Filosofia presocràtica: de Tales a Parmènides

Resum

El text explica el pas del mite al logos a la Grècia del segle VI a.C. i presenta els primers filòsofs presocràtics: Tales de Milet i l'escola de Milet, Pitàgores, Heràclit d'Efes i Parmènides d'Elea. Repassa per a cadascun el seu principi bàsic (arkhé) i les seves idees sobre el canvi, el món i el coneixement racional, de manera que l'estudiant pot entendre l'evolució del pensament grec.

Punts clau

El mite és un relat amb autoritat però sense justificació racional, que afirma que les coses sempre han estat així.
La situació geogràfica de Grècia i l'aparició de la polis van afavorir el contacte entre tradicions i el diàleg racional.
Tales de Milet és considerat l'inici de la filosofia; el seu arkhé és l'aigua i va ajudar al pas del mite al logos.
Pitàgores proposa interpretar el món de manera racional i matemàtica, i sosté que tots els objectes es poden reduir a figures geomètriques i expressions numèriques.
Heràclit concep el món com un procés continu de canvi, amb el foc com a arkhé, i és considerat el pare de la dialèctica.
Parmènides nega el canvi i el moviment, afirma que l'Ésser és etern, únic i immòbil, i que la raó és l'única via de coneixement.

Posa't a prova

El pas del mite al logos al segle VI a.C.

Els mites són relats fabulosos que expliquen o donen resposta a interrogants o qüestions importants per als humans; són relats que busquen donar models d'actuació. Els mites s'imposen com a relats plens d'autoritat però sense justificació, afirmant que les coses sempre han estat així.

El context geogràfic i social

La privilegiada situació geogràfica de Grècia, abocada al mar, la va convertir en un lloc de trobada de les civilitzacions d'Orient i Occident. Això va posar en contacte els grecs amb diferents tradicions mitològiques incompatibles, fet que va portar a posar-les en dubte.

L'aparició de la polis, amb places que eren actius nuclis econòmics, va afavorir el diàleg i el raonament en general.

Els primers filòsofs i l'escola de Milet

Es diu que Tales de Milet inicia la filosofia a la Jònia (Àsia Menor). Ell i els seus deixebles (l'escola de Milet) es van començar a qüestionar les explicacions mítiques i cercaven explicacions lògiques i no arbitràries. Intentava respondre a les preguntes que es formulava sense recórrer a les muses, buscant una explicació racional per la realitat. També va ajudar al pas del mite al logos (raó). El seu arkhé (realitat bàsica) era l'aigua.

Pitàgores i el pensament matemàtic

El creador dels pitagòrics va ser Pitàgores (Magna Grècia), qui proposa interpretar el món i la realitat des d'un enfocament racional i matemàtic. Vol matematitzar la vida. Les matemàtiques formen part del món de les idees, de la perfecció i l'exactitud; cerca l'estructura o forma del cosmos. Deien que tots els objectes del món són reductibles a figures geomètriques i expressions numerals. També mantenien que el més important dels éssers humans és la seva ànima i que aquesta ha de purificar-se a través de la reflexió filosòfica.

Heràclit d'Efes (550-480 a.C.)

Concep el món com un procés continu de canvis. Tot allò que existeix està sotmès a un canvi permanent: "tot canvia menys el canvi". El seu arkhé és el foc, que expressa el seu pensament: totes les coses són flames d'un gran foc. És el pare de la dialèctica, que consisteix a enfrontar dos coneixements.

Parmènides d'Elea (segle VI a.C.)

Afirma que res canvia; no hi ha canvi ni moviment, el canvi és impossible. Els canvis que afirma Heràclit són només aparences sensorials que ens enganyen. Per descobrir teoremes matemàtics cal només raonar lògicament; la raó mai ens enganyarà. El seu arkhé és l'Ésser, que és etern, continu, únic i immòbil: "l'ésser és i el no-ésser no és". Així afirma que el canvi és absurd i que no hi ha possibilitat racional d'entendre'l, ja que és pura il·lusió.

Preguntes freqüents

Què és l'arkhé en la filosofia presocràtica?

L'arkhé és la realitat bàsica o principi originari de tot allò que existeix. Tales l'identifica amb l'aigua, Heràclit amb el foc i Parmènides amb l'Ésser.

Quina diferència hi ha entre mite i logos?

El mite és un relat fabulós que dona respostes amb autoritat però sense justificació. El logos és la raó, que cerca explicacions lògiques i no arbitràries.

Què afirma Heràclit sobre el canvi?

Heràclit considera que el món és un procés continu de canvi, resumit en la frase 'tot canvia menys el canvi'. Tot allò que existeix està sotmès a un canvi permanent.