Diferencia entre ciutada i un no ciutada a l'antiga Grècia

Un ciutadà és aquella persona que pertany a una comunitat política que s’estableix en un territori i que pot participar en les tasques de govern de la pròpia comunitat, de forma directa o indirecta.

En la Grècia antiga cada polis era un petit estat independent (autonomia), que procurava ser autosuficient (autarquia).

El ciutadà tenia d’assistir a l’Assemblea i prendre part en els debats públics sobre els problemes de la ciutat.

La majoria dels càrrecs públics s’assignaven per sorteig, per exercir-se durant un any. L’edat mínima per ser ciutadà era 30 anys.

Per als grecs de l’època clàssica ser ciutadà significava sobretot ocupar-se de les qüestions públiques mitjançant la deliberació, és a dir, mitjançant una discussió oberta on s’intercanviaven arguments, raons i opinions fins arribar a un acord (amb la votació com a últim recurs).

Tres principis regien la participació a l’Assemblea:

Isonomia: Igualtat davant la llei.

Isegoria: Igualtat de paraula.

Koinonía: cooperació per aconseguir el bé públic (de tots). El ciutadà que només atenia el que li era propi era un i.diota: El que només mira pel seu propi interès i s’oblida del bé comú.