Text argumentatiu: estructura, arguments i propietats textuals (adequació i coherència)

El Text Argumentatiu: Guia Completa

1. Què és el text argumentatiu? (Finalitat)

És un text, oral o escrit, que pretén convèncer el receptor seguint un raonament lògic.

La publicitat, per exemple, busca persuadir apel·lant a les sensacions o als sentits.

Argumentar consisteix a exposar una opinió i les raons que en confirmen la validesa.

2. On es troba? (Gèneres textuals)

El text argumentatiu és present en diversos gèneres textuals, com ara:

• Articles d’opinió
• Cartes al director
• Editorials
• Crítiques (literàries, cinematogràfiques, etc.)
• Anuncis publicitaris
• Debats
• Sermons
• Mítings polítics
• Exposicions en judicis
• Assaigs

3. Elements clau del text argumentatiu

Els elements principals que configuren un text argumentatiu són:

• Tema: És l'objecte sobre el qual s'argumenta. Sovint és un assumpte polèmic o que es presenta en forma de pregunta.
• Tesi: És la posició o l'opinió de l’emissor respecte del tema. És allò que l'emissor defensa o refuta.
• Arguments: Són les raons, proves o dades que s'utilitzen per a sostenir la tesi. Es poden identificar perquè sovint responen a la pregunta "per què?".
• Contraargument: És un argument que defensa la tesi contrària. L’autor pot presentar-lo per a després rebatre’l i reforçar així la seva pròpia tesi.

4. Estructura típica del text argumentatiu

Generalment, un text argumentatiu s'organitza en tres parts principals:

• Introducció: Presenta el tema i la situació de partida. Intenta captar l’interès del lector i pot enunciar la tesi. Normalment, ocupa un paràgraf.
• Desenvolupament: És el cos de l'argumentació. S’hi exposen els arguments que sostenen la tesi (basats en causes, conseqüències, analogies, exemples, etc.). També s’hi pot presentar la tesi contrària i els contraarguments per a refutar-los (emprant expressions com "Si bé és cert que...", "Alguns podrien argumentar que... no obstant això..."). Aquesta part sol ocupar diversos paràgrafs.
• Conclusió: Recull les idees principals, reafirma la tesi de manera contundent i pot incloure una reflexió final o una proposta. Ocupa, generalment, un paràgraf.

5. Aspectes a considerar en l'argumentació

En la construcció d'una argumentació sòlida, és important:

• Evitar els judicis de valor: Són afirmacions subjectives, basades en opinions personals i no fàcilment comprovables, especialment si expressen prejudicis.
• Emprar judicis de fet: Són afirmacions objectives, basades en dades o fets comprovables. Per exemple: "L’Everest és el cim més alt de la Terra."

Tipus d'arguments racionals

Alguns dels arguments racionals més comuns són:

• Argument d'analogia: Es basa en una comparació o semblança entre dues situacions o conceptes ("...perquè és igual com...").
• Argument d'autoritat: Es recolza en l'opinió o afirmació d'una persona o institució experta o de reconegut prestigi en el tema tractat ("...perquè ho afirma un expert").
• Argument de quantitat: Es basa en el fet que allò que és més nombrós, freqüent o compartit per molts sembla més raonable, lògic o cert.
• Argument de qualitat: Es fonamenta en la valoració positiva d'allò que és bo, ben fet, eficaç o superior en algun aspecte.
• Argument d'utilitat: Destaca els beneficis, avantatges o la funcionalitat pràctica d'alguna cosa ("...perquè fa servei, és útil").
• Argument d'experiència: Es basa en fets viscuts, observats o que es repeteixen, ja sigui a nivell personal o col·lectiu.

