Aristòtil: metafísica, física i teoria del coneixement

Influències i Crítica a Plató

Aristòtil rep una de les principals influències de Plató. Tots dos coincideixen que el coneixement ha de ser universal, és a dir, que expliqui l'origen de les coses. No obstant això, Aristòtil se centra en coses concretes, en el que està al seu voltant, a diferència de la dialèctica de Plató. L'estudi de l'universal, segons Aristòtil, ha de començar per l'anàlisi de coses concretes. També rep influències d'Empèdocles en la seva concepció de l'univers.

Crítica a Plató

Segons Aristòtil, el mètode dialèctic de Plató parla de possibilitats, però no garanteix fets reals. Per això, el substitueix pel mètode deductiu. També critica la concepció platònica de la Physis. Per a Aristòtil, la Physis és el problema primari, el que coneix millor perquè ho té davant, allò que viu. L'accepta com el veritable coneixement. Rebutja absolutament la Teoria de les Idees de Plató, la seva organització, però no la nega. Es basa en el fet que la Teoria de les Idees parla d'un món diferent del terrenal, però que no podem conèixer, ja que no té base empírica ni experimental.

Metafísica

La metafísica s'ocupa del que està més enllà de la física. Per a Aristòtil, és la veritable filosofia. L'ésser fa que les coses siguin el que són. Si no prediques l'ésser de cada objecte, no li dónes la consistència que necessita. L'ésser és anàleg, existeixen moltes formes de l'ésser. La categoria més important és la de ser o essència, que és l'objecte d'estudi de la metafísica. L'essència és fonamental; si li lleves els accidents a una cosa o ésser, no passa res, segueix sent el que és, però sense l'essència "desapareixeria".

Essència o Forma Universal de l'Individual

En els éssers, allò que pertany és l'essència (no canvia mai, és la substància), i el que canvia és l'aparença (pot canviar). En cada cosa, animal o persona existeixen la substància i l'aparença. Aristòtil afirma que la idea és real, però està en cada objecte concret. No pots tenir coneixement de les idees sense tenir coneixement empíric. No es pot dir que perquè coneixes la idea d'home, per exemple, coneixes tots els homes, o la idea de bolígraf, ja que això no vol dir que tots els bolígrafs siguin iguals.

De què s'ocupa el coneixement científic?

De l'universal. No pot entrar a conèixer particularitats, s'ocupa de l'essència comuna. Les essències que es poden trobar en les coses no tenen res a veure amb el món de les Idees de Plató.

Com arribem al coneixement?

Mitjançant l'abstracció, que consisteix que la raó capti, dins de les coses que veiem, allò que no és físic. Cal fer-ho amb la intel·ligència i servir-se del coneixement empíric, de l'experiència.

Substància Individual

Cada cosa té una substància individual. La substància és el que no necessita d'una altra cosa per existir. Si desapareix la substància, la cosa no existeix. Subsisteix per si mateixa, és autosuficient. Suporta uns accidents (característiques individuals), que són el canviant de l'objecte, al contrari que la substància.

Física: Estudi de la Physis

La física és l'estudi de la Physis (naturalesa, conjunt d'éssers naturals). Mentre que en Plató la Physis és quelcom secundari, en Aristòtil torna a ser considerada com a quelcom digne d'estudi, la primera cosa digna d'estudi científic. Ja que el món de la Physis és real, la física, en estudiar-lo, es converteix en coneixement veritable. Els éssers naturals que componen la Physis són els que estan dotats de moviment intrínsec (que es mouen per la seva pròpia capacitat, no per altres coses). El moviment extrínsec seria el contrari, el moviment que un altre cos fa sobre un cos perquè es mogui. Per a Aristòtil, la Physis és el principi del canvi. Un ésser mai deixa de ser, només poden canviar els accidents. L'ésser humà passa de nen a jove, madur i ancià, però mai deixa de ser home.

Teoria Hilemòrfica

La Teoria Hilemòrfica és un principi que fa moure les coses. Tots els éssers naturals estan compostos per matèria i forma, i perquè aquestes existeixin, una requereix de l'altra. No hi ha forma sense matèria i no hi ha matèria sense forma. Són imprescindibles per a la constitució de qualsevol ésser. La forma sense la matèria seria la idea fora de la cosa i, per a Aristòtil, la idea sempre està en la cosa.

Teoria del Coneixement

La forma possibilita el coneixement veritable. El principi d'individuació és la matèria, i el principi d'intel·ligibilitat i cognoscibilitat és la forma. La figura més bàsica de coneixement és el sensible, la sensació. Aquesta ens dóna un coneixement d'individuació, la cosa concreta, com a individu, i després, amb la forma, la interacció.

Interacció

Coneixement que arriba de la raó i que parteix de la forma. El coneixement que ens proporciona la matèria és el contingent (és, però pot ser d'una altra manera o no ser), i el coneixement que ens proporciona la forma és necessari (és i no pot ser d'una altra manera o deixar de ser).

Ciència

L'universal, el coneixement veritable universal. És un coneixement fix, estable i necessari al qual només es pot arribar per l'intel·lecte, per la raó, capaç de produir conceptes universals. La ciència permet conèixer les essències de les coses i definir-les, és conèixer per causes.

Procediment de la sensació al concepte universal

El mètode més important és l'abstracció: agafar l'essencial del coneixement d'un objecte i "quedar-s'ho". Apareixen:

• Sensacions (múltiples o particulars)
• El sentit comú
• L'enteniment agent (és immortal)
• La imaginació (particular)

De la imaginació sorgeixen els conceptes per a la ciència, són abstractes, són l'enteniment pacient (és mortal). Per arribar al coneixement, passant per les sensacions i arribar a enunciats generals, universals, utilitza el procediment de la inducció.

Tipus de coneixement

• Intel·lectual: Passa per l'abstracció i la inducció, és racional, és el coneixement veritable, és necessari.
• Sensible: Es queda en les aparences. És contingent.

Classificació de les ciències

• Teorètiques:
  • Física (estudia les substàncies mòbils i inseparables de la matèria)
  • Matemàtica (els objectes immòbils i inseparables de la matèria)
  • Teologia (estudia un principi separat, etern i immòbil; és la ciència suprema)
• Pràctiques:
  • Política (s'encarrega del govern de la ciutat)
  • Economia (s'encarrega del govern de la casa)
  • Ètica (s'encarrega del govern de la pròpia vida individual)
• Poiètiques o productives (ciències menors): Medicina, música, dialèctica.