Compareu la Concepció de Descartes del paper de la Raó en la justificació del coneixement

Farem la comparació del paper que juga la raó en la justificació del coneixement referint-nos al pensament socràtic i al cartesià. Per a Sòcrates la raó era una forma de superar el relativisme i l’escepticisme dels sofistes. Tot i així, la raó havia de procedir segons un mètode (l’amomenat mètode socràtic) en què a través del diàleg s’acoseguia superar el dubte inicial per provocar el sorgiment de la maièutica. La ironia inicial, el mestreconductor, la paraula compartida, són elements imprescindibles d’aquest mètode. Per a Descartes la raó també és una forma de superar el dubte, la falta de coneixement o la confusió que ens ofereixen els sentits. Aquest autor també formula un mètode (l’amomenat mètode socràtic) que estableix quatre regles molt clares: evidència, anàlisi, síntesi i revisió. Però en la filosofia cartesiana el procés racional no és un procés dialogat, basat en la paraula compartida, ni guiat per un mestre. Per a Descartes el coneixement racional s’obté individualment, meditant, reflexionant. Per a tots dos la raó és innata i universal, per a tots dos només cal aprendre-la a utilizar bé, per a tots dos (a més a més) la raó ens portarà no només al coneixement sinó també al Bé (ja que tots dos consideren que el mal és l’error derivat d’un mal raonament). Però en Descartes l’individualisme característic del Racionalisme és molt més marcat.