Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Sòcrates i els Sofistes: Mètodes i Veritat

Sòcrates

• Mètode: Maièutica (del grec meieutikos, llevadora). Mètode a través del diàleg que permet qüestionar les pròpies creences per arribar a "parir" la veritat.
• Defensa l'existència d'una veritat universal.
• Educació per a tothom.

Sofistes

• Mètode: Retòrica (capacitat per convèncer algú).
• No existeix una veritat universal.
• Subjectivisme: Una veritat per subjecte.
• Relativisme: Teoria que defensa que tota veritat depèn d'alguna cosa.
• Escepticisme: Teoria que considera que no existeix la veritat.
• Cobren per educar i s'incorporen al món polític.

Plató: Context i Fonaments Filosòfics

Context Històric

• Època de canvis i inestabilitat política.
• Abans de Plató: moment de màxima esplendor d'Atenes.

Poemes homèrics: Virtut i Comunitat

L'ètica occidental neix a Grècia en els poemes homèrics, s. VIII-VII aC. No constitueixen una forma de pensar filosòfica, sinó literària, presenten un món moral sobre el qual reflexionarà la filosofia:

• Bo (per a allò que serveix a la comunitat)
• Virtut (capacitat de sobresortir)

L'home bo intenta sobresortir prestant els millors serveis a la comunitat.

Actitud Socràtica

Es considera Sòcrates el creador de l'ètica occidental. Els filòsofs es van ocupar d'investigar el principi de l'univers, però Sòcrates va centrar el seu interès en la realització de l'home en la societat.

Possibilitats per reflexionar:

• L'actitud de buscar la veritat sense descans.
• Buscar la veritat és oposar-se al dogmatisme.
• Per

Plató

Teoria de la Realitat

La seva teoria de la realitat es basa en les idees. Les idees són realitats immaterials captades per la raó o intel·ligència. Són inalterables, eternes i simples. Són úniques i existeixen per si mateixes. Es troben ordenades o jerarquitzades en el món intel·ligible. Però hi trobem dues realitats separades:

• Idees (formes, arquetips): Món intel·ligible, úniques, immutables, perfectes, objectives, ordenades, models.
• Coses (objectes sensibles): Món sensible, múltiples, plurals, mutables, còpies imperfectes de les idees, ordenades segons les idees, subjectives.

Les idees i les coses es relacionen per:

• Participació: Les coses adquireixen la imatge de les idees i en formen part. No són autèntiques realitats.

L'Epicureisme: La Cerca del Plaer i la Felicitat

L'epicureisme, fundat per Epicur, era una filosofia oberta a totes les classes socials. La seva funció bàsica era orientar cap al control i l'equilibri de la personalitat per, en conclusió, ser feliç. Epicur donava molta importància al cos, considerant-lo l'única cosa real i la veritable mesura de les coses.

El Principi d'Autarquia

A la vida, tot es basa en decisions, que són les responsables de generar la nostra autarquia i autosuficiència. Epicur anomenava ataràxia l'estat de serenitat que s'assoleix en prendre decisions sobre la nostra manera de ser i pensar davant les coses naturals o antinaturals, molt presents en el món en què vivim.

La intel·ligència és l'excel·lència o virtut,...

La Teoria de les Ànimes de Plató

Plató distingeix tres parts de l'ànima, cadascuna associada a una classe social dins la polis:

• Ànima Racional (Logística)

  És l'ànima superior, l'ànima dels filòsofs, dedicada a la Raó. El filòsof ha dominat les altres dues ànimes i és capaç de comprendre la política.

• Ànima Passional (Irascible)

  És l'ànima dels soldats, defensors de l'ordre a la polis. Aquesta ànima ha dominat la sensualitat materialista.

• Ànima Sensual (Concupiscible)

  És l'ànima dels obrers, artesans i productors. És una ànima mancada d'autodomini. Plató distingeix els homes d'or, d'argent i de bronze segons quina ànima predomini.

La Crítica a la Polis Grega i el Filòsof-Rei

Els Problemes de la Ciutat Grega

La ciutat grega...

Influències i Crítica a Plató

Aristòtil rep una de les principals influències de Plató. Tots dos coincideixen que el coneixement ha de ser universal, és a dir, que expliqui l'origen de les coses. No obstant això, Aristòtil se centra en coses concretes, en el que està al seu voltant, a diferència de la dialèctica de Plató. L'estudi de l'universal, segons Aristòtil, ha de començar per l'anàlisi de coses concretes. També rep influències d'Empèdocles en la seva concepció de l'univers.

Crítica a Plató

Segons Aristòtil, el mètode dialèctic de Plató parla de possibilitats, però no garanteix fets reals. Per això, el substitueix pel mètode deductiu. També critica la concepció platònica de la Physis. Per a Aristòtil, la...

Critèris per a reconèixer la veritat

L'evidència: és una manera especial de presentar-se que tenen certs fets i proposicions que considerem evidents. Un coneixement és evident quan una certesa ens impedeix dubtar de la seva veritat.

Insuficiència d'aquest criteri

Aquest sentiment de certesa i seguretat és propi del subjecte que coneix i no d'allò que coneix, és a dir, una cosa subjectiva. Tendim a considerar evidents coses que poden no ser-ho; la nostra educació i concepció del món poden distorsionar la nostra manera d'apropar-nos a la realitat i, per tant, les coses falses ens resulten evidents i inqüestionables.

La intersubjectivitat

Consisteix en el fet que les nostres creences, per tal de ser admeses i constituir un coneixement,...

COS I ÀNIMA

CERVELL I MENT

El cervell és indispensable per explicar el funcionament del psiquisme humà. És l'activitat del cervell la que origina el nostre psiquisme, o bé el cervell és un instrument, un vehicle del qual se serveix una entitat superior anomenada «la ment»?

Moltes preguntes sobre aquesta qüestió:

1. Els avenços de la intel·ligència artificial comparen el cervell humà amb un ordinador potentíssim que algun dia serem capaços de construir.
2. Això que anomenem la nostra ment no serà únicament una manifestació del cervell que ja estava recollida en la informació que hi ha en els nostres gens.
3. Diferents creences religioses, agnòstiques i atees segueixen fent-nos preguntar si és possible o no l'existència d'una ànima,

1. Protàgores — «L’home és la mesura de totes les coses»

En primer lloc, Protàgores afirma que «l’home és la mesura de totes les coses», de manera que allò que sembla veritable o fals depèn de cada persona. A partir d’aquí, una mateixa cosa pot ser considerada bona o dolenta, bella o lletja segons qui la percebi. Per tant, el text mostra que les coses no són percebudes de la mateixa manera per tothom, sinó que depenen de l’aparença i del punt de vista de cada individu.

El text presenta la teoria del relativisme de Protàgores, resumida en l’afirmació que «l’home és la mesura de totes les coses». Aquesta expressió significa que cada persona és el criteri del que considera veritable o fals, bo o dolent, bell o...

· Filosofia: origen a l'antiga Grècia

La filosofia neix a l'antiga Grècia. Es produeix el pas del mite al logos. El mite conté explicacions tradicionals, sagrades i basades en narracions. El logos ofereix explicacions racionals, argumentades i obertes a la crítica.

Del palau a la polis

La civilització micènica s'organitzava al voltant del palau. El rei concentrava el poder polític, religiós, militar i econòmic. Amb la invasió dels doris desaparegué el palau i va aparèixer la polis: una ciutat-estat on la vida política i social es concentrava en espais públics. L'àgora era l'espai on els ciutadans es reunien per debatre, parlar de política i prendre decisions.

Causes de l'aparició de la polis

• Històriques: invasió dels doris i