Què són les Idees segons Plató?

Són essències perfectes, absolutes, úniques i universals, immaterials i independents del món sensible. Constitueixen els models de les coses que percebem pels sentits.

Quina diferència hi ha entre opinió i ciència en Plató?

L'opinió (doxa) es basa en els sentits i només assoleix les coses canviants del món sensible. La ciència (episteme) utilitza la raó i la intel·ligència per assolir allò intel·ligible.

Què representa el Sol en el mite de la caverna?

El Sol representa la Idea de Bé, causa universal de totes les coses bones i belles i font de la veritat i de la raó.

Plató: la teoria de les Idees i els graus de coneixement

Resum

El text explica la teoria de les Idees de Plató, segons la qual el món sensible és una còpia del món de les Idees, models perfectes, absoluts, únics i universals. Després descriu els graus de coneixement, des de l'opinió (imaginació i creença) fins a la ciència (pensament i noesi), i el procés del coneixement il·lustrat amb el mite de la caverna. Finalment relaciona el coneixement amb la virtut i la política.

Punts clau

Per a Plató, les Idees són absolutes, úniques, universals i immaterials, i independents del món sensible.
El món sensible només proporciona opinió (doxa), mentre que el món de les Idees permet el coneixement (episteme).
L'opinió inclou la imaginació (eikasia) i la creença (pistis), basades en els sentits.
La ciència inclou el pensament (diànoia) i el coneixement (noesi), basats en la raó i la intel·ligència.
El mite de la caverna (República, llibre VII) representa el procés de pas de les aparences a la Idea de Bé, simbolitzada pel Sol.
L'objectiu final de l'educació és polític: el filòsof, que coneix la Idea de Bé, ha de dirigir l'Estat com a filòsof-rei.

Posa't a prova

Plató: La Teoria de les Idees

El món que percebem pels sentits (món sensible) és una còpia d'un altre món, el món de les Idees, on hi ha els models perfectes, universals i únics. Per a Plató, no sols existeixen els conceptes sinó que, a més, existeixen el que ell anomena Idees (essències), que són, en contraposició a les coses sensibles:

Absolutes (la Idea de bellesa no és més o menys bella en relació a res).
Úniques (sols hi ha una Idea de bellesa).
Universals (aplicables a molts individus).
Immaterials i independent del món sensible.

El món de les idees ens proporciona l'estabilitat que possibilita el coneixement; a través dels sentits només obtindrem opinió.

Els Graus de Coneixement

1. L'Opinió (doxa)

Té com a objectiu el coneixement de les coses del Món Sensible que estan en continu esdevenir. S'utilitzen els sentits.

Imaginació (eikasia): L'art imitatiu està molt allunyat de la veritat. El pintor copia els objectes del Món Sensible, és un imitador d'aparences i no d'allò real. "Bien lejos, pues, de lo verdadero está el arte imitativo; y según parece la razón de que lo produzca todo está en que no alcanza sino muy poco de cada cosa y en que este poco es mero fantasma. Así, decimos que el pintor nos pintará un zapatero, un carpintero y los demás artesanos, sin entender nada de las artes de estos hombres;" La República, 598 b.
Creença (pistis): Coneixement dels objectes materials, sensibles i visibles. La física i la biologia no són considerades ciència.

2. La Ciència (episteme)

Té com a objectiu allò intel·ligible. S'utilitza la raó, la intel·ligència.

Pensament (diànoia): L'ànima parteix d'imitacions sensibles, d'hipòtesis, i dedueix conclusions que ja estan apartades del Món Sensible. El matemàtic a partir de representacions visibles (dibuix d'un triangle) raona a la recerca d'unes conclusions que només "poden veure's amb els ulls de la intel·ligència" (La República, 510 e).
Coneixement (noesi): Té per objectiu el coneixement de les Idees. El procediment s'anomena: dialèctica. La raó no utilitza en aquest cas imatges de Món Sensible, es passa d'Idea a Idea. És un raonament estrictament abstracte.

Procés del Coneixement

1. El Mite de la Caverna (Llibre VII de La República): Plató ens explica el procés difícil del coneixement. Des del món sensible, un món de pures aparences, fins al món intel·ligible, un món de les Veritats, el qual és presidit per la Idea de Bé (la llum del Sol).

2. Elements destacats en el procés del coneixement:

Els humans abans de l'educació som ignorants. Creiem acríticament tot allò que ens mostra la informació sensorial i la persuasió sofística, i estem encadenats als nostres desitjos del cos i als prejudicis. [Els presoners]
El procés del coneixement no és fàcil. La nostra ment ha de passar per una preparació fins a arribar al final d'aquest procés a conèixer la Idea del Bé. Les matemàtiques tenen una funció molt important de preparació de la nostra ment (funció propedèutica). [Alliberament de les cadenes, acostumar els nostres ulls a la llum del foc, a les ombres del món exterior, als objectes amb menys llum, fins a arribar a mirar el Sol]
La raó (el procés dialèctic) ens conduirà a l'autèntic coneixement de les Idees.
El procés del coneixement és un procés que al mateix temps ens fa bons. El coneixement no està desvinculat de la virtut, com més lluny arribem en el coneixement més a la vora de la virtut estarem. Tot el coneixement participa de la Idea de Bé, és la "Causa universal de totes les coses bones i belles... la font de la veritat i de la raó" (República, 517 b) [El Sol representa la Idea del Bé]
L'objectiu últim de l'educació és una qüestió pràctica: la política. El filòsof que ha pogut deslliurar la seva ànima de les cadenes del cos i contempla la vertadera realitat és el que estarà preparat per a dirigir a les altres persones. El què coneix la Idea de Bé és el que podrà impartir justícia entre els homes. El dirigent (filòsofs-rei) ha de prendre decisions d'Estat a partir del coneixement que ha aconseguit. [El retorn a la caverna]