Ètica i valors: filosofia, psicologia i teories morals

Els valors i la seva naturalesa

Els valors són propietats o qualitats que trobem en les accions humanes. No els inventem, sinó que els descobrim a través de la intuïció i els sentiments. La capacitat de conèixer els valors depèn de la cultura i de l'educació de cada persona.

Segons la seva naturalesa, els valors es poden classificar com a objectius o subjectius. Els valors objectius són universals i no depenen de la interpretació de cada individu. En canvi, els valors subjectius depenen de la interpretació personal i sovint són qualitats aparents, no reals.

Desenvolupament moral segons Piaget i Kohlberg

Piaget

• Fase premoral (0-5 anys): els nens no tenen en compte les normes.
• Fase heterònoma (6-10 anys): les normes són imposades per l'autoritat.
• Fase autònoma (a partir dels 11 anys): les normes són acordades per la societat.

Kohlberg

• E1: obediència per evitar el càstig.
• E2: si em beneficia, actuo bé.
• E3: busco l'aprovació dels altres.
• E4: el bé comú.
• E5: normes consensuades per la majoria.
• E6: principis ètics universals escollits lliurement.

Intel·ligències múltiples i intel·ligència emocional

Howard Gardner va proposar set tipus d'intel·ligència: lingüística, lògico-matemàtica, espacial, musical, corporal-cinestèsica, interpersonal i intrapersonal.

Daniel Goleman va desenvolupar el concepte d'intel·ligència emocional, que consisteix a entendre, controlar i modificar els estats emocionals propis, així com a reconèixer les emocions dels altres.

Teories ètiques clàssiques

Els sofistes i el relativisme ètic

Els sofistes defensaven el relativisme ètic: les normes morals són relatives, no universals, i depenen de cada cultura. Consideraven que el succés de l'ètica depenia de l'èxit personal.

Plató i Aristòtil: l'eudemonisme

L'eudemonisme situa la llibertat i la recerca de la felicitat com a objectiu de la vida.

• Plató: la felicitat és una barreja de vida, saviesa i plaer.
• Aristòtil: l'essència humana és la racionalitat. La felicitat s'assoleix a través del treball, el desenvolupament de les capacitats racionals (la vida contemplativa), l'amistat, l'estudi, la política i la riquesa. Cal promoure les virtuts i la prudència, entenent la virtut com el punt mitjà entre dos extrems.

Hedonisme

L'hedonisme identifica la felicitat amb una vida plaent. Distingeix entre:

• Plaers naturals i necessaris: menjar, sexe, descans.
• Plaers no naturals i no necessaris: per exemple, el telèfon mòbil.

Les pors humanes principals són els déus, la mort, el dolor i el destí. Entre els plaers més valorats hi ha l'amistat i la política.

Estoicisme

L'estoicisme defensa l'autoritat sobre els propis desitjos. El món està governat per una raó universal, per la qual cosa cal acceptar el destí i dominar els desitjos per assolir la impertorbabilitat (ataràxia). Aquesta acceptació no és conformisme ni resignació ni inactivitat.

Utilitarisme

El principi d'utilitat estableix que una acció és correcta si proporciona la major felicitat al major nombre de persones. És una doctrina pròxima a l'hedonisme i a l'eudemonisme, però s'allunya d'ells perquè no és egoista i busca la felicitat de la majoria.

• John Stuart Mill: els plaers es mesuren qualitativament. Els superiors són espirituals i intel·lectuals; els inferiors, materials.
• Jeremy Bentham: els plaers es mesuren quantitativament.

Ètiques formals

Les ètiques formals no prescriuen com cal actuar ni obliguen, sinó que estableixen criteris generals per valorar les accions.

Ètica del deure (Kant)

És una ètica formal i universal que garanteix l'autonomia de la persona. La llei moral és universal i vàlida per a tothom. La seva fórmula central és la màxima moral: actua de manera que la teva acció pugui ser una llei universal.

Ètica discursiva (Habermas)

Es basa en la raó comunicativa. Cap norma no ha de ser imposada per ningú. En la situació ideal de comunicació, tothom participa en la discussió sobre les normes morals, tothom té el mateix dret a intervenir, no hi ha coacció i tots busquen l'enteniment final.

Ètica aplicada

• Bioètica: avortament, clonació, maltractament animal i eutanàsia.
• Ètica ambiental: deforestació i responsabilitat ecològica.
• Ètica política: corrupció i transparència institucional.
• Ètica empresarial: drets dels treballadors.
• Ètica d'internet: protecció de dades, llibertat d'expressió i ús responsable de les xarxes socials.