Nietzsche i Mill: comparació de les seves idees filosòfiques

Comparació de Nietzsche i Mill

Realitat

Nietzsche: la capacitat de fingir, convèncer o inventar, ficció, anestèsia i la interpretació. La raó s'identifica amb Apol·lo, coneixement parcial de la realitat, ja que oblida instints i Dionís.

Plató: la raó és essencialment privilegiada del coneixement i ens porta a la veritat; en canvi, els sentits són insuficients i porten cap a l'opinió.

Mètode filosòfic

Nietzsche: genealogia, estudi de l'origen i les condicions en què van sorgir les veritats (arqueologia del coneixement).

Plató: dialèctica, ciència de les idees, que pot ser ascendent o descendent, mètode racional idealista.

Bé i mal

Nietzsche: va més enllà del bé i del mal, nega la moral dels febles i esclaus i vol recuperar la moral dels forts i superhome. Bo és tot el que és útil, i mal tot el que és perjudicial.

Plató: la raó i les idees s'identifiquen amb el bé, màxima realitat; el mal és matèria i món sensible.

Mill: principi d'utilitat.

Humanitat

Nietzsche: l'home fort donarà pas al superhome; la societat actual desapareixerà i vindrà un nou món amb més voluntat de poder.

Plató: la majoria de la societat és ignorant, només els governants estan destinats a dirigir la societat: monarquia o aristocràcia.

Mill: reformar la humanitat, serà com una gran família.

Origen de la moral

Nietzsche: genealogia de la moral. Diu que Sòcrates, Plató i els cristians volen enganyar la humanitat amb la moral dels febles i ens han fet endarrerir. Cal canviar-la per la moral dels forts i superhome.

Plató: les virtuts morals (prudència, fortalesa, temprança) es basen en les tres parts de l'ànima i es tracta de la moral racional i normativa fonamentada en el bé.

Mill: educació, adquirir.

Comparació de Mill

Estat

Mill: liberal i democràtic, defensa la llibertat de l'individu i els drets individuals. L'estat no intervé en les qüestions privades; la seva funció és instrumental per protegir la llibertat dels ciutadans.

Plató: antidemocràtic, antiliberal; diu que el que ha de fer és l'aristocràcia.

Llibertat

Mill: individual, condició de possibilitat de la societat. Si el govern és injust, hi ha dret a la revolta i l'anul·lació. Els límits no han d'afectar altres persones.

Plató: no hi ha llibertat; l'estat ho diu tot, sense intimitat i privacitat. S'hauria de parlar d'alliberament de l'ànima empresonada al cos.

Justícia

Mill: igualtat d'oportunitats.

Plató: compliment del deure i la funció que cada individu té assignada segons la classe social a què pertany. És una virtut que suma les altres tres: prudència, fortalesa i temprança, tant en l'ànima individual com en la societat.

Ètica utilitarista

Mill: el bé és la utilitat, no en sentit individual sinó la màxima felicitat per al màxim nombre de persones; és una ètica democràtica.

Plató: el bé no pot ser allò útil, seria una ètica de l'interès. Defensa una ètica racional i basada en el bé i les virtuts de l'ànima.

Plaer

Mill: la felicitat es diferencia en qualitat i no en quantitat; n'hi ha de diferents però tots són bons. Els plaers intel·lectuals són millors que els sensorials, perquè els satisfets es distingeixen dels insatisfets, com Sòcrates enfront dels ignorants.

Plató: el plaer es relaciona amb el cos i el bé no és plaer (hedonisme). L'ànima està per sobre del plaer i busca les virtuts del bé.