bona en la mesura que procura la felicitat i dolenta en la mesura que la impedeix.

Diferenciant-se de Bentham (per qui es veu influït), Mill sosté que el plaer no és una qüestió només de quantitat sinó de qualitat. Més quantitat de plaer no implica necessàriament major felicitat. Hi ha activitats productores de plaer més valuoses que d’altres: els plaers animals tenen menys valor que els plaers humans. Llavors veiem també una distinció qualitativa...

1. Tipus d'Ètica

Què vol dir que una ètica és material, formal, teleològica, deontològica, autònoma i heterònoma? A continuació, classifica els següents imperatius ètics segons el tipus de teoria ètica i justifica la teva resposta breument.

Què haig de fer?

• Ètica formal: Actuar d'acord amb una norma que pugui convertir-se en llei universal. L'ètica ha de determinar la forma de l'acció correcta.
• Ètica material: S'ha de fer el que és bo. L'ètica ens ha de dir què hem de fer per accedir al bé. L'ètica té un contingut de normes que ens assenyalen què cal fer per assolir-lo (realitzar una acció que produeix valors: felicitat, plaer...).

Quines són les accions correctes?

• Ètica deontològica: Aquelles que són correctes en elles

Crítica Raó

L’obra de Nietzsche representa una crítica a 3 corrents: Racionalisme, Cristianisme i Idealisme. Crítica radical als principals conceptes i valors que Han servit per explicar el món en la cultura occidental. S’anomena Nihilisme, Que és l’intent de comprensió i explicació de la vida. La seva filosofia es Coneix com Vitalisme. Fa una anàlisi de la cultura grega preclàssica (anterior A Sòcrates). En aquesta cultura, existien 2 forces estètiques: l’esperit Dionisíac i l’esperit apol·lini. Eren dues forces  que es combatien mútuament, però que no podien Existir l’una, sense l’altra. Nietzsche considera que en el món que representa La tragèdia grega es mantenen els valors lligats a la Vida, sense oblidar

- Nietzsche i la Crítica de la cultura occidental: metafísica i Nihilisme

Nietzsche és considerat un mestre de la sospita, sospita de La cultura, allò que constitueix els humans com a tal, i d'allò que la cultura Occidental dona com a bo. Sospitar és pensar que alguna cosa no és realment el Que sembla i per tant intentar desemmascarar el que realment és, i per tant el Què pretén Nietzsche és posar la cultura occidental en evidència.

El què caracteritza la cultura occidental és la metafísica Que té l'origen en Plató, però a més de la filosofia i intervé la ciència, la Religió i la moral. La metafísica és un artifici enfront el món sensible. La Cultura és tot allò que els homes institueixen ells mateixos, que es contraposa...

Unitat 5: Orígens de la Filosofia Cristiana

La Gènesi de la Filosofia Cristiana

La persecució va obligar els cristians a la clandestinitat, alhora que l’ofensiva intel·lectual els duia a apropar-se a la filosofia per construir l’argumentació teòrica de la seva fe.

Atacs al Cristianisme

• Des de l’exterior (Roma): els cristians es van defensar com els estoics, van aguantar.
• De l’interior (heretgies: maneres de pensar diferents a les oficials): per defensar-se era necessari crear una línia de pensament (dogmàtica o ortodòxia -opinió correcta-). Per tant, la religió es va veure obligada a recórrer a la filosofia grega. L’Edicte de Milà (313) va proclamar la “llibertat de culte”; l’Edicte de Tessalònica (380) va fer del cristianisme

Comparació Marx i Arendt: Antropologia i Acció

La concepció de l'ésser humà segons Marx

Marx defineix l’ésser humà d’una banda com l’activitat productiva i d’altra banda com la seva naturalesa social.

L'activitat productiva

Quan l’ésser humà realitza el seu treball. L’activitat que desenvolupa l’ésser humà és doble: a través del treball, l’ésser humà modifica la naturalesa i es modifica a si mateix. Quan transforma la naturalesa, l’humanitza. Transforma la naturalesa per poder subsistir. No existeix cap essència fixa del que és l’ésser humà, en la mesura que deixa la seva marca en les coses que transforma. Dins aquest context s’han d’entendre les paraules de Marx quan diu que “la naturalesa és el cos...

Pronoms febles: funcions i usos

1a persona

• CD: Em peguen. Ens castiguen.
• CI: M’han pres el pèl. Ens ha ofert un obsequi.

2a persona

• CD: Et criden. Us renyaran.
• CI: Et fan una analítica. Us donen les gràcies.

3a persona

• CD: Es dutxa. Es banya.
• CI: Es talla les ungles.
• EL/LA/ELS/LES (CD - SN determinat): He trobat la Júlia i no l’he saludada.
• EL/LA/ELS/LES (Atribut - SN determinat): Són les deu o encara no les (ho) són?
• HO (CD - neutre, oració): Vols venir o t’ho has de pensar?
• HO (Atribut - adjectiu, SN indeterminat): És metge o no ho és?
• LI/ELS (CI): No li asseguro que arribi. Fes-los un bon regal.

Adverbi EN

• Subjecte (nucli indeterminat, quantificat): En falten encara tres.
• CN / C Adj: És plena de vi o encara no n’és plena?
• CD (nucli indeterminat,

La veritat es basa en el criteri d’autoritat (procediment que basa la veracitat d’una afirmació en el prestigi de qui la proposa). S’accepten com a verdaderes aquelles creences que han perdurat per tradició al llarg dels anys. Aquesta interpretació no admet crítiques ni qüestionaments racionals; en canvi, la filosofia fa emprar la raó. El terme grec ‘veritat’ era alétheia, que significa desvetllament, subratllant la profunditat d’anar més enllà d’allò ocult per vel de les aparences. A això s’afegeix la paraula llatina veritas.

La veritat com a correspondència: sosté que una afirmació és verdadera quan el que diu es correspon amb la realitat. Si volem diferenciar entre allò fals i verdader, necessitem aplicar alguna...

Què és l'Ètica? Definició i Característiques Clau

L'Ètica: Filosofia Pràctica i Reflexió Humana

L'ètica prové del grec Ethos, que significa 'caràcter' o 'manera de ser'. La primera definició d'ètica és la de 'filosofia pràctica' (Aristòtil). És aquella part de la filosofia que reflexiona sobre les accions humanes (la praxis), buscant entendre què fem i com ho podríem fer millor.

Les Cinc Característiques del Discurs Ètic

També es pot definir com un discurs amb una sèrie de característiques comunes:

1. 1. Discurs Crític: Discernir i Argumentar

   Capacitat de distingir i discernir. Critica els costums i hàbits (allò que fem majoritàriament), sempre de manera argumentada.

   Exemples Històrics de Crítica Ètica

   1. Sòcrates, pare de