Epicureisme, estoïcisme i escepticisme: guia filosòfica

Resum

El document presenta tres corrents de la filosofia hel·lenística: l'epicureisme, l'estoïcisme i l'escepticisme. S'hi explica la cerca de la felicitat i l'ataràxia, la concepció epicúria de la física i l'ànima, el paper de la virtut i la raó estoica i el dubte escèptic com a camí cap a la pau interior.

Punts clau

L'epicureisme, fundat per Epicur, buscava la felicitat a través del control i l'equilibri de la personalitat, i donava importància al cos.
Epicur anomenava ataràxia l'estat de serenitat que s'assoleix prenent decisions sobre la pròpia manera de ser i pensar.
Els epicuris consideraven que la realitat estava formada per cossos i espai buit, compostos per àtoms que es diferencien per extensió, forma i pes.
Per als estoics, ser feliç vol dir ser virtuós, i les passions són primitives i han de ser controlades per la raó.
Els estoics van influir-se de Heràclit i van desenvolupar la lògica proposicional, centrada en la manera de dir els noms.
L'escepticisme té com a objectiu final l'ataràxia i defensa que no podem conèixer les coses en si mateixes, només les percepcions.

Posa't a prova

L'Epicureisme: La Cerca del Plaer i la Felicitat

L'epicureisme, fundat per Epicur, era una filosofia oberta a totes les classes socials. La seva funció bàsica era orientar cap al control i l'equilibri de la personalitat per, en conclusió, ser feliç. Epicur donava molta importància al cos, considerant-lo l'única cosa real i la veritable mesura de les coses.

El Principi d'Autarquia

A la vida, tot es basa en decisions, que són les responsables de generar la nostra autarquia i autosuficiència. Epicur anomenava ataràxia l'estat de serenitat que s'assoleix en prendre decisions sobre la nostra manera de ser i pensar davant les coses naturals o antinaturals, molt presents en el món en què vivim.

La intel·ligència és l'excel·lència o virtut, i d'aquí sorgeixen els desitjos i l'ataràxia i, en conseqüència, les qualitats dels homes.

L'Amistat i la Solidaritat

L'amistat és aquella qualitat que ens allunya del possible egoisme per aconseguir el plaer propi i que ens fa pensar en les altres persones. Aquesta qualitat és la màxima expressió del cosmopolitisme hel·lenístic.

Física: L'Ordre del Món i els Àtoms

Els epicuris creien que només existien els cossos i l'espai buit, és a dir, les percepcions sensibles. Aquests cossos estaven formats per parts més petites, els àtoms, que es diferencien per la seva extensió, forma i pes, i es caracteritzaven pel seu moviment rectilini ascendent i descendent.

L'ànima, però, està formada pels àtoms més llisos i fins. Aquesta ànima està composta per tres facultats:

La sensació: la part que ens permet connectar amb el que podem percebre i en què es basen tots els coneixements.
La ment: la part que ens dona la capacitat de la creació, especialment en mons imaginaris.
La part racional o logos: la part que ens permet la comunicació del coneixement.

L'Estoïcisme: Virtut i Raó per a la Felicitat

Com en l'epicureisme, la felicitat era la seva base, encara que es diferenciaven d'aquest perquè la buscaven amb més profunditat. Doncs, per als estoics, ser feliç vol dir ser virtuós. L'amistat és una projecció més cap als altres.

La Intel·ligència i les Passions

La intel·ligència és la base de tot. Les passions són considerades primitives i han de ser controlades per la raó.

La Física Estoica

Les seves idees físiques van ser influïdes per Heràclit, per a qui tot estava en moviment. Es basa en dos principis, un d'actiu i un altre de passiu, que l'un sense l'altre no són res i són els responsables d'aquest continu moviment.

La Lògica Estoica

Van desenvolupar la lògica proposicional, és a dir, una lògica centrada més en la manera de dir els noms que no pas en els noms en si mateixos.

L'Escepticisme: El Dubte com a Camí a la Pau

L'escepticisme està caracteritzat pels següents punts:

L'ataràxia, la tranquil·litat de l'esperit, com a objectiu final.
El dubte sobre la possibilitat d'arribar a coneixements absoluts.
No podem conèixer les coses en si mateixes, ja que tot són percepcions.
No es poden basar en la raó, ja que està basada en les sensacions.
Tot el que és extern a nosaltres és irrellevant.
Tot i que no podem conèixer res en si, ens hem de decidir pel més probable.

Preguntes freqüents

Què és l'ataràxia segons l'epicureisme?

És l'estat de serenitat que s'assoleix en prendre decisions sobre la nostra manera de ser i pensar davant les coses naturals o antinaturals. Epicur la considerava part essencial de la felicitat.

Quina diferència hi ha entre l'epicureisme i l'estoïcisme pel que fa a la felicitat?

Tots dos tenen la felicitat com a base, però l'estoïcisme la busca amb més profunditat, ja que per als estoics ser feliç vol dir ser virtuós.

Com entenen els escèptics el coneixement?

Dubten que es pugui arribar a coneixements absoluts, perquè no podem conèixer les coses en si mateixes, només les percepcions. Tot i això, han de decidir-se pel més probable.