Locke i la societat política: qualitats, idees i divisió de poders
Qualitats primàries i secundàries
Qualitats primàries: objectives, es troben en els objectes materials i són inseparables. Qualitats secundàries: subjectives, no són propietats dels objectes i no tenen existència real.
Idees simples: aquelles que rebem mitjançant la sensació i la reflexió.
Idees complexes: aquelles que construeix el nostre intel·lecte a partir d'idees simples.
Classes d'idees
Modes: combinacions d'idees simples sense cap suposició d'existència pròpia.
Relacions: expressen referències d'una idea a una altra.
Substàncies: combinacions d'idees simples que es prenen per representar coses particulars que subsisteixen per si mateixes.
Idees abstractes: són invencions de l'enteniment per referir-se a una pluralitat d'individus singulars, i obeeixen a una necessitat de la memòria.
Nivells de coneixement
Intuïtiu: captació immediata, sense intermediaris.
Demostratiu: sorgeix mitjançant una sèrie de passos, com en els raonaments matemàtics.
Sensitiu: consisteix en les idees que tenim dels objectes externs.
La societat política
La societat política: una vegada sorgida la societat, apareix l'organització política. Apareixen les primeres idees sobre el pensament polític liberal, i per a Locke es fonamenta en la voluntat lliure dels ciutadans. Això implica:
- La unitat de la societat és prèvia a la seva organització política.
- L'Estat es fonamenta en la voluntat dels ciutadans; el poder resideix en el poble.
- Els governants són responsables davant el poble de les seves actuacions, i el poble els pot destituir.
Divisió i limitació de poders
El poble ha de ser l'encarregat d'establir-ne les condicions d'organització i d'exercici, i no pot prendre arbitràriament la propietat de qualsevol ciutadà sense el seu consentiment. Locke rebutja com a il·legítima la monarquia absoluta, perquè és incompatible amb la societat civil i no es pot considerar ni una forma de poder civil.
Poder legislatiu: en qualsevol estat, la llei ha de constituir el principi de l'ordre de manera democràtica. El poder legislatiu no pot ser arbitrari sobre les vides i els béns dels súbdits; el poder suprem ha de promulgar lleis generals, iguals per a tothom. La solució, segons Locke, és impedir la formació d'una classe política que es perpetuï en el poder i que pugui desenvolupar interessos propis diferents dels de la societat civil.
Poder executiu: consisteix a aplicar i fer que es compleixin les lleis que promulga el poder legislatiu. Locke considera necessària la separació entre el poder legislatiu i l'executiu, perquè el legislatiu s'exerceix de manera discontínua i l'executiu de manera permanent; això podria generar en aquest darrer el desig de perpetuar-se en el poder i podria distanciar els seus interessos dels interessos generals de la comunitat.
Poder federatiu: comprèn tot allò relacionat amb els afers exteriors, com declarar la guerra. És un poder que actua en moments de crisi.