L'ésser humà, animal que pensa i parla: discursos i coneixement

1.1 L'ésser humà, animal que pensa i parla

L'ésser humà és un animal molt peculiar, ja que és essencialment un animal pensant. Tot i que els altres animals saben fer certes coses, només els humans són capaços de pensar i d'utilitzar el llenguatge, és a dir, de traduir simbòlicament la seva experiència.

Gràcies al seu pensament lingüístic, els éssers humans van poder adquirir i transmetre coneixements i habilitats que els van permetre sobreviure als perills i tenir èxit en la caça i la recol·lecció. Només els éssers humans són capaços de parlar, de raonar i d'imaginar-se el futur.

El filòsof grec Aristòtil va definir l'ésser humà com l'animal que té logos, que té "paraula".

1.2. Els discursos interpretatius de la realitat

La realitat, els discursos que tracten de coses i fets, del que podem veure, sentir o tocar. Aquest tipus de discurs rep també el nom d'interpretació de la realitat. Un discurs interpretatiu de la realitat és qualsevol narració (oral o escrita) que tracta sobre el que hi ha, explica el que passa (o ha passat) i intenta preveure el que passarà. Sovint aporten raons.

Tipus:

• Discurs mític: considera que, en els orígens, en les relacions i en les finalitats de tot el que passa, hi han intervingut o hi intervenen éssers sobrenaturals, ja siguin déus, esperits, dimonis o fades.
• Discurs filosòfic: les explicacions són de tipus natural i, per tant, es fa servir la raó.
• Discurs científic: destaca pel seu rigor i precisió a l'hora d'explicar els fets.

Tenen en comú:

• pretensió de la veritat (ser dignes de crèdit);
• pretensió de domini (volen entendre i dominar la naturalesa en benefici propi);
• pretensió d'organitzar i controlar una societat (certes diferències socials es veuen com inevitables a causa d'una "llei divina" o "natural").

1.3 El discurs mític

Els mites són relats sobre déus o éssers sobrenaturals que intervingueren en fets extraordinaris esdevinguts fora del temps històric humà. La funció del mite és explicar com va sorgir una realitat total o un fet concret. No es considera una ficció, sinó com una narració verdadera i sagrada.

- Dogma: és un mite que ja ha passat a ser revelat.

- Sacerdot: és un home dedicat al culte de la divinitat, a tenir cura de les coses sagrades.

Discursos mítics i religiosos

- El discurs mític té un nivell d'explicació molt senzill, ja que la seva narració acostuma a ser poc detallada i imprecisa. Això el fa especialment atractiu a mentalitats poc desenvolupades que volen respostes senzilles i fàcils als seus interrogants. Es tracta d'un discurs que es presenta sense cap mena de possibilitat de dubte, com una història absolutament verdadera.

- El discurs religiós segueix tractant d'entendre el món com el resultat de la voluntat d'un o diversos déus i continua afirmant que el nostre destí depèn de la nostra relació amb els déus. És un agregat de mites, ritus, prescripcions i prohibicions morals.

1.5 El discurs científic

- És la manera més rigorosa i fiable que ha inventat l'ésser humà per comprendre la realitat. És tan antic com l'espècie humana i té, com a mínim, desenes de milers d'anys. El discurs científic modern va néixer entre els segles XVI i XVII i no té, per tant, més de cinc-cents anys d'edat. Es caracteritza perquè és intersubjectiu: qualsevol persona convenientment preparada entén la seva formulació de la mateixa manera que qualsevol altra, en el sentit que queda igualment informada sobre els procediments que permetrien comprovar aquesta formulació.