Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Plató

• Món sensible: aparences, canvi.
• Món de les Idees: realitat veritable, eterna.
• Idea del Bé: veritat suprema.
• Ànima: racional / irascible / concupiscible.
• Justícia: harmonia entre les parts.
• Educació: coneixement del Bé.
• Mite de la caverna: ignorància → coneixement.
• Filòsof governant: coneix el Bé → governa justament.

Descartes

• Dubte metòdic: dubtar de tot.
• Sentits: poden enganyar.
• Somni: realitat dubtosa.
• Geni maligne: dubte extrem.
• Cogito: «Penso, per tant existeixo».
• Claredat i distinció: criteri de veritat.
• Déu: garanteix la veritat.
• Res cogitans: ment.
• Res extensa: cos/matèria.
• Dualisme: ment ≠ cos.

Hume

• Empirisme: experiència = origen del coneixement.
• Impressions: percepcions vives.
• Idees: còpies de les impressions.
• Principi de còpia:

1. Teoria del coneixement: racionalisme i certesa

Descartes: Racionalisme i dubte metòdic
Descartes és un pensador racionalista, és a dir, considera que la raó és la font principal del coneixement. La seva filosofia es basa en la cerca d'una veritat indubtable sobre la qual edificar tot el saber. Per aconseguir-ho, desenvolupa el dubte metòdic, un procés en el qual rebutja qualsevol creença que pugui ser objecte d'error.

Aquest procés el condueix a la seva primera certesa: "Cogito, ergo sum" ("Penso, per tant existeixo"). Aquesta idea es converteix en el fonament del seu sistema filosòfic, ja que el pensament és l'única cosa que no es pot posar en dubte. A partir d'allí, reconstrueix el coneixement basant-se en idees clares i distintes,...

Els valors i la seva naturalesa

Els valors són propietats o qualitats que trobem en les accions humanes. No els inventem, sinó que els descobrim a través de la intuïció i els sentiments. La capacitat de conèixer els valors depèn de la cultura i de l'educació de cada persona.

Segons la seva naturalesa, els valors es poden classificar com a objectius o subjectius. Els valors objectius són universals i no depenen de la interpretació de cada individu. En canvi, els valors subjectius depenen de la interpretació personal i sovint són qualitats aparents, no reals.

Desenvolupament moral segons Piaget i Kohlberg

Piaget

• Fase premoral (0-5 anys): els nens no tenen en compte les normes.
• Fase heterònoma (6-10 anys): les normes són imposades per

Teoria del Coneixement i Empirisme

Empirisme psicològic: diu que qualsevol idea és una còpia o deriva d'una impressió prèvia, cosa que elimina les idees innates, perquè aquestes no deriven de cap experiència anterior.

Empirisme epistemològic: les idees han de representar impressions concretes. Si una idea no és una còpia de cap impressió, són idees falses. Si no deriva de l'experiència, és una idea inútil. Hume ho aplica als conceptes metafísics: substància, ànima o ment, causalitat, llibertat... dels quals no podem demostrar el seu origen empíric.

Impressions i Idees

• Impressions: Són les que entren amb més força i violència a la ment. Són sensacions, passions i emocions que apareixen per primer cop a l'ànima (les que captem

Filòsofs Pluralistes i la Physis

Pluralistes i physis: segons els arcaics, la realitat es mou a través de quatre elements (arkhè), que són eterns, passius, combinats de manera indiferent però amb propietats pròpies, i que componen tots els sers. El canvi es produeix per la despriciació dels elements i l'aparició d'altres (barreja i separació dels elements). Les combinacions dels elements s'expliquen per l'acció de forces oposades (l'amor, que juntava, i l'odi, que separava), dins d'un procés cíclic del cosmos:

• Primer, els quatre elements barrejats perfectament en l'odi.
• Després, l'odi se separa, els sers són més diferents.
• Quan l'odi predomina, es formen dues barreges i dos mons ordenats amb els elements separats sense contacte.
• Finalment,

Introducció a la Filosofia

Filosofia (amor a la saviesa) prové del grec i significa «el saber». Fent camí en el coneixement, la saviesa pertany als déus, mentre que el saber és dels homes. La filosofia tracta de manera racional l'origen i la constitució del món i del cosmos, diferenciant-se d'altres models de pensament, tot i que cap s'elimina.

Característiques de la Filosofia

• Perspicaços: Volen més enllà.
• Mirada crítica: (amb riscos com els de Sòcrates).
• Autonomia: Pensar per un mateix (llei pròpia), amb una actitud contrària a l'heteronomia.
• Base en el diàleg: A través de la raó.
• Activitat radical: És profunda, amb una posició generalista (no analitza el concret) i un afany de clarificació i ordenació del llenguatge.

Origen

Anàlisi de la justícia i la veritat en Sòcrates

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

En aquest fragment de La República, Sòcrates busca una definició clara de la justícia debatent amb diferents interlocutors. Primer, Cèfal proposa que ser just és dir la veritat i tornar el que s'ha rebut; però Sòcrates ho desmunta demostrant que tornar unes armes a un amic que ha perdut el seny no seria gens just. Després, Polemarc intenta defensar que la justícia consisteix a "donar a cadascú el que li correspon", però Sòcrates torna a posar en evidència que aquesta qualitat queda buida si només serveix per a coses inútils, com guardar diners sense tocar-los....

Els orígens de la filosofia i el pensament de Plató

La filosofia va néixer al segle VI aC a les colònies gregues de l'Àsia Menor, especialment a Milet. El desenvolupament del comerç, la llibertat de pensament, el contacte amb altres cultures i l'escriptura van afavorir una nova manera d'explicar la realitat mitjançant la raó. La filosofia sorgeix de l'admiració i la curiositat davant allò que no entenem. Aquest canvi s'anomena pas del mite al logos. El mite (mythos) explicava la realitat a través de déus i forces sobrenaturals, mentre que el logos busca explicacions racionals basades en la naturalesa i en lleis universals.

Els primers filòsofs volien explicar l'origen i l'ordre de l'univers sense recórrer als mites. Els presocràtics...

Presocràtics: primers filòsofs grecs

1. Introducció

Els presocràtics: la recerca de l’arkhé

Tales: aigua, origen de tot. L’aigua és a tot arreu i es troba en diversos estats de la matèria: humitat, gel, etc. És essencial per a la vida (hidratació). El món està suspès en aigua. Monista.

Anaxímenes: aire. No té ni principi ni fi i és a tot arreu. Es condensa i es refracta. És essencial per a la vida (respiració). El món està suspès en aire. Monista.

Anaximandre: l’ápeiron (il·limitat). Abans de la matèria hi ha la protomatèria (principi de la matèria). La realitat no està limitada ni definida, i no és interpretable com a física, sinó com a metafísica. L’ápeiron és indeterminat, indefinit, infinit i immaterial. L’oposició d’elements manté l’equilibri; per...