6. Recursos estilístics comuns en l'argumentació

Per a reforçar la persuasió, s'utilitzen diversos recursos estilístics, com ara:

• La pregunta retòrica: Interrogació que no espera resposta, sinó que busca fer reflexionar el receptor. Exemple: “Algú és capaç d’imaginar la institució notarial sense l’escriptura?”
• Les repeticions: Reiteració de paraules o idees per a emfatitzar-les. Exemple: “És a dir, que els humans, plenament humans, hem viscut sense escriptura...”
• La citació d’un autor de prestigi: Introducció de les paraules d'una autoritat en la matèria. Exemple: “Amb tot, si arribéssim a oblidar l’escriptura (com hauria volgut Plató, carca ...).”
• La sinonímia o l’enumeració: Ús de sinònims o llistes d'elements per a matisar o ampliar una idea. Exemple: “...viuríem com a pescadors, caçadors i recol·lectors dels fruits de la natura.”
• L’ús de la primera persona (del singular o plural): Implica l'emissor i pot generar proximitat o credibilitat. Exemple: “Podem imaginar, ara com ara, els ordinadors sense teclat o impressora?”
• Les estructures paral·leles: Repetició d'una mateixa estructura sintàctica per a destacar la relació entre idees. Exemple: “...si és que té cobertura, si és que no se li ha acabat la bateria, si...”

Propietats Textuals: Adequació i Coherència

Perquè un text funcioni correctament i compleixi el seu propòsit comunicatiu, ha de posseir certes propietats. Les més destacades que s'aborden aquí són l'adequació i la coherència.

1. Adequació Textual: Adaptació al Context

L'adequació consisteix a ajustar el text a la situació comunicativa. Això depèn principalment de dos factors:

a) Elements comunicatius i registre

El registre lingüístic (formal, informal, especialitzat, etc.) ha de ser apropiat i es defineix considerant:

• Tema: Si és específic (requerint un lèxic tècnic) o general.
• Canal de comunicació: Si el text és oral o escrit, ja que cadascun té les seves particularitats.
• Propòsit o intenció: Què es pretén aconseguir (opinar, informar, convèncer, etc.), la qual cosa pot implicar un enfocament més subjectiu o objectiu.
• Grau de formalitat: Determinat per la relació entre emissor i receptor i el context.
  • Nivell baix (informal): Ús del tractament de "tu", expressions col·loquials o familiars, frases més curtes.
  • Nivell alt (formal): Ús del tractament de "vostè" o formes impersonals, lèxic neutre, estàndard o culte, estructures sintàctiques més elaborades.

b) Tipologia i gènere textual

L'elecció de la tipologia textual (narrativa, descriptiva, expositiva, argumentativa, instructiva, conversacional) i del gènere específic (carta, notícia, assaig, manual d'instruccions, etc.) també és crucial per a l'adequació. Exemples de gèneres segons la seva tipologia predominant:

• Textos conversacionals: Carta, denúncia, invitació, diàleg.
• Textos expositius: Conferència, reportatge, articles de diccionari, llibres de text.
• Textos argumentatius: Assaig, editorial, crítica, discurs polític (com s'ha detallat anteriorment).

2. Coherència Textual: Unitat i Sentit Global

La coherència garanteix que el text tingui un significat unitari i que les idees es presentin de forma lògica, ordenada i sense contradiccions. Un text coherent ha de tenir un tema clar, desenvolupat progressivament amb informacions pertinents. Això implica una bona organització de les idees en oracions, paràgrafs i seccions.

Per assegurar la coherència, la informació ha de complir els següents principis o regles:

• Rellevància (o Pertinença): Totes les parts del text i les idees que s'hi exposen han d'estar relacionades amb el tema central i ser importants per al seu desenvolupament.
• Progressió temàtica: El text ha d'avançar aportant informació nova de manera gradual, evitant l'estancament (repetir el mateix sense afegir res nou) o la digressió excessiva (desviar-se del tema).
• No contradicció: Les idees exposades al llarg del text no han de contradir-se internament ni amb el coneixement general acceptat (tret que es justifiqui).
• Claredat (o Intel·ligibilitat): El text ha de ser comprensible per al destinatari. Si és necessari, es poden aclarir conceptes, definir termes o repetir idees clau (preferiblement amb variació lèxica o estructural per no ser monòton) per facilitar-ne la comprensió.
• Relació amb el món real o referencialitat (Veracitat o Versemblança): Especialment en textos informatius, científics o argumentatius basats en fets, la informació ha de correspondre's amb la realitat o ser versemblant dins del context del text.