Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Un ciutadà és aquella persona que pertany a una comunitat política que s’estableix en un territori i que pot participar en les tasques de govern de la pròpia comunitat, de forma directa o indirecta.

En la Grècia antiga cada polis era un petit estat independent (autonomia), que procurava ser autosuficient (autarquia).

El ciutadà tenia d’assistir a l’Assemblea i prendre part en els debats públics sobre els problemes de la ciutat.

La majoria dels càrrecs públics s’assignaven per sorteig, per exercir-se durant un any. L’edat mínima per ser ciutadà era 30 anys.

Per als grecs de l’època clàssica ser ciutadà significava sobretot ocupar-se de les qüestions públiques mitjançant la deliberació, és a dir, mitjançant una discussió...

Nietzsche: de les Metàfores als conceptes com a mentida col·lectiva. L’home científic i l’artista Com a alternativa

Nietzsche es pregunta sobre el valor de la veritat, posant En dubte la veritat i el coneixement, que el considera com una eina de Supervivència, i per tant lo primari és l'instint de supervivència, que deriva A instint de ramat que això implica la fixació de valors en societat que Permetin sentir-se segurs, i per tant fixar allò que s'ha de considerar Verdader de forma col·lectiva de manera que es crea una realitat virtual que es Superposa a la realitat immediata.

Per tant la veritat es funda en la mentida, en un Falsejament, i per tant perquè es consolidi com a veritat cal que s'oblidi L'origen, creient-se les seves...

Segons Aristòtil, la virtut rau “en un terme mitjà entre dos Extrems, determinat per la nostra raó així com ho determinaria un ésser humà prudent”. Els dos extrems –o vicis– són un per Defecte i l’altre per excés.

Aristòtil Insisteix i diu que resulta difícil encertar i practicar la virtut Mentre que és fàcil equivocar-se: existeixen moltes maneres de ser Viciós i només una de ser virtuós. A més, sol passar que sovint “caiem” en el vici, mentre que en la virtut no s’hi “cau” Mai, sinó que només s’hi arriba, si és que s’hi arriba, amb un Gran esforç.

Per Arribar a la virtut, hem de fer, per tant, una elecció; però no Qualsevol elecció, sinó l’elecció correcta: en efecte, Cada dia hem de reflexionar...

Selectivitat juny 2017 (sèrie 5)

Per tant, he de rebutjar tots els dubtes d’aquests dies Passats considerant-los hiperbòlics i ridículs, especialment aquella incertesa Tan general referent al somni, que no podia distingir de la vetlla: ja que ara Hi trobo una diferència molt gran, i és que la nostra memòria mai no pot lligar I unir els nostres somnis els uns amb els altres i amb tot el continu de la Nostra vida, tal com ho sol fer unint les coses que esdevenen quan estem Desperts. En efecte, si quan estic despert tot de sobte se m’aparegués i em Desaparegués algú, com passa amb les imatges que veig dormint, de manera que no Pogués adonar-me ni d’on ve ni a on va, amb Raó el consideraria un espectre o Un fantasma format en el...

Explica com unes persones presoneres en una caverna veuen a les parets reflectides les ombres del que hi ha darrera d'ells gràcies a la llum d'una foguera.

Els objectes de fora de la caverna representen la realitat, les idees, mentre que les ombres en són les còpies imperfectes, les coses del món tangible. Igual que les ombres recorden a l'objecte original per la silueta, les coses recorden a les idees eternes (teoria de l'anàmnesi o reminiscència). La llum que permet veure, assimilada en segles posteriors a la raó, seria la idea suprema, que és una tríada del Bé, la Veritat i la Bellesa

. En el mite de la caverna, Plató relata l'existència d'uns homes captius des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Són presoners...

La transvaloració de valors segons Nietzsche

amb els ullals de l’odi més abismal El text presenta la crítica de Friedrich Nietzsche a la transvaloració de valors que ha passat a la societat, on els valors nobles i poderosos s'han invertit i ara es consideren menyspreables, mentre que els valors dels febles i els oprimits són considerats virtuosos. Segons Nietzsche, aquesta transvaloració de valors és resultat de la influència jueva en la moral, i la revolta dels esclaus a què fa referència el text és la lluita dels febles i oprimits contra els forts i poderosos. L'autor utilitza el concepte d'odi de la impotència per descriure la motivació darrere d'aquesta transvaloració de valors. En resum, el text explica com la inversió...

La Política de Plató: El Filòsof-Rei

La Relació entre Ètica i Política

Plató estableix una estreta relació entre l'ètica i la política. Per als grecs, existia un paral·lelisme entre l'individu i la ciutat, ja que l'ésser humà era considerat, abans que res, un ciutadà integrat en una comunitat, més que un individu aïllat. Plató, en el llibre II de La República, explica que la ciutat sorgeix com un gran organisme que busca satisfer les necessitats físiques i materials de tots els seus membres.

Les Tres Classes Socials i les seves Funcions

Plató identifica tres classes d'ànima, cadascuna amb una funció específica, que es corresponen amb tres classes socials a la ciutat:

1. La classe dels productors: Correspon a l'ànima desiderativa