Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Sofistes, Sòcrates i Plató: Un Anàlisi Comparatiu

Aquest document explora les diferències i similituds entre les filosofies dels Sofistes i Sòcrates, així com el pensament de Plató, centrant-se en temes com la polis, el ciutadà, les lleis, la justícia, el logos i el diàleg racional.

Els Sofistes

• Oratòria i Retòrica (Macrologos): Enfocats en la persuasió i el discurs llarg.
• Riquesa i Poder (Èxit Polític): La seva finalitat era l'èxit en la vida pública.
• Professionals (Rics): Cobraven per les seves ensenyances.
• Relativisme i Convencionalisme: Negaven l'existència de veritats universals.

Sòcrates

• Diàleg (Micrologos): Utilitzava el diàleg curt i la pregunta.
• Ajudar a Aconseguir la Veritat: Buscava el bé i la felicitat a través del

L'Empirisme de Hume i la Teoria del Coneixement

David Hume és un filòsof empirista, la qual cosa implica que el coneixement no és infal·lible ni autònom, sinó que depenem de les experiències viscudes. La seva teoria del coneixement explora com generem coneixement vàlid.

Origen de les Idees: Impressions i Idees

Per a Hume, l'origen de les idees es troba en les impressions, que són les percepcions immediates de l'experiència. Les idees, en canvi, són còpies menys vivaces de les impressions.

Segons el Grau de Vivacitat

Existeix un tipus d'idees que provenen directament de l'experiència i les percepcions (per exemple, quan tanquem els ulls i recordem una imatge).

Segons la Procedència de les Percepcions

• Percepcions de sensació: Provenen

Hilemorfisme Aristotèlic i el Canvi

La Teoria del Canvi Segons Aristòtil

Amb la teoria hilemòrfica, Aristòtil tracta de donar resposta al problema del canvi. Aristòtil està d'acord amb el que diu Parmènides ("allò que és, és; i allò que no és, no és"), però no n'infereix la negació del canvi. Segons Aristòtil, en tot moviment, en tota transformació, no es produeixen mai aparicions ni desaparicions en un sentit absolut. És imprescindible alguna cosa permanent en el canvi: per a Aristòtil, en el canvi, allò que roman és la matèria, allò que canvia és la forma.

Estoïcisme: Impertorbabilitat i Apatia

Conceptes Clau de l'Estoïcisme

Segons els estoics, mentre que el plaer és la paraula cabdal entre els epicuris, les paraules...

Comparativa de Pensament: Descartes, Hume i Nietzsche

A continuació es presenta una taula comparativa dels aspectes fonamentals del pensament de René Descartes (Racionalisme), David Hume (Empirisme) i Friedrich Nietzsche (Vitalisme/Nihilisme).

La Crítica Empirista de David Hume

La crítica als conceptes de Jo, Substància i Déu

La filosofia de Hume posa en qüestió els pilars metafísics tradicionals, especialment les idees de substància, jo i Déu, argumentant que no es deriven de cap impressió sensible.

1. Crítica al concepte de Substància

Tradicionalment, la substància es defineix com allò que roman inalterable malgrat els canvis, allò que no depèn de res per existir. Per a Hume, la idea de substància ha nascut de la nostra imaginació, generada per les lleis d’associació d’idees. No podem afirmar que existeixi també fora del pensament, perquè no en tenim cap impressió. Hume no nega la seva existència, només afirma que és indemostrable.

Tipus de Substància criticats

Selectivitat Setembre 2011 (Sèrie 2)

Aquesta naturalesa [que Déu m’ha donat com a ésser compost de cos i ment] m’ensenya prou bé a fugir de les coses que em causen una sensació de dolor i a buscar les que em transmeten alguna sensació de plaer; però no veig que a part d’això m’ensenyi que d’aquestes diferents percepcions dels sentits hàgim de concloure res tocant a les coses que hi ha fora de nosaltres sense que la ment les hagi examinat curosament i amb molta atenció. Ja que és només a la ment, em sembla, i no al compost de ment i cos, que pertany el coneixement de la veritat d’aquestes coses.

Així, tot i que una estrella no em produeixi una impressió més gran en l’ull que el foc d’una petita espelma, no hi ha...

El mite de l'Auriga

Les tres parts de l'ànima

Racionals: Part divina i intel·ligent situada al cervell. Ha vist el món de les idees i ha de ser la que dirigeix les nostres vides.

Irascible: Part mortal vinculada al cos, situada al cor. És la font de passions nobles (coratge, valentia, orgull...). Els que tenen aquesta part més desenvolupada protegeixen la ciutat.

Concupiscible o apetitiva: Part mortal vinculada al cos i al desig, situada a l'abdomen. És la font de les passions innobles (menjar, sexe...). És majoritària entre la població i crea treballadors.

Tothom té les tres parts de l'ànima, però sempre n'hi ha una que està més desenvolupada i determina el futur de l'individu. L'única part de l'ànima que és immortal és la racional,...

Objectiu de la Cinquena Meditació

En aquesta meditació es tracta de demostrar l'existència de Déu — l'única en què la idea implica necessàriament l'existència — a partir de les nocions matemàtiques. A partir del moment que tinc en la meva ment la idea de Déu, necessàriament, per la consideració de la seva natura, he d'admetre que Déu (summa perfecció) existeix necessàriament. Si Déu és pensat com a perfecte, no pot no existir. Que la idea de Déu sigui evident garanteix el coneixement clar i distint de les altres coses.

En la Meditació Tercera s'havia justificat l'existència de Déu a partir de la meva ment (de la idea que està en mi) i se l'havia presentat com a causa de les meves idees. Ara es tracta de plantejar el...

Definicions

El Cogito és el primer principi de la filosofia cartesiana. No hi falten les definicions fonamentals. Les definicions no necessiten ser justificades, simplement es posen. En un sistema axiomàtic, les definicions no es demostren; al contrari, són, juntament amb els axiomes, els principis de tota demostració.

1a Definició: Substància

Descartes fa servir com a sinònims les paraules substància i cosa. La substància és allò concret existent. Allò que és propi de la substància és l'existència, però no qualsevol forma d'existència, sinó existència independent: és allò que no necessita res més que ella mateixa per existir. Amb això es dedueix que únicament Déu és substància, ja que les criatures necessiten Déu...

Comparació de l'ànima en Plató i Descartes

Ambdós filòsofs tenen una concepció de l'home semblant, el veuen com una composició dualista: cos i ànima. Descartes creu que l'ànima és immortal i és el principi del coneixement, igual que Plató. Però, a diferència de Plató, Descartes no sosté que l'ànima reencarni d'un cos a un altre perquè considera que és una substància individual i independent. A més, segons Plató, el cos cobra vida perquè l'ànima ho permet, ja que és el principi vital. En canvi, Descartes manifesta que el cos és una substància independent de l'ànima. És a dir, per a Descartes, l'ànima no és el principi vital perquè, com el cos ocupa una extensió i és una substància independent, pot viure i moure'...