Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Llibertat externa i interna

Llibertat externa i interna: Externa: consisteix en el fet que ningú ens impedeix traslladar-nos i actuar de la manera que ens sembli oportuna, depenent de les lleis i costums del propi país. Aquest tipus de llibertat és el que perd una persona quan va a la presó; també la perd pràcticament tota la població quan triomfa una dictadura i s'anul·len les llibertats d'expressió, manifestació… Interna: consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten: és la llibertat de voler una cosa o una altra, també anomenada llibertat de voluntat. Ex.: decidir dormir o no dormir. La llibertat moral. Per privar una persona de la seva llibertat interna cal anul·lar la seva voluntat.

Determinisme

Stuart Mill: principi d'utilitat i felicitat

El principi d'utilitat de Mill defensa que la finalitat de l'ésser humà és cercar el plaer i evitar el dolor. La felicitat ha de ser sempre la finalitat. Una vida satisfactòria és una vida de tranquil·litat i emoció: la tranquil·litat és l'absència de plaers i emocions que permeten suportar el dolor. No és egoista, perquè el plaer màxim ha d'estar orientat al nombre més gran de persones, al bé comú, amb estima per la vida i emocionar-se fins i tot davant de la mort.

Plaers de qualitat

Mill distingeix entre plaers superiors (intel·lectuals, sensibles) i inferiors. Per exemple, Sòcrates. La imaginació i els sentiments morals són superiors a la sensació. Qui ha experimentat els dos...

Comparació de Nietzsche i Mill

Realitat

Nietzsche: la capacitat de fingir, convèncer o inventar, ficció, anestèsia i la interpretació. La raó s'identifica amb Apol·lo, coneixement parcial de la realitat, ja que oblida instints i Dionís.

Plató: la raó és essencialment privilegiada del coneixement i ens porta a la veritat; en canvi, els sentits són insuficients i porten cap a l'opinió.

Mètode filosòfic

Nietzsche: genealogia, estudi de l'origen i les condicions en què van sorgir les veritats (arqueologia del coneixement).

Plató: dialèctica, ciència de les idees, que pot ser ascendent o descendent, mètode racional idealista.

Bé i mal

Nietzsche: va més enllà del bé i del mal, nega la moral dels febles i esclaus i vol recuperar la...

Plató: 1. TEORIA DE LES IDEES: intenció ètica (valors morals), política (filòsof-rei) i epistemològica (conèixer la veritat). 2. EPISTEMOLOGIA: els sentits copien la realitat; la RAÓ porta a les IDEES, l'autèntica realitat. 2 graus de coneixement: opinió (sentits) i sabers. 3. REMINISCÈNCIA: saber és recordar. 4. ANTROPOLOGIA: ànima (immortal) i cos (càstig a l'ànima). 5. DIALÈCTICA (matemàtiques). Descartes: 1. EPISTEMOLOGIA: (ciència universal) RAÓ! 1.1 intuïció, 1.2 deducció (segura), basa't en les matemàtiques. 2. REGLES DEL MÈTODE: porta a la veritat sense % d'error. 4 regles: Evidència, Anàlisi, Síntesi, Enumeració. Classificació de les idees: Adventícies (exp), Facticies (imag), Innates (interior). 3. COGITO:...

Qualitats primàries i secundàries

Qualitats primàries: objectives, es troben en els objectes materials i són inseparables. Qualitats secundàries: subjectives, no són propietats dels objectes i no tenen existència real.

Idees simples: aquelles que rebem mitjançant la sensació i la reflexió.

Idees complexes: aquelles que construeix el nostre intel·lecte a partir d'idees simples.

Classes d'idees

Modes: combinacions d'idees simples sense cap suposició d'existència pròpia.

Relacions: expressen referències d'una idea a una altra.

Substàncies: combinacions d'idees simples que es prenen per representar coses particulars que subsisteixen per si mateixes.

