Facultats de l'enteniment i el mètode de Descartes: resum

Resum

El text explica les facultats de l'enteniment segons Descartes, com la intuïció i la deducció, i després exposa les quatre regles del seu mètode: evidència, anàlisi, síntesi i enumeració. També analitza el paper de la memòria i les normes morals per viure ordenadament. Serveix per entendre el pas del dogmatisme al criticisme.

Punts clau

La intel·ligència és la facultat capaç de percebre la veritat; la intuïció i la deducció són funcions seves.
La intuïció és el coneixement immediat de veritats evidents; la deducció és l'encadenament de veritats.
Les quatre regles del mètode són: evidència, anàlisi, síntesi i enumeració.
Descartes passa del dogmatisme (principi d'autoritat) al criticisme (principi d'investigació autònoma).
La memòria es considera una font de distorsió i enemiga de la certesa.
Les normes morals inclouen viure segons els costums del país, ser constant en les decisions i acceptar l'ordre del món.

Posa't a prova

Epistemologia: Facultats de l'Enteniment

Facultats de l'enteniment = diferents formes del pensament, les capacitats mentals. La intel·ligència (la raó) és capaç de percebre la veritat: esperit o ànima. Intel·ligència, facultats de sentir i imaginar - accidentals.

Funcions de la Intel·ligència

Intuïció: instint intel·lectual o coneixement intuïtiu de veritats evidents.
Deducció: unió de veritats.

1 i 2 són facultats innates, pròpies de la intel·ligència.

El Discurs del Mètode

El camí per arribar a la veritat, segons Descartes, s'arriba confiant en les nostres facultats.

Les 4 Regles/Preceptes

Regla de l'evidència: no acceptar mai cap cosa per veritable sense conèixer evidentment que ho és.
- Claredat: que no quedi cap aspecte amagat ni obscur.
- Distinció: aquella veritat no es pot confondre amb cap altra que s'hi assembli.
Descartes passa del Dogmatisme (principi d'autoritat) al Criticisme (principi d'investigació autònoma).
Regla d'Anàlisi: dividir cadascuna de les dificultats que examini en tantes parts iguals com sigui possible i com calgui per a resoldre-la millor. Les veritats absolutament simples es coneixen per intuïció.
Regla de la Síntesi: conduir per ordre els meus pensaments, començant pels objectes més simples i més fàcils de conèixer, per a ascendir a poc a poc, gradualment, fins al coneixement dels més complexos, i suposant un ordre fins i tot entre aquells que no es precedeixen per naturalesa els uns dels altres. Passar de simple a complex. L'operació intel·lectual que permet la síntesi és la deducció.
Regla de l'Enumeració: fer arreu recomptes tan complets i revisions tan generals que arribis a estar segur de no ometre res. Deducció: encadenament de veritats. Enumeració: recórrer cada grau, per poder descobrir i adquirir les veritats d'un sol cop d'ull.

La Memòria

La memòria és l'enemiga de la certesa, és una intrusa ineludible, un factor de distorsió de la claredat i la distinció que prescriu el mètode i que només pot proporcionar la intel·ligència. Una ciència que es refia de la memòria porta el camí de recaure en el dogmatisme.

Normes morals per viure ordenadament

Viure d'acord amb els costums del país i les opinions més moderades, sense comprometre la pròpia llibertat.
Ser constant, ser ferm i decidit una vegada presa una determinació (fugir de la indeterminació i mantenir-se ferm mentre no hi hagi motius prou evidents per canviar de posició).
Admetre l'ordre necessari de les coses del món i entendre que no es pot canviar el món. La manera de pensar i valorar les coses sí que depèn de la pròpia llibertat.

Decisió personal - Elecció de la vida: dedicar-se a conrear la raó i cercar la veritat.

Preguntes freqüents

Quines són les quatre regles del mètode de Descartes?

Són la regla de l'evidència, la regla d'anàlisi, la regla de síntesi i la regla d'enumeració. Totes busquen guiar el pensament cap a la veritat amb claredat, distinció i ordre.

Què és la intuïció segons Descartes?

És un instint intel·lectual o coneixement immediat de veritats evidents. Juntament amb la deducció, és una de les funcions de la intel·ligència.

Per què Descartes desconfia de la memòria?

Perquè la memòria pot introduir distorsions que afecten la claredat i la distinció que exigeix el mètode. Una ciència que depengui de la memòria pot recaure en el dogmatisme.