Plató: coneixement, reminiscència, la línia i el mite de la caverna

Coneixement i Reminiscència en Plató

Si el coneixement és el coneixement de les idees, però aquestes no estan al món sensible, es planteja immediatament el problema de com és possible tenir-ne coneixement.

A Menó ho explica amb la teoria de la geometria i l'esclau: fent preguntes adequades aconsegueix que un esclau inculte resolgui un problema geomètric. Plató diu que l'esclau ja posseïa aquests coneixements i que ell només l'ha ajudat a desvetllar aquest coneixement que restava oblidat. En conseqüència, el coneixement és, segons Plató, reconeixement, record, reminiscència.

Tipus de Coneixement segons Plató

Distingeix entre dues classes de coneixement:

• Saber o ciència: que té com a objecte el món intel·ligible de les idees.
• Creença o opinió: l'objecte del qual és el món sensible dels objectes físics.

Per a Plató, l'ésser més perfecte és l'ésser més cognoscible; allò que no és, el no-ésser, no és cognoscible en absolut. Plató considera que entre l'ésser i el no-ésser hi ha una realitat, allò que és però que mai no és idèntic a si mateix perquè constantment està canviant. Aquella altra realitat no és susceptible de vertader coneixement, però sí de creença, d'opinió i de parer.

La Metàfora de la Línia de Plató

És un símil que permet visualitzar la seva teoria del coneixement.

Els diferents graus de coneixement es corresponen als diferents graus de l'ésser.

Com més real és un objecte (món de les idees), més exacte i vertader és el coneixement que es pot obtenir.

Una línia imaginària es divideix en 2 segments: un més llarg representa el vertader coneixement del món intel·ligible, el segon l'opinió sobre el món sensible. Cada segment es divideix en dues parts o segments; el segment inicial ha quedat en 4 parts.

La part que representa el món intel·ligible:

• El primer segment fa referència a les idees pures (intel·ligència, ciència pura o coneixement dialèctic).
• El segon simbolitza els objectes matemàtics (coneixement discursiu).

La part de la línia del món sensible:

• La primera representa els cossos materials (creença).
• La segona les ombres i imatges dels cossos materials (conjectura).

Així doncs, hi ha 4 graus o nivells de coneixement. Als nivells inferiors hi ha la conjectura (ombres) i la creença (objectes físics). En el nivell del coneixement racional hi ha el coneixement discursiu (objectes matemàtics) i finalment la intel·ligència (idees, ciència pura o coneixement dialèctic).

Per a Plató, la dialèctica és la ciència suprema que només els filòsofs molt entrenats poden practicar. Per això Plató es centrava molt a ensenyar a parlar als seus alumnes.

El Mite de la Caverna de Plató

En aquest mite es compara la naturalesa humana amb les condicions en què es troben les persones d'una caverna.

Presoneres, les persones mortals estan condemnades a conèixer coses per les ombres; només tenen conjectura del món sensible. Els objectes que porten els portadors són objectes sensibles. Les manilles simbolitzen la ignorància i els prejudicis que tenen aquests homes i que els lliguen al món sensible.

La sortida de la cova simbolitza l'esforç amb la finalitat d'arribar al món ideal.

Els cossos exteriors (arbres, lluna) són objectes que només poden ser coneguts per a la intel·ligència.

El sol és la idea del bé, aquell coneixement perfecte que il·lumina totes les idees.

El retorn a la caverna és la funció que té el filòsof com a educador de la ciutat.

La mort del filòsof que retorna és la intolerància al món real, és el destí socràtic.