Idees abstractes: són invencions de l'enteniment per referir-se a una pluralitat d'individus...

Ètica i Filosofia Moral

1- Actuar relacionat amb altres des d'un punt de vista ètic o moral i governar la societat?

Política2- Fets: susceptibles de ser jutjats moralment, són el nostre objecte d'estudi.

Judici: convèncer algú per interès propi. Norma: criteri per aprovació o reprovació del judici.2- Moral: no imposades per l'estat i no apareixen escrites.

Dret: elaborat pel parlament i expressat en lleis. Cortesia: compleix per convenció íntima i no per pressions.3- Plató: cap ésser és autosuficient (és bo per a l'individu).

Aristòtil: necessària per l'essència de l'ésser humà, per necessitats bàsiques i desenvolupament de les capacitats humanes.3-

Raons biològiques: necessitat de causa de debilitat com a espècie. Raons culturals:...

Ètiques de la justícia (o de mínims) s’ocupen només d’aquells deures de justícia exigibles a qualsevol ésser racional i que componen unes exigències mínimes.

Ètiques de la felicitat (o de màxims) aconsellen seguir el seu model. La felicitat es basa en el consell i la invitació, no en l’exigència.

Ètica cívica, ètica aplicada i ordre ètic internacional

Poemes homèrics. Virtut i comunitat

3 elements clau: allò que és bo consisteix a fer el correcte que serveixi a la comunitat. La virtut s’entén com a excel·lència: l’home bo és el que intenta sobresortir prestant els millors serveis a la comunitat i és el millor.

Consciència moral, valors morals universals i intel·lectualisme moral: qui coneix la virtut obra segons...

El Desig Irracional i el Neoplatonisme

La solució neoplatònica és que l'home assoleix Déu sens dubte; es divinitza i s'hi identifica perquè l'home és Déu que ha sortit fora de si mateix, emanant un món extern, i retorna a si mateix per la saviesa, la vida moral, ascètica i mística.

L'home, quan vol la felicitat, vol un bé infinit; ha plantejat l'infinit del desig: el natural desig de felicitat no té límit, apunta a l'infinit. Les escoles hel·lenístiques plantegen el problema en termes de renúncia al desig, o fins i tok renúncia al Déu que salva, dels cristians. Naturalisme per al qual tot és U: Déu, l'home i el món no serien ja els tres grans temes de la teoria, sinó tres aspectes aparents d'una sola realitat impersonal....

1.1 L'ésser humà, animal que pensa i parla

L'ésser humà és un animal molt peculiar, ja que és essencialment un animal pensant. Tot i que els altres animals saben fer certes coses, només els humans són capaços de pensar i d'utilitzar el llenguatge, és a dir, de traduir simbòlicament la seva experiència.

Gràcies al seu pensament lingüístic, els éssers humans van poder adquirir i transmetre coneixements i habilitats que els van permetre sobreviure als perills i tenir èxit en la caça i la recol·lecció. Només els éssers humans són capaços de parlar, de raonar i d'imaginar-se el futur.

El filòsof grec Aristòtil va definir l'ésser humà com l'animal que té logos, que té "paraula".

1.2. Els discursos interpretatius de la realitat

La...

La regió com a espai viscut

L'enfocament humanista en geografia sorgeix durant els anys 60 com una reacció al moviment quantitatiu neopositivista. Els geògrafs humanistes recullen la pràctica geogràfica que el neopositivisme havia arraconat, reclamant l'espai existencial davant de l'espai geomètric i reivindicant la recuperació del concepte de lloc.

D'aquesta recuperació sorgeixen nous interessos i noves perspectives:

• Es mitifiquen els paisatges rurals en procés de desaparició.
• En les seves anàlisis, tanmateix, hi ha sovint una manca de consideració envers els canvis socials.
• La ment humana esdevé el punt de referència central.

Per als humanistes, els fenòmens socials no es poden explicar de la mateixa manera que els fenòmens físics....