Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Filosofia i ètica

Factors que expliquen el pas del Mite al Logos

1. Les invasions dels doris (ss. XII-VIII aC): del palau minoic i micènic a l'àgora.
2. El sorgiment de l'escriptura fonètica, la incorporació de l'article to, i la importació del papir egipci.
3. La invenció de la moneda encunyada.
4. Importació de tècniques geomètriques i astronòmiques d'Egipte i de Babilònia.
5. L'Oracle de Delfos.
6. El paper de la poesia lírica i de la tragèdia.
7. Les aportacions d'Homer i d'Hesíode.
8. Les característiques de la religió olímpica grega.

Homer i Hesíode: Pares de la literatura grega

Tots dos són poetes narratius que escriuen en hexàmetres.

• Homer (s. VIII aC) és l'autor de la Ilíada i l'Odissea.
• Hesíode (s. VIII-VII aC) és l'autor de la Teogonia, Treballs i dies, i L'escut

El Paper dels Sentits en el Coneixement

Per a Hume, la teoria del coneixement és un fenomen escèptic: només podem tenir seguretat dels fenòmens que capten els nostres sentits. En canvi, per a Plató els sentits ens enganyen i l'experiència només ens mostra una realitat aparent, ja que està en el món sensible. Per a ell, la raó és l'autèntica font de coneixement, ja que és l'única capaç de conduir-nos a conèixer el Món intel·ligible, el vertader. Però per a Hume, l'única cosa per la qual podem fer servir la raó és pels judicis matemàtics i els lògics (que són relacions d'idees, que no amplien el coneixement). Ell diu que l'experiència dels sentits ens proporciona l'únic coneixement fiable: les impressions.

Concepte d'

La Llibertat: Consciència, Responsabilitat i Elecció

(Reflexió inicial: Qui és més lliure? Imatge d’una nena rica i un nen pobre)

La Llibertat després de la Segona Guerra Mundial (2GM)

La llibertat pesa sobre nosaltres mateixos. Després de la 2GM, la gent es va adonar que tenir llibertat no vol dir “fer el que vulguis” sense més. Vol dir ser responsable de les teves decisions i de les conseqüències.

Exemple: Pots decidir dir la veritat o mentir. Ets lliure de fer-ho, però ets responsable del que passi després.

Consciència Moderna de la Llibertat: Immanuel Kant

Kant deia que no som “pura naturalesa” com els animals, sinó éssers amb raó i moral. Ell ho expressava amb la frase: “El cel estrellat sobre meu i la llei moral

Crítica a la Teoria de les Idees

Aristòtil critica la Teoria de les Idees de Plató. Argumenta que aquesta teoria no explica adequadament si les essències de les coses estan separades d'elles. Aristòtil sosté que no és possible que l'essència de les coses estigui separada de les coses mateixes.

Metafísica Aristotèlica

La Metafísica (o filosofia primera) tracta l'ésser i els seus atributs essencials.

L'Ésser com a Substància

Per a Aristòtil, l'ésser és principalment la substància. Existeixen moltes substàncies individuals (molts éssers concrets). Totes les altres formes d'ésser són accidents de la substància. Hi ha diverses categories d'accidents:

• Quantitat
• Qualitat
• Relació
• Lloc
• Temps
• Posició
• Estat
• Acció
• Passió

La Substància Primera

Conceptes Clau en la Filosofia de Nietzsche

Raó = Virtut = Felicitat: Crítica a l'Intellectualisme Ètic

L'equació Raó = Virtut = Felicitat correspon a l'anomenat intellectualisme ètic socràtic, que postula que només el coneixement del que és el bé permet a l'individu comportar-se de manera bona. Dit d'una altra manera, s'identifica el bé amb allò que la raó determina i el mal amb allò instintiu. Això significa la imposició d'una moral contranatural, repressora dels instints, representada fonamentalment per Sòcrates i Plató.

El cristianisme, amb el mateix objectiu, substitueix la raó per la fe en la mateixa equació.

Per a Nietzsche, al contrari, la virtut té a veure amb el desplegament creatiu dels instints. Les equacions nietzscheanes...

Resposta Model Segons Kant: L'Ètica del Deure

Davant de qualsevol situació moral, la posició d'Immanuel Kant es basa en el principi del **deure**. Per a ell, una acció només és moralment correcta si es fa per *bona voluntat*, és a dir, per respecte a la llei moral i no per interessos personals o conseqüències esperades. Això es veu reflectit en l’*imperatiu categòric*, que estableix que només podem actuar de manera que la nostra acció pugui convertir-se en una llei universal. Així mateix, Kant defensa que les persones han de ser tractades sempre com a **fins en si mateixes** i mai com a mitjans per assolir un altre objectiu. Per tant, qualsevol acció ha de ser jutjada segons la seva conformitat amb el deure i no segons el resultat...

La teoria de les idees

El filòsof atenès Plató estava convençut que les essències existeixen per si mateixes, independentment de nosaltres. Les essències, segons Plató, són transcendents, ja que són més enllà de la realitat que podem percebre amb els sentits. Aquestes essències són eternes, perfectes i immutables. Les coses que veiem i toquem, en canvi, són imperfectes, canviants i peribles.

Per aquest motiu, Plató afirmava que, si volíem conèixer les essències, calia desconfiar dels sentits i fer servir únicament la nostra raó. Aquestes realitats perfectes, que mai no canvien i que sempre romanen idèntiques, Plató les anomenava idees. Plató creia que les essències o idees són perfectes, no canvien mai i existeixen independentment...

Diferència entre Esdeveniment i Acció

Esdeveniment és un canvi en els estats de les coses que es produeix en un interval de temps. Acció és la intervenció, o no-intervenció intencionada d'un ésser humà en el curs dels esdeveniments. Parlem d'acció quan hi ha un agent, que és l'ésser humà que intervé, o no intervé, intencionadament en el curs dels esdeveniments.

Característiques de les Accions

Conceptes fonamentals de l'empirisme de David Hume

Elements del coneixement

• Impressions: Percepcions mentals vives i immediates que provenen directament dels sentits o de les emocions.
• Idees: Percepcions mentals més febles que són còpies o records de les impressions que hem experimentat abans.
• Principi de la còpia: Principi segons el qual totes les idees provenen d’impressions prèvies percebudes pels sentits.
• Criteri de veritat: Criteri segons el qual una idea és vertadera si es pot relacionar amb una impressió o experiència real.

Lleis d’associació d’idees

Principis que expliquen com la ment connecta idees de manera automàtica:

• Llei de la semblança: Tendència de la ment a relacionar idees o coses que s’assemblen entre si.
• Llei de

Conceptes Fonamentals de l'Ètica Kantiana

• Màxima: Regla que guia l'acció d'una determinada persona i estableix com pensa actuar en determinades circumstàncies, atès el que es vol.
• Sense Contradicció: Sense que hi hagi aspectes incompatibles, sent impossible que es donin junts a la realitat.
• Imperatiu Categòric: Principi que diu com cal comportar-se independentment de voler obtenir qualsevol altre fi ulterior.
• Llei Pràctica Universal: Regla que diu com ens hem de comportar i que té validesa en tota circumstància i agent.
• Deures Perfectes: Obligacions morals que s'han de complir sempre.
• Estar d'Acord amb Ella Mateixa: Ser consistent, no contradir-se.
• Raó: Facultat pròpia dels humans amb la qual som capaços de conèixer i comprendre la realitat